10 lliçons que ens han deixat les eleccions al Parlament

1.  Hi ha un percentatge gens menyspreable de població catalana que presenta, pel que sembla, un quadre clínic greu consistent a premiar sempre el polític més mentider. Puigdemont i el processisme en viuen fa anys, però la irrupció del Gran Mentider de la Moncloa, amb els plors begònics i els canvis d'opinió, ha triomfat en aquest sector de votants. Fins i tot presentant un senyor amb pinta de comptable de benzinera de polígon, l'única experiència de gestió del qual contrastada va ser sumir el país en el caos i la il·legalitat durant l'època Covid.
2. El Circ de Waterloo tancarà aviat les portes, per a tristesa del tietam. Ja no hi ha marge per a més Boyes, més jugades mestres ni més laurisme poètic. El seu triomf sobre ERC és un dolç de pur consum intern, ja que seguiran quatre anys sense trepitjar moqueta, que és el que importa. El bloc del 2017 s'ha deixat un milió de vots al camí i ja no hi ha temps per a retòriques inflamades.
3. L'Esquerra Republicana del Califat de l'MHP Pere Aranohiés ha d'escollir entre suïcidar-se a l'oposició, suïcidar-se recolzant Illa o suïcidar-se recolzant el Gran Friki. La bufetada s'ha sentit fins i tot al cim del Canigó. Omplir les llistes de feministes musulmanes i Wagenbergs absentistes, per algun motiu, no ha funcionat. Això sí, l'MHP Pere Exiginés es podrà treure uns calerons venent a Wallapop la famosa taula de diàleg, amb tapets i tot.
4. Alejandro Fernández mola. Molt.
5. Vox aguanta quan a tot arreu s'ensorra. Continuaran sent irrellevants, segons la seva peculiar vocació des que van néixer, però aniran als bous i es faran fotos fumant cigars.
6. El iolandisme nàufraga de manera estrepitosa, malgrat les aventures nàutiques d'Ada Colau i que Jéssica Albiach s'hagi passat la campanya vestint texans i sabatilles Converse. L'esquerra cuqui va de la mà, a l'esfondrament, de l'esquerra okupa de la CUP de la transafrofeminista Basha Changue i de l'ésser humà Ortesia Cabrera. Get woke, go broke.
7. Aliança Catalana entra al Parlament, però sobretot entrés a TV3, que ahir mateix, a la cobertura de la nit electoral, qualificava el discurs d'Orriols com a racista i xenòfob. Aviat veurem una entrevista de Toni Cruanyes a Silvia Orriols, al·leluia.
8. L'experiment de Ponsatí & Graupera ha aconseguit un ridícul ja profetitzat fa dies pel nostre Observatori Progre: qualsevol cosa que doni suport a Albano-Dante Fachín neix ferida de mort.
9. L'abstenció ha estat eixordadora i afecta especialment l'univers de l'esquerra (el PSC ni és esquerra, ni és dreta, ni és res) i per primera vegada en molts anys el cos electoral ha expressat el seu cansament respecte del frenesí progre i les seves micropolítiques identitàries i de despesa pública embogida.
10. Pedro Sánchez, home profundament enamorat, té un problema seriós perquè no té manera de continuar tenint content Puigdemont, de qui depèn de manera escandalosa. No cal menysprear la possibilitat que provoqui la implosió de la seva majoria parlamentària per poder convocar eleccions i dissimular el cas Begoña enmig de la polseguera.