El Govern Illa, sin presupuestos y de espaldas al Parlament: 26 decretos ley en solo un año

Esta semana el Govern de Salvador Illa ha presentado al Parlament el Decreto Ley 20/2025 sobre la condonación de la deuda a jóvenes extutelados que recibieron pagos indebidos. La consejera de Derechos Sociales, Mònica Bravo, ha justificado la utilización del mecanismo de urgencia para subsanar un error de la administración. El decreto fue aprobado con el voto favorable de PSC, Junts, ERC, Comuns y CUP.

Con este ya son 26 los decretos ley aprobados por el gobierno de Salvador Illa en poco más de un año. Una cifra que indica el abuso de este mecanismo extraordinario en detrimento de la promulgación de leyes. La diferencia es que el decreto ley da preeminencia al Ejecutivo por encima del Parlament, mientras que en las leyes el protagonista es el hemiciclo.

Dicho de otra forma, ante su debilidad parlamentaria el gobierno de Salvador Illa legisla a través de un mecanismo pensado para situaciones urgentes o extraordinarias. En algunos casos se puede justificar la urgencia, pero en otros queda en entredicho. Y mientras tanto, por segundo año consecutivo siguen en el aire los presupuestos necesarios para dar estabilidad al gobierno.

26 decretos ley en 14 meses

Salvador Illa fue investido presidente de la Generalitat el 8 de septiembre de 2024. El 29 de octubre, el Govern Illa aprobó su primer decreto ley de modificación de la ley de Policía de la Generalitat. El primer año de legislatura acabó con 18 decretos ley, y solo 8 leyes aprobadas.

Entre estos decretos ley se incluyen los tres suplementos de crédito aprobados aprobados por ERC y Comuns. Así como medidas en materia de vivienda, urbanismo y turismo aprobadas por vía de urgencia, para satisfacer precisamente las exigencias de sus socios a cambio de los suplementos. Esta forma de funcionar revela una clara disfuncionalidad en la política catalana.

DECRETOS LEY APROBADOS EN LA ACTUAL LEGISLATURA

1. Decret llei 9/2024, de 29 d'octubre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
2. Decret llei 10/2024, de 26 de novembre, de mesures urgents en l'àmbit de l'impost sobre el patrimoni
3. Decret llei 11/2024, de 17 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d'increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l'àmbit de les prestacions socials
4. Decret llei 12/2024, de 23 de desembre, pel qual es modifica l'article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre
5. Decret llei 1/2025, de 28 de gener, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes
6. Decret llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme
7. Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de contractació pública
8. Decret llei 4/2025, de 18 de març, de mesures urgents de comprovació de la viabilitat dels càmpings afectats per risc d'inundació a Catalunya per garantir la seguretat de les persones
9. Decret llei 5/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i altres d'administratives
10. Decret llei 6/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics
11. Decret llei 7/2025, de 25 de març, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2025
12. Decret llei 8/2025, de 29 d'abril, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2025
13. Decret llei 9/2025, de 29 d'abril, pel qual es modifica el Decret llei 6/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics
14. Decret llei 10/2025, de 13 de maig, pel qual es modifica el Decret llei 6/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics
15. Decret llei 11/2025, de 22 de maig, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2025
16. Decret llei 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya
17. Decret llei 13/2025, d'1 de juliol, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'escolarització a partir del curs 2025-2026
18. Decret llei 14/2025, de 15 de juliol, pel qual es modifica la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments a Catalunya
19. Decret llei 15/2025, de 26 d'agost, de mesures urgents en l'àmbit del règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya, per adaptar-lo a les necessitats i noves funcions derivades del sistema de finançament singular de la Generalitat de Catalunya
20. Decret llei 16/2025, de 2 de setembre, pel qual es modifica el Decret llei 2/2023, de 17 d'octubre, de mesures extraordinàries de caràcter social
21. Decret llei 17/2025, de 9 de setembre, de mesures urgents de comprovació de la viabilitat de la gestió del risc d'inundació dels càmpings a Catalunya per garantir la seguretat de les persones
22. Decret llei 18/2025, de 23 de setembre, pel qual es crea el Fons Extraordinari Addicional 2025 per als Ens Locals
23. Decret llei 19/2025, de 30 de setembre, de mesures extraordinàries en l'àmbit de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient
24. Decret llei 20/2025, de 30 de setembre, sobre el règim excepcional dels crèdits de la hisenda pública de la Generalitat de Catalunya derivats de la gestió de prestacions socials de caràcter econòmic en l'àmbit de la infància i l'adolescència
25. Decret llei 21/2025, de 14 d'octubre, de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal
26. Decret llei 22/2025, de 28 d'octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya

Este segundo año de legislatura ya se han aprobado ocho decretos ley aunque han pasado apenas tres meses. Para encontrar una actividad tan frenética hay que retrotraerse a 2022, cuando el gobierno de Pere Aragonès aprobó 28 decretos ley en un año. ERC lo justificó por la debilidad del gobierno en minoría y la urgencia de medidas derivadas de la pandemia.

La anomalía catalana

La figura del decreto ley permite a un gobierno aprobar normas con rango de ley en situaciones de extraordinaria y urgente necesidad. La ventaja de este mecanismo es que se salta el proceso legislativo habitual, permitiendo acortar sus tiempos de aprobación y aplicación. Pero al mismo tiempo supone una preeminencia del poder ejecutivo por encima del legislativo, ya que la norma se aplica de forma provisional hasta su aprobación o derogación en el parlamento.

Los gobierno que gozan de una mayoría parlamentaria estable suelen legislar con leyes que siguen su procedimiento habitual. Pero en los últimos años, la ausencia de mayoría parlamentarias en Cataluña ha llevado a un abuso cada vez mayor de este mecanismo. Los gobiernos sin mayoría ni estabilidad han encontrado en el decreto ley un subterfugio para legislar de espaldas al parlamento.

En el caso del PSC, no solo refleja su debilidad parlamentaria sino que contradice su voluntad de gobernar con amplios consensos. Además, los socialistas gobiernan apoyándose en la tercera y sexta fuerzas más votadas, que no representan una mayoría social.