Ciclisme i flotilles

En el moment d’escriure aquestes línies, el que queda de Pedro Sánchez (que no és gaire) acaba d’anunciar un embargament d’armes a Israel i algunes sancions diplomàtiques per intentar aturar “el genocidi d’un poble indefens”. No se sap si Sánchez pateix problemes greus de salut, però el seu aspecte recorda una espina de sardina tacada de quitrà. De fet, ha deixat de somriure, perquè quan ho fa sembla que estigui anunciant les ofertes d’estiu del Motel Bates. En qualsevol cas, fins al final s’abraçarà a la causa palestina, que és la de l’islamisme assassí.

El bo del palestinisme és que posa en evidència les vergonyes de cadascú. En nom de Palestina hem sentit Arnaldo Otegi parlar en contra de l’assassinat de nens (ironia macabra), Antonio Baños proposant una “persecució civil” contra Pilar Rahola i les forces progressistes llançant-se a activitats tan exemplars com vandalitzar el cementiri jueu de Vitòria amb pintades de “Hamàs, mata’ls”.

Tot això passa mentre hem sabut que a l’Afganistan, després del terratrèmol de la setmana passada, les forces de rescat deixaven morir les dones sota les runes per no haver de tocar-les. Sobre aquest petit detall, tan pintoresc i encantador, cap de les forces esquerranes ha tingut temps d’opinar. Tampoc sobre el fet que tots els països àrabs hagin exigit a Hamàs l’entrega dels ostatges, les armes i la rendició incondicional.

El progressisme està ara ocupat en dos fronts: tirar ciclistes a terra i animar la Flotilla Pescanova. El tema de la Vuelta a España és un dels exemples clàssics d’una de les tradicions intel·lectuals més còmiques de l’esquerra: els nexes causals imaginaris. Els mateixos que creuen que apujant els impostos es refreda el planeta, creuen també que tirant ciclistes a terra es decideixen les guerres.

La imatge està sent esperpèntica. Un representant de Podemos va arribar a dir que Netanyahu “utilitza el ciclisme per blanquejar el genocidi”, cosa que suposa pensar que el Mossad té en marxa una psy-op planetària consistent a omplir el món de jueus en bicicleta, amb l’objectiu de dissimular la seva maldat assassina.

Mentrestant, la flotilla cannàbica segueix el seu viatge de final de curs, després d’haver esgotat a Menorca les reserves de caldereta de llagosta. Una de les tripulants, una criatura feta de botox anomenada Hanan Alcalde, s’està fent famosa amb els seus vídeos diaris. En un dels últims, explicava que les circumstàncies a bord són extremadament difícils perquè “el vaixell es mou”. També explicava que estaven vomitant tot el temps.

D’altra banda, hem sabut que Greta ha perdut el seu famós barret verd en forma de granota. Què seria de la causa de la llibertat sense aquests vídeos d’Instagram. La regidora de l’Ajuntament de Palma, la podemita Lucía Muñoz, també grava vídeos a totes hores, que serveixen per confirmar que la seva deixa de funcions (els ciutadans li paguen per vetllar per la ciutat de Palma, no per passejar-se en vaixell farta de calimotxo) és una autèntica benedicció per als mallorquins. Tant de bo es quedi molts anys per l’Orient Mitjà, viatjant en vaixell, en tren, en ala delta, el que sigui.

En un dels últims vídeos de la flotilla se’ls veia estudiant un mapa del Mediterrani, meravellant-se que Tunísia estigués al sud i Itàlia al nord. En un altre se’ns presentava com a heroic que Ada Colau preparés l’esmorzar. El nivell d’imbecil·litat i ridícul és una cosa mai vista. Estem a un pas que se’ns demani no escoltar Bob Dylan o Paul Simon, no veure pel·lícules de Spielberg o Woody Allen, no llegir Zweig o Hannah Arendt, no estudiar Einstein o Niels Bohr. Tot arribarà.