I ara, a aguantar-los

El creuer pel Mediterrani ha acabat pels membres de la ‘flotilla’, que deien embarcar-se anar a ajudar a Gaza. Sabent, com sabíem tots, que mai podrien arribar a Palestina. I sabent també que la seva acció humanitària, per una causa que podem compartir tots, tenia més que a veure amb la promoció individual de molts d’ells que amb un objectiu real de detenir el genocidi o alimentar a la població.

Festes a Eivissa, escapades a les cales de Menorca o a les platges de Míkonos són algunes de les dures activitats que han fet durant la llarga travessia. No sense actualitzar-nos diàriament el seu patiment, a través de vídeos a les xarxes socials o videotrucades en diversos mitjans de comunicació, per aconseguir el cas que necessitaven. Repeteixo, en alguns casos que necessitaven alguns dels membres de la ‘flotilla’, no la causa justa que deien anar a defensar.

Un cop ja a port israelià, a l’espera de ser retornats als seus països d’origen, sense cap agressió física com preveien que patirien ni cap segrest il·legal, més enllà de la detenció tècnica a la qual es procedeix sempre quan s’intenta entrar a un país sense passar pel control migratori, em pareix que ara ve el pitjor de la ‘flotilla’.

Si no n’hem tingut prou durant les tres setmanes de travessia amb cadascuna de les seves intervencions, algunes fins i tot amb llàgrimes als ulls simulant un comiat, a la que posin un peu a Espanya n’estic segur que la ‘Barbie’, com es coneix a la influenciadora Ana Alcalde, els dirigents de Podem o l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aniran d’un plató a un altre explicant la seva experiència i facturant. I, per què no dir-ho, en el cas de Colau, segurament, buscant rellançar la seva candidatura a algun càrrec.