A 'Voltas' cal trepitjar carrer

El passat dissabte, diada de Sant Pere, un altre Sant, en aquest cas dels mitjans de l’establishment català, ens delitava, per dir alguna cosa, amb un article ple de demagògia i sense gaire contingut, d’allò que se’n diu mediocre. Un article titulat “El teu mòbil i l’extrema dreta”, on se’ns acusa als qui denunciem la inseguretat ciutadana de ser atiadors dels feixistes.

És cert que els boomers que fa anys van arribar al món polític o parapolític, aquests que surten al Més 324 d’en Grasset (de qui m'enorgulleix saber que recentment ha regularitzat el seu cognom) o que fan articles a tort i a dret pels mitjans mainstream, es pensen que tenen alguna autoritat moral sobre nosaltres, quan tots sabem que, excepte en comptades ocasions, la seva notorietat ve donada més per les seves amistats que no per la seva vàlua. De fet, hi ha quitxalla que ara vol seguir els seus passos i, altra vegada pel mateix motiu, ja surten i escriuen en aquests mitjans.

Ara bé, el més greu no és això, d’articles mediocres i de gent endollada n’està ple al panorama polític català. De fet, molts podeu considerar que els meus articles també ho són; de mediocres, no pas d’endollats. El problema rau en el fet que l’article del qual us parlo pretén alliçonar i qualificar a la gent que discrepa del pensament únic com a antidemocràtics, pel simple fet de denunciar la inseguretat ciutadana que patim els ciutadans.

L’articulista assegura, sobre l’evolució de les tecnologies mòbils, que “d’aquesta revolució se n’ha volgut dir democratització de la informació, perquè abans el monopoli de la comunicació de masses el tenien els estats i els grups mediàtics, que filtraven, jerarquitzaven i difonien continguts a través d’un ofici anomenat periodisme, i, en canvi, ara qualsevol individu pot fer arribar el seu propi contingut al món sense cap intermediació”. Sembla que cou, oi, que els mitjans, aquells que subvencionen tant perquè sobrevisquin, ja no tinguin el poder de monopoli informatiu que tenien abans?

L’altaveu a l’ombra d’ERC assegura, contra el que diuen les dades dels mateixos Mossos d’Esquadra, que la crisi d’inseguretat que pateix el país es culpa dels nostres mòbils i la difusió que tenen les xarxes socials. S’atreveix a dir que tot i només haver vist una estrebada en els darrers vint anys sortim amb por al carrer pel que veiem al mòbil.

No sé en quin barri deu viure l’Eduard, tot i que me’n puc fer una idea. El que sí que està clar és que al sortir al carrer li convindria obrir una mica els ulls, perquè quan menys s’ho esperi es pot endur un bon ensurt o millor, potser podrà ajudar a algun veí que ho necessiti. Bé, qui sap si ell és d’aquells que quan veu que algú està reduint un home que estava atracant un altre es posa a cridar i a gravar per defensar l’agressor, d’aquests vídeos de denúncia que interfereixen en l’actuació policial no hi deu estar pas en contra, no.

Però sobretot el que també li recomanaria és que sortís de la cova benestant que dona la bombolla de la política (que us he de dir que la conec prou i és molt abstraient) i trepitgi i visqui carrer, perquè potser parlant amb gent se n’adonarà que la inseguretat, més enllà de vídeos virals, són experiències viscudes en la pròpia pell i que, també com a víctima ho dic, tenen efectes greus en la gent que l’ha patida.

Els vídeos de Twitter no radicalitzen a ningú, serveixen per obrir els ulls a la realitat. El que radicalitza a la gent és rebre una trucada de la teva mare des d’un mòbil anònim dient que l’han robada a plena llum del dia. El que radicalitza a la gent és rebre una trucada del teu pare dient que va a buscar a les teves germanes a la discoteca perquè tenen por d’agafar el NitBus.

El que radicalitza a la gent és que els grups de noies ja no tornen soles com abans i es veuen obligades a compartir Taxi o Cabify. El que radicalitza a la gent és que al teu avi li han mirat el PIN al súper i li estan traient diners al caixer. El que radicalitza a la gent és haver de trucar als Mossos perquè t’han posat marcadors per ocupar-te la casa un grup de traficants magrebins amb patinet.

El que radicalitza a la gent és que els Mossos d’Esquadra no tenen capacitat d’intervenir en un conflicte d’ordre públic en una batussa entre clans. El que radicalitza a la gent és que les violacions s’hagin disparat i que es silenciï que la majoria de detinguts per aquests delictes siguin estrangers, com vaig fer públic fa uns mesos.

El que radicalitza a la gent és que et fotin una navalla al coll el dia abans de Nadal i et robin tot el que tens i que tot i saber qui són encara no haver rebut cap citació judicial. El que radicalitza a la gent és que tot això que he explicat ho hàgim viscut tots però surti el Voltas de torn a dir-nos que és mentida i que tot és culpa de la magnificació de les xarxes socials.

Vol que segueixi, Sr. Voltas? Perquè en tenim per estona.

En lloc de tenir somnis humits amb el tancament de Twitter per què no pregunta als seus veïns quines experiències han tingut els darrers anys, en lloc de suposar que només han vist una estrebada els darrers vint anys? Potser s’enduria una sorpresa.

Amb raó la gent us gira l’esquena. No només teniu un altaveu que no us mereixeu sinó que l’aprofiteu per intentar silenciar les úniques vies que tenim la gent de carrer per expressar les violències que patim. Se us ha acabat el monopoli informatiu, i quan abans ho accepteu abans ho superareu. I això no va de mi, ni de vostè, això va de la gent. L’onada de realitat us ha superat perquè abans se sabia el que vostès volien, en canvi, ara aneu a remolc de les xarxes i de la gent.

Finalment, permeti’m un suggeriment, Sr. Voltas. Trepitgi carrer i parli amb els veïns, companys i familiars, faci-ho, perquè si no, quan se n’adoni, haurà quedat enrere.