Direcció educativa, defensa dels seus docents?

Pot ser que el tutor no satisfaci els pares i que aquests decideixin acudir a estaments més elevats. De tota manera, si l'opinió del docent va ser ajudada pel claustre educatiu, aquests pares es trobaran amb els mateixos conceptes, però amb paraules diferents.

El director estarà informat del que ha passat i hauria de mantenir i defensar allò que el seu equip educatiu va elaborar, ja que difícilment estaran equivocats tots els professors d'un centre en contra d'un estudiant. Els fets seran els fets, i si un adolescent no va complir les seves obligacions, o va incórrer en una manca de comportament, difícilment es podrà negar l'evidència de tants testimonis com són companys de classe i professors.

Cal afegir que el director no és una sucursal d‟un banc ni una oficina de queixes, és un gestor d‟un gran capital humà format per centenars d‟alumnes i desenes d‟educadors. Ell ha de vetllar per la disciplina entre els seus estudiants, per la professionalitat dels treballadors i per la qualitat educativa de tot el centre.

Pot i ha d'atendre les entrevistes dels casos més greus, però no la de tots els centenars de pares que els seus fills han confiat a l'institut. Per posar una situació que convindrem exagerada, si cada trimestre uns progenitors es queixaran a direcció, alguna cosa passa amb la palla de l'ull aliè i la biga al propi.

Però de vegades direcció, i davant de la pressió de molts pares protectors, prefereix justificar l'alumne insurrecte i donar la raó als pares. Hi demana explicacions al docent en lloc de sancionar l'infractor.

En conseqüència, els professors del centre queden desautoritzats i els escolars crescuts. En un centre de Vallirana, província de Barcelona, els pares havien aconseguit tant de poder que inspecció va fer saltar a una direcció per col·locar-ne una altra a dit.

Òbviament, la directora entrant, i per estalviar-se tornar a saltar, justificava més els pares que defensava el seu claustre. Fins i tot molts docents, desautoritzats per direcció, sortien plorant del despatx davant de la pressió directiva.

No era estrany que molts interins desitgessin marxar del centre al curs següent. És a dir, la rotació de professors nous era contínua any rere any. Això sí, els xavals pujaven malcriats, els professors baixaven humiliats i els pares quedaven contents.

En fi, que el paper dels pares també juga a primera lliga davant del nostre fracàs escolar.