Muntatge fotogràfic amb Nayib Bukele en primer pla i la bandera del Salvador de fons

OPINIÓ

Bukele i els mitjans de comunicació

Des dels mitjans de comunicació de tot el món s'intenta crear un relat fantàstic per llençar per terra els èxits de Bukele, però les dades parlen per si mateixes

Bukele ha tornat a ser elegit president del Salvador amb un suport històric, més del 80% dels salvadorencs li van donar suport. Els partits que van dominar durant dècades l'escena política, Arena i FMLN, han esdevingut petites forces residuals. L'esquerra i la dreta no van posar solució als greus problemes del país, Bukele sí.

Els caps de l'FMLN no es van imaginar mai quan van promoure la sortida de Bukele de la formació política d'esquerres que acabaria per desplaçar-los, condemnar-los a l'ostracisme i solucionar els grans problemes del país.

Des dels mitjans de comunicació de tot el món s'intenta crear un relat fantàstic per llençar per terra els èxits de Bukele, però les dades parlen per si mateixes, refutant cadascuna de les acusacions. Els homicidis han passat de 6656 el 2015 a 154 el 2023; la taxa de preocupació dels salvadorencs per la delinqüència ha baixat del 70,4% el 2015 al 4,3% el 2023 i els feminicidis han passat de 575 el 2015 a 68 el 2023.

El problema de la inseguretat i la delinqüència de les colles ha desaparegut, els salvadorencs van guanyar una guerra sobre la qual els amants dels drets humans de només els delinqüents van afirmar que era impossible de solucionar. Bukele ha demostrat que quan hi ha una ferma voluntat de solucionar els problemes es poden resoldre, encara que sigui a un gran cost.

Primer pla de Nayib Bukele amb vestit sense corbata parlant

En el context de la gran victòria de Bukele, un d'aquests mitjans al servei de les grans empreses i del globalisme, El País, a través del periodista Juan Diego Quesada, va intentar retreure la situació d'El Salvador i de la democràcia del país al mateix Bukele. Aquest, lluny d'acovardir-se, va contestar amb claredat sobre el caràcter real de la democràcia i el paper de mitjans com el del periodista espanyol. A més, va tenir l'ocurrència de trucar al diari “Lo País”, com és denominat per gran part de la dreta espanyola a manera de burla.

Després de la humiliació del periodista, aquest, juntament amb altres periodistes d'El País, s'han dedicat a fer articles i vídeos amb relats falsos sobre Bukele i la situació del Salvador. Només han aconseguit retratar-se encara més com a servils als grans poders, tal com els va retratar, diverses vegades, el president salvadorenc.

Què és el que molesta El País? Pot ser que El Salvador hagi recuperat la seva sobirania i prengui les seves pròpies decisions? Pot ser que estiguin molestos perquè els salvadorencs han solucionat un problema greu amb mesures oposades a què ells defensen i que s'han demostrat ineficaços? Els incomoda que Bukele sigui capaç de solucionar problemes i Pedro Sánchez no sigui capaç de solucionar cap dels grans reptes a què s'enfronta Espanya?

Contestant un periodista d'Universitat, Bukele va deixar molt clar la naturalesa de certs mitjans, des del meu punt de vista de manera encertada. Cada vegada tenen menys audiència, però continuen defensant posicions que són contràries fins i tot a la gent que els segueix. Com és possible això? Bukele va assenyalar que defensen els interessos dels qui els finança, de la mà que els dona menjar.

Primer pla de Nayib Bukele somrient i mirant cap a un costat

És més que clar que no és la seva audiència, sinó grups empresarials interessats que el relat es mantingui. Cal donar suport i apostar per mitjans de comunicació alternatius, la funció principal dels quals sigui informar, crear consciència i no difamar, crear relats i enganyar la gent.

Bukele és un far d'esperança, un personatge històric d'alçada, que ha demostrat que problemes greus, anàlegs a alguns que tindrem a Espanya, i que ja es tenen a Europa, es poden resoldre. Que això que és impossible i és millor adaptar-se només és un conte xinès per tenir la gent lligada de mans, aïllada i controlada.

S'acosten temps durs, i a Europa estem a la cruïlla d'actuar o deixar passar el temps de forma estèril, en contra dels nostres propis interessos. Espanya ha de recuperar la seva sobirania i confrontar amb el globalisme, les ONG i els defensors dels “drets humans”, que no són res més que servils al poder, que només els interessen els drets humans quan convé a les carteres.