L'any de Perro Sanxe

Cada país té els seus problemes, cada societat té els seus reptes. Nosaltres tenim, incrustada en l'ànima sofrent de la nació, la figura d'un president que ha mentit en tot, que ha arruïnat a una generació i conduït el país a la més espantosa ruïna moral. I l'home, que aquests dies estava esquiant a Cerler entre els insults de la concurrència, diu que té impuls per a tres anys més.

El Perro Sanxe no és més que el perfecte explotador de tots els defectes del sistema. El mètode absurd d'elecció del CGPJ i del Constitucional li ha permès acabar amb la separació de poders; el caos de la Llei D'Hondt li ha permès sustentar la seva majoria en Bildu i ERC; la dependència política dels mitjans generalistes li ha permès armar un relat a prova de realitat, enmig dels escàndols de corrupció més greus que es recorden des de l'època de Roldán, Maríano Rubio & Co.; la inutilitat absoluta de Rei Felip VI li ha permès legislar de manera obscenament contrària als interessos del poble, només buscant el seu benefici personal; en una paraula, tots els errors estructurals de l'entramat institucional han servit com a niu de les seves maldats.

Com caurà Sánchez? No serà gradual, des de llavors. En algun moment el castell de cartes fallarà, hi ha massa flancs oberts: la fragilitat parlamentària, les recerques del Jutge Peinado, els àudios i watsapps d'Aldama, els morts de la DANA, les pasteres i la delinqüència, la inflació fora de control. Aleshores podrem saber si la nació segueix viva: perquè el pitjor que podria passar és una alternança sense riscos que ens porti a Feijóo i a Cuca Gamarra, en la típica legislatura conservadora que només serveix per anar consolidant els successius avenços de l'esquerra.

Espanya necessita una sacsejada en els seus fonaments, perquè caigui tota la fullaraca. Però semblant cosa, pel que es veu, haurà de fer-se contra la classe política en el seu conjunt. La qual cosa no és un obstacle, sinó tot un al·licient.