Tres alumnes en una aula amb un professor mirant-los seriosament amb un bolígraf a la mà
OPINIÓ

Com ser un bon docent i no morir en l'intent?

Diu la dita que cada sastre fa el seu nus, però en assumptes de ser bo i eficaç cal atendre el pràctic abandonant el teòric

Diu la dita que cada sastre fa el seu nus, però en assumptes de ser bo i eficaç cal atendre el pràctic abandonant el teòric. Les següents premisses podrien aproximar un possible perfil docent decent que ajudi a la reducció del nostre fracàs escolar.

Primera, un bon docent no ha de ser mai amic, encara que tampoc enemic, dels seus alumnes, només ha de ser respectuós i respectat. Recordeu que l'amistat es fonamenta en la igualtat de deures i responsabilitats entre els interessats. Un professor i un alumne encara no comparteixen ni les mateixes obligacions ni els mateixos drets; simplement no són iguals. Un docent ha de saber orientar, avaluar i valorar un escolar, no citar-se amb els alumnes a classe. Si fossin amics les notes serien favors i l'aula un guirigall sense transmissió de coneixements. I si fossin enemics, les notes serien venjances i l'aula una batalla sense confiança.

Segona, un bon mestre ha d'exigir feina i respecte amb límits clars al principi. Ja hi haurà temps que els alumnes en descobreixin la part humana i bondadosa, però no el primer dia. Quan això passi deixaran de pensar que el mentor és algú distant per convertir-se en algú amb qui compartir bones converses. En aquell instant el docent s'haurà convertit en allò que més busquen els adolescents, en un referent, i la confiança fluirà entre tots dos.

Tercera, un bon educador ha de dominar-ne l'especialitat. Els estudiants repudien amb molta celeritat els docents que coixegen en coneixements, però, en canvi, valoren els qui expliquen les lliçons amb base i claredat. Per això a Estònia escullen com a docents els millors alumnes que surten del batxillerat. Aquests mestres futurs rebran classes dels millors professors d'universitat. D'aquesta manera, la professió docent atrau els més intel·ligents i ambiciosos que dominen la seva especialitat amb un llenguatge precís, correcte i culte. A la Xina, un altre país amb excels èxit acadèmic, segons PISA, els mestres només ensenyen una matèria que dominen amb detall, cosa que ens mostra una altra vegada que hi ha una clara relació entre el que saben els docents i el que aprenen els alumnes. A més, un estudi realitzat pel matemàtic i pedagog Robert Coe a la Universitat de Durham concloïa el 2015 que el més important per ser un bon mestre era dominar la matèria a ensenyar. De fet, és molt difícil que un professor ensenyi bé una cosa que no sap. A Espanya es defensa que el mentor només sigui un guia de l'estudiant sense necessitat de dominar la seva especialitat.

Una classe amb alumnes alguns amb els braços aixecats i un professor amb una llibreta negra a les mans

Quarta, un bon professor ha de practicar la humilitat, cosa que li atorgarà una gran autoritat i confiança entre els seus escolars. El docent que cerca impressionar per ser admirat crearà distància amb els alumnes. La pedanteria acadèmica no sol ser un pont de correspondència.

Cinquena, un bon professor ha de saber defensar els interessos dels seus alumnes per sobre d'altres pedagogs dolents, experts o educadors. Si aquest aspecte arriba a orelles dels seus alumnes, aquests sentiran un profund respecte pel seu mentor i hi confiaran més.

Sisena, un bon docent, també educa amb l'exemple. No sempre qui educa és educat, però qui és educat sempre educa. Amb el respecte i les bones maneres sempre s'estarà en possessió de l'autoritat. En tot cas, i si un dia el docent fallés, demostraria ser imperfecte, cosa que també mostraria la seva humanitat.

Setena, un docent sempre ha de queixar-se si el sistema educatiu resulta deficient. Si creu, no ha d'omplir tanta burocràcia o elaborar tants materials didàctics com s'imposa a Espanya, han de trobar arguments i raons per oposar-s'hi. En aquest sentit, els professors de Finlàndia solen fer servir llibres i manuals que han funcionat en altres cursos per dedicar-se només a la seva funció essencial, transmetre coneixements i valors.

Vuitena, un educador expert, ha de mantenir un bon ordre i silenci a les seves classes per facilitar que els seus alumnes es concentrin i aprenguin sota un esforç menor que si l'algaravia regnés a la sala. A més, un ambient tranquil permet quelcom fonamental, l'aprenentatge sistemàtic de la llengua sota l'esforç i la perseverança.

Novena, un bon docent ha d'impartir coneixements del més fàcil al més complex, amb esquemes, exercicis i explicacions ben estructurades. Durant aquestes cal vocalitzar amb tranquil·litat, sense presses, amb ampli domini de l'idioma i amb autoritat a l'aula. Ja sabem que molts docents novells pateixen de taquilèxia, és a dir, per culpa dels seus nervis i inseguretat, parlen de pressa i amb estridència, cras error. En parlar així transfereixen als estudiants tensió i intranquil·litat. El millor és dominar la matèria per poder parlar a poc a poc i donant temps als alumnes a les seves observacions, experiments i anotacions. El docent insegur en els seus coneixements cau sovint en els nervis, el titubeig i la taquilèxia.

I desena i última, un bon docent ha d'informar dels errors escolars els alumnes i els seus pares.