Cadascú té el que vota

Cap de setmana frenètic a la política espanyola. PSOE i ERC han votat la renovació dels seus lideratges, amb dues votacions completament diferents, però a la vegada tan semblants. Les militàncies d'un partit i l'altre han votat, en un cas per donar superpoders a Pedro Sánchez, sense criticar-li res, i en l'altra per evidenciar la trencadissa d'una ERC que no n'aprèn dels seus errors històrics.

A Sevilla, en un Congrés Federal fet a mida per un Sánchez i la seva esposa imputada, que s'han donat un bany de masses, el reelegit secretari general del PSOE va ser escollit sense cap oposició interna. Sense fer gens de cas a la militància -que tampoc li ho va tenir en compte-. Feia setmanes, arran dels diversos casos de corrupció que comprometen el discurs del Partit Socialista, que càrrecs i militància li reclamava a Sánchez una renovació profunda dels òrgans de decisió. Lluny d'això, però, el president d'Espanya ha premiat als presumptes delinqüents atorgant-los més poder. I les bases li van validar la decisió, això sí, perdent un 5% de suports respecte al darrer Congrés Federal.

A Calàbria 66, seu d'ERC, en canvi, les coses no van sortir com volia l'expresident del partit, Oriol Junqueras. El que fou president de la Generalitat, que va dimitir el passat mes de juny per assumir com a propis els mals resultats electorals, tot advertint que es presentaria de nou a unes primàries avançades en el temps per la seva renúncia, no va aconseguir el 50% dels vots necessaris per tornar a liderar el segon partit independentista més important. Junqueras haurà d'esperar a una segona volta on, la llista impulsada per qui va ser la seva número dos, Marta Rovira -que ara hem sabut que es torna a exiliar voluntàriament a Suïssa, serà que no s'hi vivia tan malament-, li pot dificultar les coses. Els vots d'Helena Solà i Alfred Bosch, que van quedar tercers, i no podran optar a la segona volta, pot frustrar els plans de retorn de Junqueras.

El que ha passat a un partit i l'altre partit, atorgant plens poders a un Sánchez envalentint, que es pot veure obligat a cessar a algun dels seus col·laboradors ben aviat si finalment la justícia opta per imputar-ne algun -cosa que sembla molt probable-, i els tants vots que va aconseguir Junqueras, malgrat ser el principal responsable de la pitjor desfeta electoral que ha patit ERC en la seva història, obliguen a un a pensar si això de la democràcia interna dels partits serveix per gran cosa. Si els militants, abans de votar, fan algun tipus de reflexió. O si tot és emocional. Guanyant, doncs, qui té més eines i capacitat per embadalir als seus vassalls. Sigui com sigui, cadascú té el que ha votat. Llavors que no vinguin a plorar-nos.