
La Colau en Comú
En plena crisi interna, els Comuns busquen redefinir el seu rumb i obrir la porta al retorn de la seva figura més reconeixible
Aquesta setmana hem conegut que Barcelona en Comú, aquell invent electoral va permetre a Ada Colau, fa deu anys, aconseguir ser alcaldessa de Barcelona, modificarà els seus estatus per tal que Colau pugui tornar-se a presentar a l'alcaldia si així ho desitja. Un bon exemple del ‘si no t'agraden els meus principis, els canvio’.
La decisió de la direcció dels Comuns arriba en un moment d'extrema fragilitat per a l'organització, per culpa de la fugida de les cares visibles en plena desfeta. La darrera la de la que fou la seva tinent d'alcalde, Janet Sanz. Un fer que demostra que els Comuns van néixer amb l'únic propòsit de conduir a l'activista per l'habitatge a la Plaça Sant Jaume. I que sense Colau al capdavant, tots veuen perillar el seu ‘modus vivendi’.

El canvi dels estatuts per permetre-li tornar, en cas que ho desitgi i no opti, per exemple, per rellevar a Yolanda Díaz com a candidata a les generals, suposa també una clara desesperació. Sense una cara visible que vulgui liderar un projecte fallit, que ha conduït a Barcelona a la marginalitat i a les majors xifres mai conegudes de pobresa i delinqüència al carrer, els Comuns corren el risc de desaparèixer.
En els darrers mesos s'ha parlat de molts noms. De Gerardo Pisarello, de Jaume Asens i fins i tot, sense ser cap mena de broma de mal gust —malgrat semblar-ho—, s'hi ha autoproposat el comunicador hater Bob Pop. Que deu tingui pietat amb Barcelona, si tot el que se'ls ocorre als Comuns per dirigir la ciutat són aquests tres o la pitjor alcaldessa que ha tingut mai la capital catalana.

Està per veure encara que voldrà fer la marquesa Colau. Si, com he mencionat anteriorment, decideix aquest cop sí fer el salt a Madrid, o tornar-se a jugar el fet de posar la seva cara als cartells de Barcelona a les pròximes municipals. L'únic que hom té clar és que el paperot de la flotilla a Gaza, no era res més que la seva reaparició en públic amb tots els focus posats en ella aprofitant una crisi humanitària sense precedents.
Faci el que faci, la mala gestió i les decisions molt sovint equivocades de l'espai polític que representen, buscant, fins i tot, imposar les seves idees per sobre de qualsevol consens, no deixen cap altre escenari a Colau i companyia que veure's abocats a un nou fracàs electoral. És cert, i aquí vindria el càlcul polític de recuperar-la com la salvadora, que amb ella potser allargarien l'agonia. I, que en lloc de desaparèixer del consistori el 2027, aconseguirien mantenir-se xuclant de la mamella fins a 2031. Veurem.
Més notícies: