No han entès res

Dilluns passat un centenar de persones -personalitats, segons les notes de premsa- es van concentrar a la plaça del Rei de Barcelona. Ho van fer perquè es retirés l'acusació de terrorisme a la causa contra Tsunami Democràtic. 'Protestar no és terrorisme', deia el lema d'un acte convocat per diverses entitats i personatges públics.

Ana Polo, Mònica Terribas, Jordi Basté, Laura Rosel i Jordi Évole van llegir un manifest. En aquest, s'exigia que es prenguessin "les mesures necessàries per aturar la utilització de la justícia en una nova persecució política contra les mobilitzacions socials". A l'acte també s'hi van deixar veure Andreu Buenafuente, Lluís Llach, Ricard Ustrell o David Fernández. Així com els sindicats majoritaris, el Sindicat de Llogateres, SOS Racisme, Top Manta o el Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Partim de la base que servidor està convençut que el que ha passat amb Tsunami Democràtic no és terrorisme. També és cert que el que jo pensi importa ben poc. El problema de fons és la batalla entre el poder legislatiu i el judicial espanyol i la voluntat dels primers de fer de jutges i dels segons de demostrar a la classe política que no es dobleguen. Tot i això, el més significatiu de la performance de dilluns és una altra: la foto conjunta, una vegada més, del processisme amb els mitjans i aquella esquerra espanyola que juga a la indefinició.

Han passat set anys del 2017 i el processisme segueix sense entendre-ho. Continua tenint una fascinació desmesurada per gent com Jordi Évole o Andreu Buenafuente, així com la van tenir amb Pablo Iglesias o qualsevol espanyol d'esquerres que els saludés pel carrer. I, és clar, la foto de dilluns passat ho explica tot.

El periodisme i el procés

D'una banda, és simptomàtic que periodistes com Jordi Basté, Ricard Ustrell, Laura Rosel o Mònica Terribas juguin a formar part d'actes així. Encara que estiguin convençuts que s'estigui cometent una injustícia amb Tsunami Democràtic, el paper hauria de ser un altre. Catalunya ha patit els últims anys un 'hooliganisme' polític que s'ha traslladat als mitjans i aquests, en lloc d'apartar-se per tenir una mirada crítica, han esdevingut portaveus, altaveus mediàtics. I no aprenen, segueixen sense ser capaços d'entendre que de veritats, en política, n'hi ha moltes.

Però no només això, tornar a jugar al joc d'Òmnium Cultural i de l'ANC és perpetuar un processisme inútil, de pancarta i victimisme que només serveix per anar-se'n a casa amb la consciència tranquil·la. Dubto molt que la societat es cregui ja aquestes dues entitats, que han passat de la independència a l'amnistia. Continuen sent incapaços de confrontar-se a Puigdemont i Junqueras i prefereixen les seves entitats "socials" que altres formacions indepes.

La foto que només beneficia Pedro Sánchez

La foto de dilluns passat podria ser la mateixa que el 2017. Pretén ampliar la base, demostrar que alguns famosos encara estan de part teva i que, a més, d'altres que se senten espanyols, et donen suport. No serveix per res més, no pretén res més. I, a més, enfada els uns i els altres i només acontenta Pedro Sánchez.

Posa de mala llet aquests independentistes de base, bona gent, que veuen una vegada més com els dirigents continuen apostant per mantenir el poder, el control i la seva posició. Sense fer res que incideixi, col·locats la majoria en mitjans de comunicació, a l'administració pública o en entitats que reben subvencions abundants. Desespera també l'altra Catalunya, la que existeix i que es menysprea, perquè fa la sensació que l'única societat civil que existeix és la de la imatge. L'única vàlida és aquesta.

En canvi, Pedro Sánchez deu estar molt content. La seva estratègia de centrar el focus en l'amnistia i "pacificar Catalunya" compta amb el vistiplau d'aquesta societat civil que ara es manifesta contra els jutges i no contra l'Estat. Si a més a la foto surten Évole, Buenafuente i els sindicats UGT i CCOO, millor.

Pel que ha quedat el processisme, per fer-se fotos que queden bé amb pancartes i anar-se'n cap a casa.