Europa Press, e-Notícies Els deures pel 2026
La immigració ja marca el pols del debat, però ningú s’atreveix a mesurar-ne l’impacte real sense maquillatge
Estem a les portes d'un nou any. Un més. Passen els mesos com qui no vol la cosa, cada cop més ràpid, però hi ha problemes que any rere any segueixen enquistats. Tots tenen a veure amb la política i la majoria amb una afectació directa sobre el dia a dia dels ciutadans.
Tanquem un altre any amb milers de persones sense capacitat per accedir a un habitatge just. I no, no em refereixo als okupes de Badalona, em refereixo als qui treballant i tenint un sou, som incapaços de poder-nos comprar un habitatge propi, resignant-nos un mercat de lloguer cada cop més car, inaccessible i amb una oferta més qüestionable.
El mercat del lloguer és cada vegada més car, inaccessible i amb una oferta més qüestionable | Europa Press
Les administracions parlen molt del problema de l'habitatge. Fan moltes propostes i prometen construir i construir. De fet, si mirem a Catalunya, fa més d'una dècada que l'expresident José Montilla va prometre 50.000 habitatges de protecció oficial que mai no van arribar i que ara Salvador Illa ha tornat a prometre. Són urgents i amb preus realment limitats i econòmics.
Solucionar les crisis de l'habitatge és una de les principals emergències que té aquest país. Ja anem tard. Però també ho és posar ordre a l'entrada d'immigrants, per no ser únicament una porta d'entrada a Europa sense sortida, i garantir a tots aquells que arriben per les vies legals els drets mínims que tota persona ha de tenir garantits.
Abordar el tema de la immigració amb serietat, sense complexos, amb la determinació que requereix, és clau per frenar els extremismes que amenacen a la convivència d'una societat que fa temps que viu en pau i vol seguir vivint així. Per això les administracions han d'aparcar el bonisme institucional i fer una radiografia real del problema per posar-hi solució.
De la forma que s'abordi la nova realitat migratòria dependrà també la qualitat dels nostres serveis públics. Sempre hem estat un país avançat en la resposta social. Però el col·lapse dels nostres hospitals i escoles, a causa de la gran afluència d'usuaris —una part dels quals sense contribuir econòmicament al seu sosteniment— ens obliga a repensar el sistema.
De la manera com s’abordi la nova realitat migratòria dependrà també la qualitat dels nostres serveis públics | Europa Press
Tot això té molt a veure amb la falta de planificació de les administracions, és cert, però també a la manca d'uns pressupostos tant a Catalunya com a Espanya que permeti a les administracions implicades decidir sobre els diners reals dels quals es disposen. I aquí la culpa recau únicament en els partits polítics, més capficats en els seus interessos electorals que en el benestar de la ciutadania, que és pel que se'ls va votar.
Als qui governen, sobretot a Pedro Sánchez, se li ha de reclamar més diàleg i voluntat negociadora. Res de voler imposar com ha fet fins ara. Si els seus socis demanen molt, es mira cap al PP. I als socis que tinguin altura de mires i deixin de ser unes rates. En l'àmbit autonòmic, el president Illa ha fet els deures i crec que els ha fet bé, amb generositat. Aquí el problema rau en una oposició, principalment Junts i ERC, que pensen en altres coses que no és el progrés de Catalunya.
Del nou 2026 que encetarem aquesta setmana sorgeixen molts dubtes. Sabem que els aragonesos, els castellanolleonesos i els andalusos votaran de nou als seus representants. Veurem si ens tocarà fer el mateix als catalans, malgrat que al Govern li queden dos anys de legislatura, o al conjunt dels espanyols, si Illa i Sánchez no poden governar.
Més notícies: