En defensa de Juan Soto Ivars

El llibre de temàtica política més important del 2025 ha estat Esto no existe, de Juan Soto Ivars, dedicat al tema de les denúncies falses de violència de gènere i al dany incalculable patit per molts homes a causa d'un sistema judicial transformat en una maquinària al servei de la ideologia feminista. Com era d'esperar, Soto Ivars està patint una virulent campanya de desprestigi orquestrada des de l'esquerra, acusant-lo de «negacionista» i de «promoure el masclisme estructural». Els lladrucs habituals dels enemics de la llibertat de pensament.

Soto Ivars no és un conservador, ni tan sols algú de dretes. S'ha definit en nombroses ocasions com a socialdemòcrata, però no per això ha deixat d'assenyalar les inconsistències morals de la neo-esquerra woke. Ara se'l vol presentar com la quinta essència del masclisme reaccionari, però el que ell ha fet amb el seu llibre és simplement assenyalar un forat negre en la societat espanyola: la total indefensió dels homes, pel mer fet de ser-ho, allà on s'aplica la LIVG. 

En realitat, tot és molt senzill. La LIVG  conté l’anomenada «inversió de la càrrega de la prova», és a dir, suspèn la presumpció d'innocència. En principi, davant d'un tribunal, tots som innocents fins que es demostri el contrari: és l'acusació la que ha d'aportar proves. Però en el cas de les denúncies cursades a través de la LIVG, en nom del famós «germana, jo sí que et crec», la paraula de la dona té presumpció de veracitat i és l'acusat qui ha de demostrar la seva innocència.

Recordem que la vicepresidenta María Jesús Montero va arribar a dir en un míting que la presumpció d'innocència no podia estar per sobre de la paraula d'una dona. Com si les dones, per algun tipus de discapacitat cerebral, fossin incapaces de mentir. Com si ningú mai, en cap ocasió, en cap lloc, hagués vist una dona mentir. Suspesa la presumpció d'innocència, entrem en terreny de pura barbàrie jurídica.

Vides arrasades, estades en presó preventiva, vida laboral destrossada, pèrdua de contacte amb els fills, recursos econòmics devastats, crisis mentals i suïcidis: a aquestes altures, després de dues dècades de LIVG (mantinguda, per cert, sota les majories parlamentàries del PP de l'època de Rajoy), el dany fet als homes espanyols pel feminisme institucional resulta difícil d'avaluar per les seves espantoses proporcions. Juan Soto Ivars ha decidit trencar una bombolla de silenci encara que hagi de pagar un enorme preu en forma de soroll polític en contra seva: ha fet bé i el temps li atorgarà el reconeixement que mereix.