El circ de Juana Rivas

Granada ha estat aquesta setmana l'escenari de l'última sobreactuació de Juana Rivas -i les que suposadament l'assessoren-. Un cop més, i ja fa massa anys, hem vist aquesta 'mare coratge' desafiar a la justícia per a 'protegir' al seu fill menor del seu pare italià. Malgrat que, com va passar el primer dia fixat per a l'entrega del nen -terme que em genera molta repugnància-, Rivas ho fes tot menys protegir al petit Dani.

Les imatges de la 'mare coratge' arribant al centre d'intercanvi -terme, també, que em sembla vomitiu per parlar del que estem parlant-, van ser del tot menys dignes. Amb ella d'esquena, als braços d'una funcionària municipal feminista, amb ulleres de sol i suposadament vessant llàgrimes, mentre el nen, d'11 anys, campava sol davant les càmeres, mostrant el seu rostre, fins que algú se'n va assabentar i es va protegir com demanda la legislació i el sentit comú, tot semblava una performance per a donar importància a la mare i al col·lectiu feminista.

No sé qui té raó en aquest cas que, si no fos pel menor, m'avorriria sobradament. Però sí que tinc clar que el comportament de la mare, impedint-li tornant amb el pare després de les vacances de Nadal -incorrent possiblement en un nou delicte de sostracció de menors, pel qual ja va complir una condemna i va ser indultada pel Govern socialcomunista, que utilitza els indults de forma ideològica-, junt amb la performance de l'altra dia per complir una ordre judicial, no són gens edificants.

Per ara, en un sistema garantista, els jutges són els qui tenen la darrera paraula. Poden equivocar-se, ja que també són humans, i la pressió que tenen a sobre en casos tan mediatitzats com aquests, els poden fer prendre decisions equivocades. Però, com deia, els magistrats són els qui tenen l'última paraula. I contra això només queden els recursos a instàncies superiors -que en el cas de Juana Rivas també han resolt en contra seva-. 

Per tant, amb un assessorament més aviat nefast, tots aquells suposats experts que li han recomanat actuar com ha actuat la 'mare coratge', negant-se a complir l'ordre judicial fins que no li'n quedava altra,  haurien d'estar penjats de damunt un arbre. En aquests casos -que no nego la desesperació de la Juana Rivas-, s'agafa a un ferro calent per aconseguir allò que està buscant i que creu que és just.

Malgrat que suposi remar contra corrent i posant en risc la seva pròpia seguretat jurídica. Però en un país de predicadors, de polítics que creuen tenir la raó absoluta -i si no la tenen, legislen per canviar-ho tot i tenir-la-, un cop més hem vist com la ideologia pot convertir a uns i altres a cometre greus errors. I a perjudicar a un nen que li quedarà un trauma de per vida.