Bob Pop, Tezanos i els aranzels de Trump

Com ens va ensenyar Luis Cernuda, la vida humana oscil·la entre la realitat i el desig: quan coincideixen, hem assolit la plenitud, però el camí no sol ser fàcil. Viure un desig que no toca la realitat, o en una realitat on no hi ha lloc per a la realització del nostre desig, heus aquí la recepta clàssica per a la infelicitat.

Aquesta setmana, la política es pot llegir en aquesta clau. 

Per començar, tenim l’anunci de Bob Pop de presentar-se com a candidat dels Comuns per a l’alcaldia de Barcelona, amb l’objectiu explícit de “honrar l’herència d’Ada Colau”, és a dir, per reprendre el camí de la misèria econòmica i la nul·litat moral. Cal anar amb compte, perquè l’aritmètica política és capricosa i permet combinacions rocambolesques; cal activar totes les alertes perquè, en l’aspra realitat, les coses sempre poden anar a pitjor.

Bob Pop viu en el desig fantasiós i irreal? D’acord, però és un aprenent comparat amb Tezanos, la gestió del qual de l’estadística pública aconseguirà que els informes del CIS es vegin a les llibreries en la secció de “ficció apocalíptica”. Aquesta setmana l’home bo ens ha lliurat la seva última obra mestra, segons la qual el PSOE lidera les enquestes amb 14 punts d’avantatge respecte al PP. Estem a un pas que Tezanos profetitzi que Sánchez guanyarà l’Oscar al millor actor, el Nobel de Química i el Festival de Benidorm.

Tezanos i Bob Pop viuen en mons imaginarius, de manera que l’univers s’encarrega d’equilibrar l’equació fent entrar en escena Trump amb els seus aranzels. De sobte, si el PSOE vol continuar amb la seva deriva flotant, haurà d’explicar a la ciutadania que el preu a pagar serà l’enfonsament de les exportacions, amb l’impacte consiguiente en l’ocupació i la balança comercial.

El problema és que Pedro Sánchez, amb tal de seguir a la Moncloa mentre tots els seus van sent empresonats, és capaç no només de ficar-nos en una guerra comercial amb els EUA, sinó de declarar la guerra a tota la galàxia en nom de l’antifeixisme, el feminisme i el que calgui.

D’aquesta manera ens trobem, estimat lector, atrapats en el foc creuat entre la realitat i el desig. Hi ha escenaris pitjors, és clar, però també n’hi ha molt millors.