Persona amb els ulls coberts sostenint una bandera de l'orgull LGBT sobre un fons rosa amb un marc de línies discontínues.
OPINIÓ

Diversos recordatoris amb motiu de l'Orgull

Resulta difícil creure que un col·lectiu pateix opressió quan les seves banderes i els discursos copen l'espai públic

Imatge del Blog d'Octavio Cortés

  Molts portaveus de l'esquerra es troben en estat de Gemec Terminal pels successius “avenços de l'extrema dreta”, que atribueixen a qualsevol cosa menys al fet de la gent voti lliurement. Com se'ls veu necessitats d'orientació, recordem-los unes quantes simples veritats:

  • És possible estar en contra de qualsevol discriminació per motius d'orientació sexual i, alhora, estar en contra de la contínua matraca de banderoles de colors, desfilades de travestis embogits, dones amb penis i altres.
  • Resulta difícil creure que un col·lectiu pateix opressió quan les seves banderes i discursos copen tot l'espai públic, compten amb el suport del govern i de tots els mitjans de comunicació i dicten els currículums escolars. És l'opressió més rara de què ningú no ha tingut notícia.
Muntatge de Yolanda Dïaz on una bandera LGTB de fons
  • L'esquerra mai no tornarà a créixer si continuen tenint, respecte dels que no els voten, una única resposta: anomenar-los feixistes i acusar-los de la “fòbia” de torn. Pel que sigui, la gent no sol votar els qui els insulten.
  • Quan el famós col·lectiu ABCDEFGHIJK fa pinya amb l'islam, no fa res més que donar suport als qui els exterminarien si tinguessin ocasió. Això crea a la població la sensació certíssima d'estar davant de persones que pateixen greus problemes de desconnexió amb la realitat.
  • Cap nació no ha sobreviscut mai obrint les seves fronteres i diluint-ne l'herència cultural i les tradicions. Cap, mai.
Desfilada del Pride Barcelona 2023, a 15 de juliol de 2023, a Barcelona, Catalunya
  • A Gaza no hi ha gais. Ni un de sol. D'això se n'han ocupat, des del 2005, els camarades de Hamàs, herois de la resistència anticolonial.
  • L'esquerra no remuntarà mentre Ada Colau continuï tenint accés a un telèfon mòbil. Axioma Colau: qualsevol situació, en qualsevol circumstància, empitjora si s'hi afegeix la presència d'Ada Colau.
  • El ciutadà no té cap motiu per sentir-se “orgullós” de què tal o tal altre celebritat (Jorge Javier, el ministre Marlaska, Almodóvar) passi gust d'enllitar-se amb altres homes. Si una persona opta per sentir “orgull” sobre altres coses, com ara la seva terra, la seva història, la seva llengua, la seva comunitat, la seva família, això no el converteix en un feixista.
  • Afegir més coloraines a les banderoles de coloraines enarborades per drag queens i homes empastifats d'oli pujats a carrosses, no augmenta el suport social. Hauria de funcionar (la idea és boníssima: més coloraines) però la veritat és que no ho fa.
  • L'única manera que l'autopercepció transformi la realitat efectiva de les coses és redactar lleis delirants que estableixin que, quan l'autopercepció i la realitat no encaixen, el que està malament és la realitat. Si el mapa i el territori no encaixen, estimats progres, el que està malament és el mapa.
➡️ Opinió

Més notícies: