Un 2024 complicat per al processisme

Amb els resultats electorals del 23 de juliol passat, els partits processistes van començar a somiar truites. “Pedro Sánchez depèn de nosaltres”, deien ufanosos. Amb les amenaces al PSOE i les rebaixes de Pedro Sánchez es van encegar i es van oblidar del més important: Catalunya.

I és que, mentre estan embarrancats buscant sortides personals i altres beneficis partidistes, el PSC es va fent fort a Catalunya i, tant ERC com Junts, comencen a tenir seriosos problemes.

A casa dels de Puigdemont, la guerra civil entre el sector de Jordi Turull i el de Laura Borràs està al nivell de crispació més alt que es recorda. Expulsions, amenaces i una possible escissió que ja ningú no descarta. Mentrestant, les enquestes segueixen sense ser massa esperançadores per a ells.

I tot això sense oblidar que encara no tenen un candidat clar per a les eleccions que se celebraran, com a molt tard, d'aquí a un any. I si a Laura Borràs decideix muntar una escissió, sabent que té el suport d'una part de les bases, la situació es complica encara més.

A ERC estan una mica millor a nivell intern. No gaire, tampoc. Estar sols a la Generalitat els permet que la 'menjadora' doni perquè totes les boques estiguin més o menys alimentades. Tot i això, també hi ha nervis.

Si no, a què vénen les presses per proclamar candidat a Pere Aragonès? A què ve reforçar la part comunicativa del Govern? Em fa la sensació que algú té enquestes internes que no auguren res de bo per als republicans (encara que als seus mitjans afins vagin dient que aquests sondejos els són favorables).

La darrera al carrer Calàbria és la discussió sobre les preferències a l'hora de fer pactes després de les properes eleccions catalanes. Això és treballar amb temps i la resta són ximpleries. D'una banda, Sergi Sabrià -que encara no se sap si odia més el PSC o Junts- animava els juntaires a crear “oportunitats per governar junts” de nou. De l'altra, Joan Tardà i Gabriel Rufián, que de vegades sembla que tinguin triple militància a Esquerra, els Comuns i Podem, ja han dit públicament que bé, que no ens precipitem, que això ho haurem de parlar abans.

Tot aquest context, amb els dos partits processistes sabent que perdran vots a grapats, com ja van fer en les dues darreres cites electorals. I molts aniran directament a Aliança Catalana i a Sílvia Orriols, fet que els farà encara més mal que l'abstenció. Les alegries que es presumien en el segon semestre 2023 es pot acabar convertint en una agonia per al processisme. I és que el 2024 que se'ls pot fer molt llarg a ERC i Junts.