Desigualtat, S.A.

Alguna cosa no funciona a la nostra societat. Perdó: havia d'escriure, moltes coses no funcionen. Però em refereixo, en concret, al nostre sistema econòmic.

Aquesta setmana hem conegut l'Enquesta de condicions de vida publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Segons aquest estudi, el percentatge de població en risc d'exclusió social el 2023 va assolir el 26,5%, cinc dècimes per sobre que el 2022 i tres dècimes més que abans de la pandèmia.

A més, el percentatge de persones que presenten una situació de carència material i social greu també va augmentar en més d'un punt, fins a assolir el 9% dels enquestats. És a dir, la pitjor xifra des del 2014, quan es van començar a elaborar aquests informes.

Aquesta enquesta ve a ratificar un estudi publicat per OXFAM Intermón, el mes de gener passat, amb el títol “Desigualtat, SA, Filial Espanya”, el 2022, més de la meitat del valor de la riquesa a Espanya es concentrava en mans de tot just un 10% de la població; i un 22%, a les de l'1% més ric. Mentrestant, les llars que conformen el 50% més pobre gairebé no concentraven el 7% de la riquesa total del país i han vist com s'ha reduït el valor de la seva riquesa neta mitjana.

En els darrers vint anys, la bretxa entre els qui més i menys tenen s'ha fet més gran: la diferència entre el valor de la riquesa d'una llar situada al 50% més pobre i un altre del 10% més ric s'ha duplicat. Una de les causes principals d'aquesta desigualtat és el percentatge creixent del producte interior brut (PIB) que generen les rendes de capital, concentrades en unes poques persones, davant de les rendes del treball.

Davant d'aquesta tendència preocupant, hem d'afegir l'evolució de la riquesa financera: el pes dels actius financers sobre la riquesa bruta gairebé s'ha doblat en els últims vint anys, i el 79,2% del valor està en mans del 10 % més ric de la població.

És especialment rellevant assenyalar que gairebé la meitat de les 50 grans empreses espanyoles tenen una vinculació significativa (via propietat o per la seva presència als òrgans directius) de persones que estan en l'1% més ric.

Això significa que una concentració enorme de poder corporatiu està accentuant la desigualtat en el conjunt de l'economia mundial i Espanya no n'és una excepció. Això no obstant, aquestes bretxes tenen solució: Podem aconseguir unes societats més equitatives si des dels governs es regula per redistribuir de manera dràstica el poder de les principals fortunes i de les grans empreses cap a la resta de la població i reinventem eficaçment el sector privat com un actor que contribueixi més i millor al bé comú i no a generar una riquesa cada vegada més gran per a uns quants.

Pocs dies després de fer-se públic l'estudi Desigualdad, SA, Filial España, coneixíem un informe segons el qual la gran banca espanyola va guanyar més que mai el 2023: va superar els 26.000 milions de beneficis, un 26% més. Gairebé la meitat recollits a Espanya, gràcies al repunt dels ingressos per les alces de tipus del BCE.

Els grans bancs espanyols van tancar un 2023 de rècord. Entre les cinc entitats principals —Banc Santander, BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankinter— van guanyar 26.088 milions d'euros, un 25,96% més.

És a dir, una xifra mai assolida de manera agregada a què s'ha arribat gràcies a l'impuls dels ingressos després de l'abrupta pujada de tipus del Banc Central Europeu (BCE) l'últim any i mig en la lluita contra la inflació. Així com una contenció de costos generals i dels dipòsits, amb una remuneració de l'estalvi dels clients que puja a un ritme menor que el preu dels préstecs.

Dels sis grups financers que cotitzen a l'Ibex, només Unicaja va presentar uns comptes amb uns beneficis inferiors en un 4% a l'exercici anterior. Dels guanys anotats pels cinc grans, es van collir a Espanya 11.428 milions d'euros.

És a dir, el benefici al país s'ha disparat un 52,8% més i suposa gairebé la meitat del total. Davant d'aquest repunt esperat del resultat, el Govern va imposar un impost extraordinari, en principi temporal per dos anys, però després prorrogat per un tercer i amb la idea de fer-ho permanent.

Que les grans entitats financeres i empreses tinguin beneficis és tant desitjable com necessari perquè aquesta és la raó de ser. Ara bé, la qüestió és on posem el llistó per diferenciar els beneficis empresarials lícits i decents dels abusius i indecents.

Si volem revertir aquesta situació, és ineludible avançar cap a una governança democràtica de les empreses i un repartiment equitatiu de beneficis… Obrir la cultura empresarial del nostre país cap a models inclusius, abordant una reforma empresarial que atengui l'article 129 de la Constitució, que defensa, com a principi, la participació de les persones treballadores a les grans empreses. Així mateix, cal modificar la Llei de societats de capital que facilitin i promoguin la representació dels i les treballadores en els consells d'administració i en la comissió de nomenaments i retribucions. Sense oblidar la participació de les persones treballadores en els beneficis de l'empresa, a través de diferents esquemes de repartiment.

En definitiva, es tracta d'introduir un model de governança empresarial basat en el bé comú i trencar, alhora, la priorització a curt termini de maximitzar la retribució financera als accionistes.

Soc conscient que per a molts això és un brindis al sol, i potser no els falti una mica de raó, però en algun moment hauran de començar a canviar les coses. I potser aquest moment és ara, per què no?