El desvergonyiment de la Conferència Episcopal Espanyola

De manera habitual rebem molta informació, de vegades massa. Ara mateix, qüestions com la guerra a Ucraïna, que ja forma part del nostre paisatge quotidià, la complexa negociació per investir Pedro Sánchez, les opinions a favor o en contra de la futura Llei d'amnistia o la massacre que du a terme l'exèrcit israelià a Gaza, entre molts altres temes, centren l'interès dels mitjans i acaparen la nostra atenció. Això fa que, de vegades, altres assumptes de gran importància ens passin desapercebuts.

És el cas de l'Informe del Defensor del Poble sobre la pederàstia a l'Església espanyola. 18 mesos després que el Congrés els ho encarregués, el Defensor del Poble va presentar, el mes d'octubre passat, un Informe elaborat a partir d'una enquesta feta a més de 8.000 persones i de la qual es dedueix que uns 440.000 nens i/o joves van ser víctimes de pederàstia al si de l'Església del nostre país.

Resulta que hem passat de ser una excepció mundial entre els països catòlics, sense casos de pederàstia a l'Església, reconeguts oficialment, a ser el país amb el còmput de víctimes més alt del món: un 1,13% de la població adulta actual ha patit abusos a l'àmbit religiós.

Aquestes xifres aclaparadores, que superen les 330.000 víctimes que va calcular França el 2021, suposen un gir copernicà després de dècades d'hermetisme sobre els abusos, des que va esclatar l'escàndol en altres països a partir del 2002; mentre que aquí foren anys de negació i encobriment per part de l'Església espanyola.

Fins fa dos anys s'afirmava que es coneixien “zero o molt poques” denúncies, en paraules del llavors portaveu dels bisbes, Luis Argüello. Però la investigació, sense condicionants d'alguns mitjans de comunicació, ha fet aflorar les veus de centenars de víctimes, cosa que finalment va forçar el Congrés el 2022 a voler saber la veritat del que ha passat.

Tot això ha generat el brou de cultiu adequat perquè el Defensor del Poble pogués fer-ne l'informe.

En principi, també hauríem de considerar com a positiu que la mateixa Església, per primera vegada, hagi accedit a revelar dades pròpies, encara que incomplets i descoordinats: diòcesis i ordres admeten 1.104 casos, amb 974 agressors i 1.385 víctimes (902 d'ordres i 483 de diòcesi), unes xifres noves que són les més altes conegudes fins ara. La seva primera admissió de xifres va ser l'abril del 2021 i només ascendien a 220 casos.

Per tractar l'affaire amb rigor i no faltar a la veritat cal dir que el discurs de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) sobre la seva gestió dels casos de pederàstia ha anat variant amb el temps: la jerarquia eclesiàstica ha passat del negacionisme sense matisos a reconèixer que l'Església ha arribat tard a fer front al problema. “És de savis rectificar”, va dir en certa ocasió l'actual president de la CEE, el cardenal Juan José Omella.

En una altra ocasió, després d'una entrevista a Roma amb el Papa, Omella va admetre que les publicacions periodístiques han ajudat aquest canvi de postura a la cúpula de l'Església. Per això fa uns mesos que encarreguessin a un bufet d'advocats una auditoria per conèixer els casos del passat, investigar l'encobriment i reparar les víctimes.

Declaracions que contradiuen les pronunciades, l'abril del 2019, pel llavors secretari de la Conferència, el bisbe Luis Argüello: “No farem un informe. Investigarem els casos que ens comuniquin, però no anirem amb una lupa. No hi ha dades. Què fem? Agafar un túnel del temps?”.

En opinió d'un alt càrrec eclesiàstic, a aquest gir de 180 graus també s'hi afegeix un canvi dins de la CEE. “Hi ha un terç dels bisbes espanyols, la majoria els més joves, que sense ells no estaríem parlant de Cremades[despatx a què la Conferència li ha encarregat l'auditoria].

Han fet i fan molta pressió perquè l'Església canviï la direcció sobre com actuar davant dels abusos i el seu passat. Era una situació que clamava al cel”, subratlla aquesta font. Tot i que és veritat que malgrat el canvi de postura, es continua percebent una gran falta de transparència.

Eren molts els que havien posat les seves esperances a la convocatòria feta pel Papa, el mes de novembre passat, a la CEE al complet. Així, uns 80 bisbes es van desplaçar fins al Vaticà, convocats oficialment per tractar l'estat dels seminaris a Espanya.

Tot i això, vist el caràcter completament excepcional de la convocatòria i la coincidència en el temps amb la publicació de l'informe del Defensor del Poble sobre els abusos sexuals a menors a l'Església espanyola, existia la il·lusió continguda que Francesc volgués treure el tema a col·lació.

Però, lamentablement, aquestes expectatives van ser només un miratge. En cap moment el Papa no va posar el problema sobre la taula. Tampoc no es va interessar per l'informe que la CEE ha encarregat al despatx Cremades & Calvo-Sotelo. “Ha estat un diàleg cordial i no una estirada d'orelles” (…) “No hi ha hagut cap menció als abusos” (…) “Ni tan sols s'ha tocat l'assumpte de manera col·lateral…”, va resumir el cardenal Juan José Omella, en una trobada amb la premsa duta a terme després de concloure la trobada.

Un altre cop, la cúpula eclesiàstica s'ha posat de perfil. El desvergonyiment de la CEE resulta sorprenent i molt preocupant perquè més que aportar llum a l'escabrós problema i buscar solucions, intenten escórrer l'embalum i llençar pilotes fora. Per això seria molt interessant que monsenyor Omella els ho expliques personalment als afectats. A veure ells que opinen.