Aprenentatge Basat en Projectes

Parlar de l'educació per projectes és obrir la capsa de Pandora entre els vents pedagogistes i els aires tradicionals. Un llibre que resumeix força bé aquesta polèmica és Aprenentatge Basat en Projectes d'Olga García i Enrique Galindo.

El treball resulta una autèntica aposta per a una educació de qualitat actualment. Encara més, tot polític interessat per un ensenyament amb projeccions d'un futur millor, l'hauria de llegir i deixar d'escoltar molts demagogs que, fora de l'aula, prediquen com els docents han d'ensenyar. Així, i per desgràcia, s'han dissenyat plans i lleis educatives des d'un despatx allunyat de l'aula, però prop d'un gran nombre de fugitius del guix.

Aquest llibre, fruit de molts anys d'investigacions i documentació contrastada, descriu amb tots els seus adverbis el mètode que els Estats Units va estendre des dels anys vuitanta sota una ideologia neoliberal de l'educació, l'educació basada en projectes, d'ara endavant EBP. Aquesta ha esdevingut la base pedagògica de la majoria dels països occidentals.

Les lleis educatives espanyoles són fruit d'aquestes ideologies, fins i tot abans de la LOGSE dels noranta. En llegir el llibre d'Olga García i Enrique Galindo s'explica d'on ve tot i del desvari educatiu que estem patint al nostre país tan llatí.

El llibre és una crítica excel·lent argumentada del que realment amaga l'EBP i la seva educació per competències. Al text queda clar que l'educació per projectes prové d'organismes més econòmics i polítics que no pas educatius, cosa que s'ha expandit a la majoria dels països occidentals neoliberals. Queda clar que l'objectiu de tot, i com argumenten els autors, és que l'escola produeixi perfils laborals flexibles i acords amb la demanda empresarial entre els nostres alumnes.

Encara més, el llibre demostra com la LOMLOE reduirà encara més els continguts a ensenyar sota l'anomenada educació per àmbits i la suspensió de les especialitats docents, tot això vinculat a l'educació per projectes i a les ideologies de les grans multinacionals. Per això hi ha una intensa propaganda que vesteix a l'educació per projectes d'innovació, però aquesta enfonsa les arrels ja al segle XVI per prosseguir en diferents metodologies empresarials posteriors i no educatives.

Els autors del llibre han fet una autèntica excavació arqueològica, exhumant multitud d'informes i documents oficials de l'OCDE, universitats i entitats internacionals. El compendi de tot plegat és gairebé una tesi doctoral que arriba a les conclusions següents.

Primer, l'aplicació de l'educació per projectes en nivells universitaris i de manera auxiliar amb alumnes amb grans coneixements, ajuda puntualment als seus aprenentatges.

Segon, i a secundària, no sembla concloent que l'EBP millori l'aprenentatge dels nostres alumnes pel que fa a la instrucció directa tradicional.

Tercer, els pocs informes sobre l'educació per projectes conclouen que redueixen el nivell d'alfabetització dels alumnes.

Quarta, quan aquests alumnes no tenen gran quantitat de coneixements estructurats, empitjoren en els aprenentatges, comprensió lectora i expressió escrita.

I cinquena i última, si no hi ha dades concloents que indiquin que l'educació per projectes és millor que la instrucció directa tradicional, és una temeritat que la política nacional pretengui aplicar universalment l'EBP a tots els nostres centres educatius, ja sabent que aquesta metodologia introdueix criteris laborals i empresarials neoliberals entre els nostres alumnes.

Una ideologia econòmica no hauria de formar part del nostre sistema educatiu. En resum, la Instrucció Directa Tradicional, IDT si volen més modernitat, no ha passat de moda, simplement s'oposa a la imposició de l'Educació Basada en Projectes que redueix avui els nostres nivells d'alfabetització i coneixements, és a dir, castra l'ascensor objectiu social de l'educació en favor d'interessos econòmics.

Benvingut sigui aquest llibre perquè l'ensenyament no esdevingui quatre passes endavant i cinc enrere.