Un grup de persones posant davant de l'entrada d'un restaurant anomenat “La Terrasseta”.
OPINIÓ

Carta oberta a l'alcalde de Barcelona

Des de l'Associació Rauxa es fa una crida urgent per salvar el menjador social “La Terrasseta” després de 24 anys de suport a persones sense llar

És lícit, Sr. alcalde, deixar de finançar un projecte modèlic, singular, de reinserció sociolaboral de persones sense llar amb dependència de l'alcohol i d'altres drogues com és el Menjador Social “La Terrasseta” de l'Associació Rauxa, després d'haver-ho fet 24 anys?

No sé si coneix el concepte, encunyat per Hannah Arendt, La banalitat del mal que expressa com un sistema burocràtic no es planteja les conseqüències ètiques i morals dels seus propis actes; són simples buròcrates que no pensen al bé o mal de les seves pròpies accions...

La condició humana és complexa i feble, de manera que si no s'està atent es pot incórrer en la banalitat del mal en les nostres accions. La submissió a determinats cànons sense crítica objectiva afavoreix aquest tipus d'accions tan pernicioses.

Però, fins i tot a vegades, hi ha persones conscients del mal (per haver estat advertits ja) que busquen justificacions per a seguir amb aquesta mena de conductes destructives. Veure, però fer veure que no es veu, dona lloc a patologies severes individuals i socials.

Qui “mor” en la banalitat del mal i creu “viure”, mai pot entendre la dignitat intrínseca de les persones: acaba en el sotmetiment acrític.

Atemptar contra la vida i la dignitat humana és considerar l'ésser humà com una cosa o objecte, oblidant el respecte que mereix com a subjecte.

La consciència està en tots els éssers humans i cadascun de nosaltres tenim la llibertat d'exercir-la o no. És clau fomentar la compassió, l'empatia i la justícia social que dignifica l'ésser humà i les seves accions; d'aquesta manera es potencia el bon judici.

No és lícit, no, Sr. alcalde, deixar sense finançament a persones, alcohòlics rehabilitats, que han demostrat amb escreix la seva capacitat de superació, resiliència i dignitat malgrat l'adversitat davant una malaltia greu i devastadora com és l'addicció a l'alcohol, que els ha ocasionat grans pèrdues físiques, psíquiques i socials. Aquesta addicció els ha abocat a la marginació més greu com és el sensellarisme d'anys d'evolució i, en alguns casos, a l'intent de suïcidi en perdre l'esperança de millora. Gràcies al tractament integral, de més de dos anys, de dependència de l'alcohol i altres drogues que han acceptat realitzar a l'Associació Rauxa han aconseguit un nivell de capacitació de control de la seva malaltia crònica, que els facilita incorporar-se a la societat un altre cop. El menjador social La Terrasseta és la quarta fase d'aquest tractament i on poden aconseguir la màxima normalització en ser contractats per a fer un treball que duen a terme de manera impecable.

A La Terrasseta hi ha 3 objectius:

  1. Oferir 150 sopars casolans diaris servits per cambrers, en un entorn acollidor de 25 comensals a cada torn; mentre que els següents 25 poden seure a la terrassa llegint, parlant...
  2. Realitzar la reinserció d’alcohòlics rehabilitats (AARR) de Rauxa després d'haver completat 2 anys de tractament integral de dependència de l'alcohol i d’altres drogues a l’Associació Rauxa.
  3. Procurar la captació i motivació per a iniciar tractament d’aquells usuaris que pateixen la mateixa malaltia. Són aquests 2 últims objectius els que donen la singularitat a aquest projecte que hauria de replicar-se a més municipis, com declara el Dr. Francisco Pascual, president de Socidrogalcohol, a la carta de suport a Rauxa del 17 de setembre de 2024.

Durant la pandèmia de COVID, “La Terrasseta” va romandre oberta cada dia per decisió voluntària de tots els treballadors. Aquestes persones amb valentia i coratge van defensar un recurs essencial per a la ciutat de Barcelona, arriscant la pròpia vida. Es va arribar a duplicar el nombre de sopars diaris servits. Gràcies a aplicar totes les mesures higienicosanitàries de forma estricta no ens vam haver de lamentar de cap cas de contagi, ni a “La Terrasseta” ni a cap altre recurs de l’Associació Rauxa durant aquest primer any de pandèmia que va comportar un cost important (24.500 € a “La Terrasseta” i 26.500 € a la resta dels recursos de Rauxa) assumit per l’Associació Rauxa. Aquests herois són els que ara vostès deixen desemparats.

A més a més, hem estat pioners en el cribatge de tuberculosi al menjador social del Clot amb col·laboració amb el Dispensari Antituberculosi de Ciutat Vella, amb el resultat de la incorporació del mateix al protocol a tots els menjadors socials municipals. També col·laborem amb la Unitat d'hepatologia de l'Hospital de Sant Pau en el screening d'hepatitis virals en col·lectius marginals, contribuint a la salut pública. Així mateix, a “La Terrasseta” es fan els treballs en benefici de la comunitat (TBC) exclusivament per als pacients de Rauxa amb problemes legals, sense la interrupció del tractament.

Tot aquest procés rehabilitador i accions de salut pública i socials, ara està en risc per una decisió que a més d'il·lícita és injusta i arbitrària.

Ha de saber que la llei que empara el contracte especial està vigent a Catalunya (Procediment negociat sense publicitat. Article 168, Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic) i que les lleis de la Unió Europea mai aniran en contra d’iniciatives socials com la nostra. Tot al contrari, poden ser objecte d’empara les entitats sense ànim de lucre i d'economia social de contractes d'acord amb la disposició addicional 48a de la LCSP i article 77 de la Directiva Europea 2024/24/EU. I anterior a aquesta, la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 sobre contractació pública contempla que la licitació pugui reservar-se a organitzacions com la nostra (informe de CIRIEC España en la seva carta de suport a Rauxa i Menjador Social La Terrasseta de 26 d'octubre de 2024).

Per tant, no hi ha raons legals que impedeixin continuar amb el contracte especial que hem tingut durant els últims 24 anys. Per a renovar aquest contracte no és indispensable participar en els concursos públics que s'han anat convocant en els últims 24 anys (mínim 6) i als quals mai ens hi hem presentat. Però des de l'Ajuntament se'ns ha dit que era imprescindible haver-ho fet en l'últim convocat per a poder continuar amb l'activitat com a menjador social, recalcant que havíem estat avisats i que nosaltres no vam voler participar. La Sra. Anna Soler, directora de Programes i Recursos Socials Bàsics de l'Ajuntament, ens va dir en una reunió telemàtica el 10 d'abril de 2024, per primera vegada, que s'havia convocat aquest concurs i era necessari presentar-s’hi. A continuació, la Sra. Anna Soler va explicar que la data límit de presentació de documents era el 17 d'abril de 2024. No vam tenir opció a concórrer en només una setmana, ja que es requereixen mesos de preparació com indica el temps entre la publicació de la convocatòria i el límit de presentació de l’oferta, en aquest cas de cinc mesos.

Encara més, el dia 11 de març de 2024 vàrem tenir una reunió amb la Sra. E. Gay, Segona tinent d'alcalde, el Sr. X. Martínez, Gerent del IMSS i la Sra. Rosa Martín, advocada del departament jurídic del IMSS. La finalitat d'aquesta reunió era veure com compensar les pèrdues econòmiques dels últims dos anys pels baixos preus imposats. Ens van indicar que es podria signar una pròrroga més curta del contracte vigent, amb la idea de fer un nou contracte amb avantatges econòmics. Vàrem firmar la pròrroga per quatre mesos en comptes dels 12 mesos que ens corresponien amb l’esperança d’un nou contracte amb millores econòmiques que no va arribar mai. En cap moment se’ns va comentar que ja estava convocat el concurs públic des del novembre 2023. Sr. alcalde, com cataloga vostè aquesta conducta?

Per a més inri, en l'última reunió del 28 d'octubre de 2024, amb la comissionada de Serveis Socials, Sra. Sonia Fuertes i la Gerent de l’Area de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, Sra. Marta Clarí per part de l'Ajuntament, se'ns va proposar, a tall de compensació, una subvenció del Departament de Salut que no arriba a una quarta part del pressupost 2025 del Menjador Social “La Terrasseta”. En aquesta reunió es van disculpar per no haver-nos comunicat amb temps sobre la convocatòria del concurs públic que coneixien des del novembre de 2023.

I encara pitjor, el Sr. X. Martínez, Gerent del IMSS, ha respost per escrit a les institucions i persones* que públicament ens donen suport, amb explicacions que no s’ajusten a la veritat i amb intenció sibil·lina de desacreditar la professionalitat i la bona feina de AARR i de l’Associació Rauxa.

Un altre aspecte preocupant és que els diners públics vagin a parar a les mans de multinacionals amb ànim de lucre. Sap vostè que a l'empresa Aramark, que ha guanyat l'últim concurs, li abonaran per àpat el doble que a nosaltres? Increïble però cert. Així es beneficia a la ciutadania de Barcelona, Sr. alcalde?

Per tot allò exposat anteriorment i, precisament per això, queden qüestionades les decisions preses per vostè i el seu equip d'assessors, Sr. Alcalde. No sols per nosaltres, Associació Rauxa, sinó per moltes persones i institucions que ens han donat suport amb cartes que vostè ha rebut una per una: * Alcohólicos Rehabilitados (AARR) de Rauxa, Street Medicine Institute, Eurocare, Federació Catalana de Drogodependències, Socidrogalcohol, Fundación Hay Salida, CECAS, IL3-Universitat de Barcelona, Federació Catalana de Voluntariat Social, Nueva Acrópolis, CARITAS, Escola Superior de Música de Catalunya, Fundació Irla, Comissió del carrer Fraternitat de Dalt, Institut de Drets Humans de Catalunya, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, Fundació Paco Candel, President del Col·legi de Metges de Barcelona, CIRIEC España, Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Voluntaris de l’Associació Rauxa, el Cap d’Hepatologia de l’Hospital de Sant Pau i el 131 President de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, li hem enviat 154 declaracions individuals d'usuaris fixos de “La Terrasseta” expressant el seu desig de continuar sopant a “La Terrasseta”; a part de 87 nous usuaris que desitgen el mateix.

Exposarem la trajectòria històrica de l´Associació Rauxa per a tenir una visió més objectiva de la situació que estem patint:

Som una ONG, Associació Rauxa, que es va crear el 1989 per a oferir tractament integral de dependència de l'alcohol i altres drogues a persones sense llar amb aquesta malaltia, a la ciutat de Barcelona. El tractament, de més de dos anys, té cinc fases:

  1. Furgoneta-dormitori ambulant que s'ofereix per a motivar a realitzar tractament voluntàriament.
  2. Comunitat Terapèutica amb 14 llits on s'inicia el tractament de desintoxicació, deshabituació i de reinserció.
  3. Pisos terapèutics on s'aferma com manejar la malaltia i es realitza la reinserció social.
  4. Fase de reinserció laboral que es duu a terme en el menjador social “La Terrasseta”, que és la que ens preocupa.
  5. Alta amb abstinència total d'alcohol, altres drogues, conductes addictives i canvi d'estil de vida.

En relació a la quarta fase de tractament o fase de reinserció sociolaboral:

Guanyem el primer concurs públic el 1995 del menjador Social del Clot, de 300 menjars diaris, convocat per la Generalitat de Catalunya, portant la gestió amb gran èxit. L'atenció primària, inclosos els menjadors socials, es va traspassar als ajuntaments l'any 1999. En aquest mateix any l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per als menjadors de Navas i Paral·lel al qual ens vàrem presentar. Vàrem obtenir la puntuació tècnica més alta i vàrem proposar el preu més baix, però el van concedir a EUREST, empresa multinacional amb ànim de lucre. Vàrem interposar un recurs perquè la raó per a no concedir-nos la era que no teníem una certificació d'empresa, però en les bases del concurs deia clarament “tenir certificació d'empresa o altrament demostrar l'experiència”. L'Ajuntament, va veure clar que guanyaríem el recurs i se'ns va proposar retirar-lo donant com a compensació 20 milions de pessetes i el contracte especial d’adjudicació negociada que s'ha prorrogat cada quatre anys fins a l'actualitat. Amb aquests diners es va poder comprar “La Terrasseta”.

La relació amb l'Ajuntament fins a l'any 2022 ha estat correcta i de respecte mutu, però ha canviat. De gener a juny de 2022, en lloc d'un nou contracte es realitzen dues pròrrogues més amb els preus per àpat del contracte de 2017, adduint raons administratives i personals del propi Ajuntament, amb pèrdues econòmiques per a Rauxa. Al maig de 2022 se'ns obliga a acceptar el nou contracte amb preus per àpat ínfims, amb pressupostos fets pel propi Ajuntament. Se'ns indica que si no signem no hi ha contracte perquè les pròrrogues estan exhaurides. Signem amb la nostra clara oposició. En el pressupost es van trobar molts errors; alguns es van corregir a favor de l'administració, però el que ens afectava econòmicament amb pèrdues importants, l'ajuntament no va voler modificar-lo. S'ha intentat aconseguir un acord en diferents reunions i amb recursos, aparentment sense resultats. La resta ja s’ha descrit a paràgrafs anteriors. Estem a la espera de que ens abonin el mes d’octubre 2024 y de rebre la garantia del contracte; a més de que ens abonin la diferencia de las factures de 28 mesos, així com ens compensin las pèrdues dels 6 mesos del any 2022.

Esperem que l'Ajuntament de Barcelona sigui prou assenyat i aconseguim entre tots una solució pràctica que passa per mantenir el contracte especial d'adjudicació negociada sense publicitat que hem gestionat durant 24 anys i ha permès la recuperació de moltes persones.

“La Terrasseta” es manté oberta com sempre, donant fins a 160 sopars diaris des de l’1 de novembre de 2024 sense el finançament municipal degut. Així continuarà amb l’ajuda de tothom.

Com a colofó recordem les paraules de Viktor Frankl “a l'home se li pot arrabassar tot excepte una cosa: l'última de les llibertats humanes que és l'elecció de l'actitud personal davant un conjunt de circumstàncies per a decidir el seu propi camí. Aquesta llibertat interior ningú ens la pot llevar, és el que confereix sentit a la vida”.

➡️ Opinió

Més notícies: