Commoció per la sobtada mort d'Hugo ‘Loco’ Gatti, tertulià d'‘El Chiringuito’

A Buenos Aires, el passat Diumenge de Pasqua va començar com un dia normal i tranquil. No obstant això, una notícia inesperada va marcar la jornada. La mort d'Hugo Orlando Gatti va generar una forta commoció a tot el país.

L'exguardameta de Boca Juniors, ídol del futbol sud-americà, va morir als 80 anys. Estava ingressat des de feia mesos a l'hospital Pirovano de la capital argentina. La seva salut s'havia deteriorat greument des de febrer, quan va patir una caiguda.

La fractura de maluc que li va provocar aquest accident va ser només l'inici d'una cadena de complicacions. Durant la seva estada hospitalària, va contreure una infecció que es va agreujar amb el temps. El quadre clínic va acabar portant-lo a l'UCI, on necessitava respiració assistida.

La notícia va ser confirmada des del mateix centre mèdic, per decisió expressa de la seva família. Encara que el seu estat era delicat des de feia setmanes, la seva mort no va deixar de sorprendre. La commoció va ser immediata tant a l'Argentina com a Espanya.

Hugo Gatti va ser molt més que un futbolista. Al llarg de la seva vida, es va convertir en una figura mediàtica reconeguda tant a l'Argentina com a Espanya. La seva personalitat, carisma i estil el van transformar en una autèntica icona de l'esport, la influència del qual va traspassar generacions, equips i fins i tot fronteres.

Durant la seva trajectòria professional, va defensar amb mestria la porteria de dos dels clubs més importants del país: River Plate i Boca Juniors. Va aconseguir quelcom excepcional en el futbol argentí, on les passions solen dividir: guanyar-se el respecte i l'admiració de totes dues aficions. A més, el seu estil arriscat i creatiu va canviar per sempre la percepció del rol del porter, obrint camí a una nova forma d'entendre aquesta posició al camp.

Gatti va ser un pioner no només dins del terreny de joc, sinó també fora d'ell. El seu caràcter extravertit, les seves expressions espontànies i les seves opinions directes el van convertir en una figura habitual als mitjans de comunicació. A Espanya, especialment, va trobar una segona llar i una nova etapa de popularitat gràcies a la seva participació en tertúlies esportives, on va deixar una empremta inesborrable.

Hugo Gatti es va fer molt conegut a Espanya per ser col·laborador a El Chiringuito de Jugones

A la televisió, va destacar com a tertulià a El Chiringuito de Jugones. Allà, sota la batuta de Josep Pedrerol, es va convertir en un dels col·laboradors més carismàtics del programa. Les seves intervencions eren imprevisibles, intenses i memorables.

Era habitual que defensés amb fervor el Reial Madrid i Florentino Pérez. La seva passió pel club blanc va generar més d'una discussió en directe. En una ocasió, fins i tot, va haver de ser separat de Cristóbal Soria després d'una acalorada disputa.

La seva mort es va conèixer pocs minuts abans de l'emissió en directe del programa. La notícia va colpejar amb força l'equip, que ja era conscient del seu fràgil estat. Però ningú no s'esperava un desenllaç tan imminent.

Josep Pedrerol, visiblement afectat, va voler dedicar-li unes paraules en directe. Va recordar els gairebé vint anys que van compartir a televisió, des de Club de Fútbol fins a El Chiringuito. “Ens ha deixat el ‘Loco’”, va dir, emocionat.

Sens dubte, la figura del ‘Loco’ viurà en la memòria col·lectiva del futbol argentí i espanyol. Sempre serà recordat per la seva alegria, el seu estil inconfusible i el seu amor pel joc. Descansa en pau, Hugo Orlando Gatti.