Nadal a Progrelàndia

Víctimes de l'exclusió residencial i del turisme que satura l'oferta hotelera, és a dir, víctimes del capitalisme (que posa en mans dels propietaris la gestió de les seves propietats, cosa malvada), una família opta per l'animalisme radical i passa la nit en un estable amb un bou i una mula. La dona, farta de la violència obstètrica dels hospitals infectats de masclisme opressor, decideix donar a llum la seva criatura al pessebre, però ho fa a mitjan nit per estalviar en la factura elèctrica i no contribuir al canvi climàtic.

En un exemple de gestió comunitària i apoderament rural, els pastors de la zona acudeixen amb regals al portal, rebutjant el consumisme de les grans superfícies comercials i optant per productes de proximitat.

Tots ells són jueus, és veritat, però tan bon punt són amenaçats pel rei de torn confirmen els seus valors republicans fugint a Egipte, que encara no és musulmà, és cert, però almenys no és jueu. Víctimes de persecució política, freqüenten assemblees i associacions i s'armen de valor per retornar al seu país i s'estableixen a Natzaret per treballar en la gestió de productes forestals, és a dir, per treballar la fusta, és a dir, per guanyar-se la vida amb una fusteria.

Herois del progrés, campions de l'antifeixisme! Els va tocar viure els anys més durs del sionisme, en què el poble d'Israel ocupava les terres d'Israel. De fet, Israel feia més de 10 segles que vivia a Israel, de forma maligna i antinatural. Que els xinesos visquessin a la Xina, o els indis a l'Índia, això pot entendre's, perquè al cap i a la fi no eren cultures occidentals i ja se sap que tot allò occidental ha de ser repudiat. Però allò inadmissible és que Israel hagi estat a Israel durant segles, sense ser expulsats de cap festival musical.

Des d'aleshores, una col·lecció de cançons populars exalça aquella gesta de feminisme interseccional i multiculturalitat inclusiva. En el “Fum, fum, fum”, per exemple, s'elogia la gestió natural de la biomassa per les classes populars; en “Els peixos en el riu” es reflecteixen temes de regeneració fluvial i la necessitat d'hidratar-se de manera ecoresilient; en “Campana sobre campana” s'usa la imatge de l'acumulació de campanes com a metàfora de l'acumulació gojosa de subvencions, en corba de creixement exponencial, per part del teixit associatiu anticapitalista.

Celebrem, doncs, amb tot el goig aquesta festa de l'esquerra progressista segons els cànons de l'esquerra progressista, és a dir, engolint marisc com si s'hagués d'acabar el món. Bon Nadal a tots, totes i totis!