Auge i caiguda de Karla Sofía Gascón: l'agonia woke

Ocupa aquests dies els titulars l'ésser humà anomenat Karla Sofía Gascón, nominat de manera insòlita als premis de l'Acadèmia de Hollywood a la categoria femenina, a la qual potser pertany en somnis. Va ser saludat per l'esquerra woke com a exemple i referent de la lluita trans, però pocs dies després algú es va entretenir ensumant pel seu perfil de X i va trobar tuits autènticament deliciosos sobre el matrimoni Galapagar, la immigració, la progressia i la resta de fauna.

Ara s'ha sabut que Netflix ha eliminat el seu rostre dels cartells i ha vetat la seva presència en la campanya promocional de la pel·lícula. De manera notabilíssima, l'ésser humà anomenat Karla Sofía Gascón ha aconseguit indignar el planeta sencer, des de la dreta a l'esquerra, suscitant una mena d'unanimitat global poques vegades vista. L'esquerra americana està corregint el rumb a correcuita, una vegada les eleccions de novembre van demostrar que la bona gent, la gent de cada dia, està fins als nassos de ser apunyalada pels carrers, de ser apallissada pels impostos i la inflació, de rebre interminables sermons sobre dones amb penis i ecofeminisme postcapitalista. En aquest sentit, el cas de Gascón no deixa de ser simbòlic: suposa el cant del cigne d'una època negra d'imbecil·litat totalitària que, afortunadament, toca a la seva fi.

La cultura del mem té les seves pròpies regles: no castiga tant la mentida com el ridícul. L'esquerra, ella soleta, s'ha anat convertint en una cosa tan indescriptiblement estúpida, que ja només podia ser tractada, a l'àgora global d'Elon Musk, com a material còmic. Per descomptat la intel·lectualitat progre (els Elisabeth Duval, els Àngels Barceló, els Monedero) per aquestes latituds segueix absorta en la seva peculiar bombolla d'idiotesa i moralina. Però van tocant les campanes a mort: al cas Gascón el va precedir el cas Errejón i el seguiran mil més, a mesura que la gent torni a somriure i parlar en llibertat.

L'ésser humà anomenat Karla Sofía Gascón s'ha guanyat, d'aquesta manera, el rang de Mem Universal. Això sí, ja podem preparar-nos tots per a una gala dels Goya que farà que els mítings de Podemos semblin una desfilada de la Legió. Deixaran anar discursos infumables, de rebel·lia Armani, i amb cada paraula posaran una ploma més (plomes no serà el que falti, precisament) a les famoses ales de la ultradreta.