Muntatge de Miguel Cabanellas i l'exèrcit de fons
OPINIÓ

Cabanellas, el republicà que es va rebel·lar contra la República

Si Cabanellas no s'hagués unit a la revolta l'Exèrcit rebel, aquest no hauria comptat amb la reserva de fusells

El 14 de maig del 1938, en plena guerra civil, moria, als 66 anys, Miguel Cabanellas Ferrer.

Fill i germà de militar, Cabanellas conforma l'arquetip dels africanistes veterans. Els que procedien de l'Acadèmia General Militar, institució que únicament va funcionar durant deu anys, entre el 1883 i el 1893, però que va suposar un impuls en l'ensenyament militar que per falta de pressupost va naufragar i no va ser reeditada fins al 1928, data en què un antic alumne de la general, Miguel Primo de Rivera, va encarregar al jove Francisco Franco tornar a obrir el centre.

General Miguel Cabanellas

Com molts altres de la seva generació, va forjar la seva carrera, enfilat pel sistema d'ascensos per mèrits de guerra. Va viure a Cuba el seu baptisme de foc i es va mantenir dos anys a la complicada guerra cubana en què, com molts dels seus compatriotes arribats des de la península, va emmalaltir de gravetat fins al punt d'haver de ser evacuat per febre groga. Més de 40.000 militars espanyols van morir a l'illa per malalties endèmiques. Una autèntica xacra que va multiplicar per 10 la capacitat de fer baixes dels mambises.

A Cuba es va forjar com a soldat i a l'Àfrica es va consolidar com a líder d'unitats de Cavalleria. El Barranc del Llop o els Plans de Garet van ser testimonis de l'exemple del valor desmesurat, temerari i, fins i tot, ineficient que mostraven els oficials els primers anys de les campanyes marroquines. El concepte de valentia, associat a l'honor i la dignitat de morir en combat, feia que els oficials, perfectament identificables des de la distància, fossin objectiu desitjat dels tiradors rifenys.

Viure l'experiència del Desastre del Barranc del Llop i la repercussió que va tenir a Espanya, el va portar a proposar la formació d'unitats de voluntaris indígenes en què va participar des de primera hora. Les Mehalas li devien gran part del seu naixement. Va començar a Àfrica com a capità el 1909 i 10 anys després ja era general de brigada. Quatre llocs de treball en deu anys, a una mitjana de dos i mig per cadascun.

Miguel Cabanellas durant un acte militar

Després del desastre d'Annual, les seves barbes van liderar una columna darrere l'altra en la campanya de revenja, en què va tornar a destacar. L'horror en presenciar centenars de cadàvers insepults de joves nois que havien estat massacrats uns mesos abans el va motivar a escriure paraules de gran duresa contra els seus propis companys peninsulars de les Juntes de defensa, a qui va culpar del desastre.

“Crec a vostès els primers responsables, en ocupar-se només de comineries, desprestigiar el comandament i assolir en els pressupostos augments de plantilla, sense preocupar-se del material que encara no tenim, ni d'augmentar l'eficàcia de les unitats. Han viscut vostès gràcies a la covardia de certes classes, que no he compartit mai. Que la història i els deutes d'aquests màrtirs facin amb vosaltres la justícia que mereixen”.

Si alguna cosa va caracteritzar la seva trajectòria va ser la manca de prudència i contenció. Va ser un dels militars marcadament republicans, com el seu amic Gonzalo Queipo de Llano, amb qui va compartir ideologia i conspiracions contra la dictadura de Primo de Rivera. Company a la maçoneria d'un altre republicà, el general Eduardo López d'Ochoa, va ser destituït el 1926.

En arribar la República, els militars republicans van recollir els premis inicials. Queipo va ser nomenat Capità General de la 1a Regió Militar a Madrid, López d'Ochoa de la 4a a Barcelona i Cabanellas enviaria la 2a a Andalusia.

Després, va enviar les Forces Militars del Marroc i, posteriorment, va rellevar Sanjurjo al capdavant de la Guàrdia Civil. Va tenir un estira-i-arronsa amb Azaña, amb qui també van fregar els altres generals republicans esmentats.

D'esquerra a dreta a la fotografia, Franco, Cabanellas, Mola i Saliquet.

Cabanellas va arribar a ser diputat a les eleccions d'octubre de 1933 pel Partit Republicà Radical de Lerroux, encara que va presentar la seva renúncia uns mesos després per ser Inspector General de Carrabiners primer i de la Guàrdia Civil, novament, a partir de febrer de 1935.

El gener de 1936, va haver-hi un extens canvi en els comandaments de les unitats republicanes. Cabanellas, gens sospitós de conspiracions, va rebre el comandament de la V Divisió Orgànica, la de Saragossa.

Mola no es refiava de Queipo de Llano pel seu conegut i marcat republicanisme. Però aquest, una vegada es va produir el cessament del seu consogre, el president de la República, Niceto Alcalá Zamora; va buscar contactar amb qui estigués planejant enderrocar el Govern del Front Popular. Després d'entrevistar-se amb Mola, Queipo va contactar amb Cabanellas a qui va aconseguir convèncer. L'objectiu inicial de tots tres era muntar un directori que evités la revolució i, posteriorment, tornar a convocar eleccions. Ells en deien “salvar la República”.

El prestigi de Cabanellas va arrossegar molts militars que s'havien posicionat clarament del costat republicà. Entre ells el general Fernández Burriel, de Cavalleria com ell, que es va revoltar a Barcelona i que va acabar davant d'un gran grup d'afusellament amb Manuel Goded als fossats del Castell de Montjuïc.

Mola, Franco i Cabanellas a l'esquerra en segon pla, caminant a la ciutat de Burgos

Quan Sanjurjo va morir en un fatídic accident a Portugal, va ser nomenat president d'una Junta de Defensa Nacional on hi havia els generals de les divisions del nord que s'havien revoltat.

Franco, l'1 d'octubre, va aconseguir el comandament únic i el va relegar al lloc d'inspector general de l'Exèrcit, un destí des del qual no podia fer res més que presidir desfilades.

Si Cabanellas no s'hagués unit a la revolta l'Exèrcit rebel, aquest no hauria comptat amb la reserva de fusells i municions de la V Divisió Orgànica. Assegurar la ciutat de Saragossa, punt intermedi entre Madrid i Barcelona, va proporcionar als revoltats un excel·lent referent geoestratègic que va ser crucial perquè el cop, fins i tot fracassant d'inici, no acabés de ser derrotat.

Molts dels militars republicans que, com ell, s'havien sumat a l'alçament per “salvar la república” no pensaven ni de bon tros el que passaria anys després quan va finalitzar la cruenta Guerra Civil. Però aquesta és una altra història digna de ser explicada…

➡️ Opinió

Més notícies: