Caixa o faixa

O blanc o negre. Caixa o faixa, que es diu en català. Carles Puigdemont, aquest cop sí, està disposat a trencar amb el PSOE si Pedro Sánchez no li dona tot el que vol. I no demana precisament poc. Tot i que el que exigeix no és res nou. Excepte la tramitació de la qüestió de confiança, que Junts va sol·licitar fa poc més d'un mes, com a resposta a l'incompliment dels acords signats al llarg del darrer any, tot el que vol és el que Sánchez ja va comprometre amb anterioritat. I vol que es faci efectiu ja. De forma immediata. No hi haurà tercera pròrroga.

És cert que els ultimàtums de Puigdemont, de tants que n'ha fet, ja tenen poca credibilitat. Que massa cops els ha utilitzat per a treure'n rèdit electoral per a aconseguir noves competències, transferències o que el PSOE traspassés línies vermelles que sempre s'havia negat a traspassar. Però en aquesta ocasió, i hom que ja el coneix des de fa més d'una dècada, crec que no va de farol -com es diu col·loquialment-. Que ell, abans del canvi de posició del PSOE a la Mesa del Congrés, ajornant per segon cop la tramitació de la qüestió de confiança, tenia ganes de trencar amb Sánchez. I dir-li allò de 'bon vent i barca nova'. Però aquesta ruptura haurà d'esperar fins al pròxim mes de febrer. Doncs ni ells ni el PSOE canviaran la seva posició.

Tot fa preveure que el matrimoni entre Junts i els socialistes caducarà en unes setmanes. Que s'acabarà l'amor. I que Pedro Sánchez haurà de decidir si vol resistir a La Moncloa, fins a les eleccions de 2027, sense pressupostos o la possibilitat de legislar, o pel contrari prem el botó d'unes eleccions anticipades que no fan cap mena de por a Junts. De fet, en privat, n'hi ha que diuen que els interessa. Que els anirà bé, en la pugna que mantenen amb ERC, tornar a les urnes en unes generals. Per agafar distància del seu principal competidor en el vot independentista i tornar a trepitjar els talons a un PSC que, avui en dia, regna a Catalunya.

Puigdemont està cabrejat. I se li nota en les intervencions en públic, com la del passat divendres a Brussel·les, però també en privat. Amb les converses que, persones com servidor, hem tingut el plaer de mantenir amb ell sense límit de temps ni de temes en les darreres hores. Molt crític amb Sánchez i amb Fernando Grande-Marlaska, l'expresident de la Generalitat sap què faria qualsevol demòcrata si no té capacitat per governar ni la confiança del parlament: convocar eleccions. Per això li reclama al president d'Espanya la qüestió de confiança, per provocar un avançament electoral que, d'altra banda, no seria possible excepte una moció de censura que requereix els vots del PP, Vox i Junts. Un escenari completament impossible.

El líder de Junts ha estat clar. Diria que més clar que en totes les ocasions en les quals s'ha dirigit en aquests termes al Partit Socialista. Ara caldrà veure si Sánchez està disposat a seguir fent de marioneta, evidenciant de qui depèn, o posa peu en paret amb tot el que això suposa. Caixa o faixa. No n'hi ha una altra. La legislatura a la corda fluixa.