Dies difícils per a Joan Roura

Hi ha moments a la vida en què tot sembla fer-se costa amunt, fases en què trontollen les nostres certeses i els suports fallen. És aleshores quan hem de recordar els valors que ens animen, que ens mantenen dempeus i continuar endavant amb decisió. Mai defallir.

Pensem en el pobre Joan Roura. Ha hagut de veure com els seus estimats líders de Hamàs (la “resistència anticolonial”) han estat esborrats de la faç de la terra de cop, en la flor de la seva joventut. Homes bons, decents, que havien jurat exterminar tots els jueus de la faç de la terra, que vivien com a milionaris a Qatar mentre ordenaven atemptats, assassinats i violacions.

Joan, germà, des d’aquí t’animem: recorda els teus valors, és a dir, el fanatisme cretinoide, la manipulació, l’odi a tot allò noble i just en aquesta terra. Vindran nous terroristes, com torna sempre la primavera. Altres cridaran a l’extermini dels jueus i a la islamització d’Europa i tu podràs presentar-los a TV3 com a paladins de la civilització i el progrés.

Un servidor va tenir la sort d’assistir a una conferència de Joan Roura a Palma fa un parell d’anys. Feia goig veure’l, amb la seva posa pedant de veterà en mil batalles, amb la seva retòrica de club de cavallers, amb la seva mitja melena surfera.

Ara, pel que diuen, està submergit en la malenconia, cosa totalment comprensible. Primer van volar 300 terroristes de Hezbollah amb l’“operació beeper”, deixant-los còmicament invàlids; després l’Iran va ser derrotat en l’anomenada Guerra dels Dotze Dies, en què Israel va tenir el suport de tots els països àrabs; ara els caps de Hamàs han estat tractats de tal manera que caben tots en un cendrer de cotxe. Pobre Joan.

Els problemes se li acumulen. Des del seu compte de X, intenta fer-se ressò de les gestes heroiques de la Flotilla Playmobil, però els comptes tampoc li surten. Primer són els vídeos histèrics de Hanan Alcalde, queixant-se que el vaixell es mou; després surt l’Ada Colau demanant que l’Estat els proporcioni una flota en condicions per a la seva campanya de calderetes de llagosta a Menorca; després arriben els misteriosos atacs de drons que volen com a bengales, cauen com a bengales i cremen com a bengales.

A en Joan, un líder d’opinió, això no li basta. A ell li agrada reivindicar autèntics assassins, autèntics criminals i la veritat és que els quatre kalimotxeros de la flotilla, a part del ridícul, no fan gran cosa.

Tampoc li surten els comptes, al bon Joan, amb el tema de la Vuelta a Espanya. De manera incomprensible, l’exèrcit israelià no s’ha rendit després que quatre idiotes tiressin un ciclista a terra o aconseguissin aturar un final d’etapa. Realment no s’entén. El normal hauria estat que haguessin dipositat les armes i suplicada clemència, però no.

Com podríem animar el nostre islamista preferit, com podríem fer-lo somriure de nou? Cerca els brots verds, Joan. Ahir mateix una llibreria cristiana va ser assaltada a Nantes per encaputxats islamistes; la setmana passada sis civils (inclòs un espanyol) van morir en allò que TV3 va anomenar “un tiroteig”, que va consistir en què sis amics d’en Joan van pujar a un autobús i van començar a metrallar tots els presents. L’Antonio Baños es passa el dia cridant a la persecució civil dels “sionistes” com l’Orriols o la Rahola. Hi ha motius per a l’esperança, Joan.

A més, el teu sou astronòmic a compte dels contribuents no perilla. No hi ha risc que hagis de deixar les teves proclames a favor de l’islamisme assassí per posar-te a treballar de debò. Cuida la dieta, no prenguis massa cafè. Després de sopar, un passeig, una infusió i al llit, a somiar amb el Califat. Una abraçada, Joan.