'Tonterías las Justas': el format que pot revitalitzar la sobretaula de laSexta

En una època en què la nostàlgia televisiva sembla ser la clau mestra per reenganxar audiències, 'Tonterías las Justas' es presenta com un dels formats més enyorats que podria revitalitzar una de les franges més complicades de la televisió: la sobretaula. El retrobament del repartiment original del programa a 'Martínez y Hermanos'  ha tornat a encendre l'espurna d'un programa que no només va marcar tota una generació, sinó que, durant la seva emissió a Cuatro i posteriorment a Neox, va aconseguir el que pocs programes aconsegueixen:  transcendir la pantalla i convertir-se en un fenomen de la televisió del moment.

El retorn de 'Tonterías las Justas' podria ser una opció a contemplar per laSexta, especialment en un context en què  'Zapeando' sembla haver esgotat la seva fórmula i pateix un desgast evident. L'humor fresc, absurd i gamberro que va caracteritzar Florentino Fernández, Dani Martínez i Ana Simón té la capacitat de reconnectar amb l'audiència mil·lennial adulta que busca un respir després de l'informatiu, un espai on la ironia i el disbarat serveixin d'antídot a l'estrès quotidià.

El retorn de 'Tonterías las Justas' no només aportaria una alenada de nostàlgia al day time, sinó que també seria una oportunitat per potenciar el talent. Una oportunitat per premiar Pablo Motos i 7 y Acción, l'equip dels quals va demostrar en el seu dia que sabia com reinventar el llenguatge audiovisual de la televisió convencional. L'agilitat en la realització, les càmeres en moviment i el paper protagonista d'un DJ al comandament del disseny sonor van ser claus per oferir un ritme únic que connectava perfectament amb els espectadors més joves i inconformistes.

A més, en un context televisiu on els retorns de programes icònics estan de moda i la tarda està més avorrida que els documentals d'elefants de La 2, podria ser l'ocasió perfecta per recuperar figures que han migrat cap a altres grups de comunicació. Reunir de nou Florentino Fernández i Dani Martínez, juntament amb Ana Simón, que segons Algo Pasa és la favorita per presentar un nou dating a Atresmedia,  i una Cristina Pedroche en plenitud, no només apel·laria a la nostàlgia, sinó que aportaria un elenc d'humoristes, presentadors i comunicadors en el seu millor moment professional i una porta a conèixer nous talents de l'escena còmica del país.

Un 'Tonterías las Justas' renovat, però amb l'essència de sempre. Que compti amb reportatges a les principals catifes vermelles del país a l'estil 'Caiga quien caiga', i amb les entrevistes més irreverents a famosos en plató. Un 'Hormiguero' (abans que fos un espai completament polititzat) de tardes que sacsegi la sobretaula i lluiti contra la migdiada per obligació (perquè no hi ha una altra opció si sintonitzes 'Zapeando', 'TardeAR' o 'Y ahora Sonsoles').

Un dels encerts de 'Tonterías las Justas' va ser la seva capacitat per generar comunitat. Els seus esdeveniments presencials, com la seva famosa 'Macrogamba' a Astorga, van demostrar que no era només un programa de televisió, sinó una experiència compartida. En temps on les xarxes socials potencien la viralitat i l'abast de qualsevol fenomen, un programa com aquest podria tenir el potencial de convertir-se en un èxit multiplataforma, que transcendeixi novament la pantalla per connectar amb el públic d'una manera més directa, de tu a tu.

Ja que les direccions dels principals grups de comunicació privats no estan disposats a donar aire fresc a les seves graelles,  la sobretaula televisiva podria comptar amb un revulsiu ja provat com 'Tonterías las Justas' per tornar a marcar la diferència. Amb el seu humor desenfadat, la seva estètica dinàmica i la seva capacitat per innovar, tindria tot el necessari per recuperar una audiència que busca alguna cosa més que el previsible. A vegades, per avançar, només cal mirar enrere i recuperar allò que ens feia riure a riallades quan les coses eren menys complicades.