Évole torna a laSexta: 'La pressió fent 'Salvados' crec que em va passar factura'

'Lo de Évole' torna a laSexta aquest diumenge 19 de gener amb la seva cinquena temporada. Jordi Évole torna als diumenges amb nous programes en els quals les converses en profunditat amb els convidats i convidades seran protagonistes. Parlem a TVeo amb Jordi Évole, que ens revela tots els detalls de la nova temporada de 'Lo de Évole'.

Aquesta temporada estarà composta per 10 programes i ja coneixem sis dels convidats. Veurem entre els quatre que falten algun representant de la política actual?

Segurament tindrem a Rufián, que és un convidat amb el qual jo he tingut moltes diferències públiques, sobretot en el moment del procés a Catalunya. Diguem que tant Rufián com jo complíem unes característiques que eren molt interessants per al món independentista, que era ser fills d'immigrants. Ell ho va enfocar cap a que un fill d'immigrant podia ser sense cap problema independentista i jo era fill d'immigrants que no era independentista.

Com deia Ramón Arangüena en allò de "què hi ha de la seva agra polèmica amb Iñaki Gabilondo", doncs jo vaig tenir alguna agra polèmica amb Gabriel Rufián. Crec que és una entrevista que partirà d'uns records no molt bonics, perquè segurament jo recorreré a buscar articles que jo he escrit, o que ell ha escrit, o els que hem parlat l'un de l'altre i no amb massa simpatia. Però crec que precisament pot ser un bon exemple de com en un moment com aquest, on la polarització està constantment en boca de tothom, aquestes tensions ajudem també des dels mitjans a relaxar-les.

Una altra temporada que no has pogut parlar amb Isabel Díaz Ayuso...

No, hi haurà una altra temporada sense Isabel Díaz Ayuso, que s'està resistint. Jo crec que també tothom té dret a dir que no a anar als programes i per descomptat ella també. Em sap greu, perquè som un programa crec que molt transversal i en el qual hem tingut a tots els presidents vius de la democràcia, sigui del signe que sigui. Pel programa han passat Felip González, Aznar, Zapatero, Rajoy, Sánchez...

No entenc molt bé aquest punt de tancament que té cap a nosaltres Ayuso. Suposo que la cadena no li acaba tampoc de agradar massa (riures). Només vol anar a Susanna Grisoo, coses normals de la vida...

Creus que et dirà algun dia que sí?

Jo sí, sempre tinc l'esperança, soc bastant tossut i bastant de perseguir la presa, però si es dona, doncs fantàstic, perquè crec que serà una entrevista molt interessant. Entre altres coses, perquè tenim visions del món molt diferents i a mi això em sembla que enriqueix. Tampoc tinc jo que donar-li la meva visió del món. És ella la que m'ha d'explicar què és això del liberalisme i aquesta manera d'entendre la llibertat, i d'haver-se apropiat de paraules que fins ara no semblaven que fossin paraules dels partits de dretes. En canvi, ella ha aconseguit un èxit que és apropiar-se de paraules com llibertat. Has de ser una crack.

Però quina excusa us posen?

No, no hi ha excusa. Clar, si tu portes demanant una entrevista quatre anys i veus que Isabel Díaz Ayuso dona a la setmana unes dues o tres entrevistes. A més sempre passant bastantes vegades pels mateixos llocs, pels mateixos mitjans. Bé, doncs està clar que moltes ganes d'estar amb nosaltres no tenen.

I creus que és més per tu, o per la cadena? Perquè hi ha altres programes de la competència, com a 'Todo es Mentira' en els quals també hi ha cert veto i no saben bé per què tampoc...

Doncs no sé, Risto Mejide i jo crec que l'únic que tenim en comú és que som catalans, però més enllà d'això som estils bastant diferents. Però vaja, que em crec que tampoc vol anar a altres programes. Jo insisteixo en la idea que cada convidat pot anar on li doni la gana, per descomptat.

La teva entrevista amb Pepe Mujica probablement sigui de les últimes de la seva vida. Com vas viure aquest moment?

La sort que he tingut de poder conèixer i d'alguna manera intimar amb un personatge com és Pepe Mujica... Pepe Mujica és president d'un país de tres milions d'habitants i Andalusia en té gairebé nou. I ha creat un personatge, una figura, que clar que transcendeix el que és l'Uruguai. De cop i volta jo dic que s'ha convertit en una espècie de papa laic. Mujica seria una espècie de senyor al qual tu vas a visitar gairebé per escoltar una mica la paraula del Senyor. Hi ha molta filosofia darrere de tot el que diu Mujica. Hi ha molta reflexió.

És una persona que ha estat molt de temps sola, tancada. Aquest senyor ha viscut alguna cosa que molt poca gent ha viscut i és aquest aïllament absolut de la societat. Una separació de la teva dona, separació de la teva gent estimada, dels teus amics, per estar tancat en un lloc fosc i fred. I aguantar i aguantar, no sé si van ser 12 anys de captiveri. Hòstia, jo m'imagino 12 anys tancat en un lloc i em torno boig. O em disparo un tret. Aquest senyor en canvi va decidir llegir i cultivar-se. Per això ara, davant de qualsevol tema, davant de qualsevol situació, et acaba donant unes respostes que et deixen del revés.

'Lo de Évole' també aborda temes de l'actualitat. T'agradaria entrevistar a Íñigo Errejón?

A Errejón sí.

Et va sorprendre el cas?

Bé, crec que a tots ens va sorprendre. Crec que el dany que li ha fet el cas Errejón a aquest sector que està a l'esquerra del PSOE és un dany que es notarà en les pròximes eleccions. Ens va sorprendre moltíssim.

Sembla que no trobes a faltar gaire 'Salvados'. Prefereixes estar més allunyat de la crispació política i estar en aquest format més personal?

Estic gaudint molt més 'Lo de Évole', però això també crec que té a veure amb l'edat. Jo vaig fer 'Salvados', on m'ho vaig passar molt bé i on vaig aprendre moltíssim, però la pressió que jo vaig tenir fent 'Salvados' crec que d'alguna manera també em va passar factura. No crec que, per exemple, això que em passa de la narcolèpsia o la cataplexia sigui gratuït. Segurament ve per pujades d'estrès, que a 'Salvados' eren molt habituals.

Era un programa que et feia estar al límit durant molts mesos a l'any. Fèiem 20 'Salvados' en l'última època, però vam arribar a fer-ne 35. Va ser sens dubte el format que marcarà la meva vida professional, però també va ser un format que em va treure moltes coses de l'àmbit personal.

Ara que ho veig amb perspectiva, quan en el seu moment em preguntaven per què deixava 'Salvados' em costava donar la resposta. Fins i tot deia: "És veritat. Per què deixo 'Salvados'? Si això va de puta mare... Per què me n'aniré a un altre lloc? A què?". Amb la perspectiva del temps m'alegro infinitament perquè 'Salvados' s'ha mantingut i m'ha sobreviscut perfectament amb Gonzo i això és un orgull enorme. Que un programa et sobrevisqui, un programa creat per tu i al qual li vas donar tota la personalitat, que es mantingui la marca amb un altre presentador, em sembla que és un èxit tremendo per part de Producciones del Barrio, també de laSexta i d'Atresmedia.

A 'Lo de Évole' segurament m'he trobat més amb mi mateix. A mi hi ha un moment personal i professional de la meva vida que em canvia molt, que és l'entrevista a Pau Donés. A partir d'aquest moment, no sé, em vaig veure que havia de fer aquesta espècie de periodisme d'entrevista més humana, que no deixa de ser periodisme, però és un altre tipus de periodisme. Clar, qui esperi de mi que segueixi fotent canya, que entrevisti a Ayuso a cara de gos... Però és que tampoc faria una entrevista cara de gos ara amb Ayuso, ni amb Moreno Bonilla, ni amb Pedro Sánchez, ni amb Gabriel Rufián. Faria una entrevista on hi hauria un factor humà que fa deu anys no hauria brillat tant.

Quant pesen els índexs d'audiència en aquesta temporada en els projectes que maneges actualment? Trobes a faltar aquells quatre milions que generava Pablo Iglesias amb una xerrada en una escalinata a l'Equador?

Jo amb l'audiència estic pendent. Els dilluns al matí si em llevo abans de les vuit, que encara no han sortit, visc aquesta última hora amb la inquietud de saber què haurà passat. Perquè les audiències són un examen, setmanal en el nostre cas. I tu ja pots haver estudiat molt per a l'examen, però com aquell dia et posin un Real Madrid - Barça a Movistar Plus+ dona't per fotut. (Riures) Això és així. La televisió és així.

A vegades també et trobes amb sorpreses que una pel·lícula de La 1 funciona de la hòstia, o el culebró d'Antena 3. Estem competint en un territori que és una selva i no hi ha ja franja fàcil. Cada programa està allà lluitant per la dècima. Els programadors estan calculant les pauses de publicitat per veure quan se'n va l'altre a publi per quedar-me jo i després rascar-li uns quants espectadors. No sóc dels que diuen: "Jo passo de l'audiència". Jo no passo de l'audiència. A més vull tenir audiència perquè vull fer programes que es vegin i que es vegin molt.

Sé que no tornarem mai més als índexs del cara a cara entre Pablo Iglesias i Albert Rivera, per exemple. O quan vam fer La Noche del 23F, on van ser nits d'una mitjana de 5 milions d'espectadors. És a dir, passaven pel programa només en una nit 10 milions d'espectadors. Era una puta bogeria. Era un moment de la televisió que no és l'actual.

En el moment actual de la televisió hi ha molta més fragmentació, hi ha molts més canals, hi ha moltes altres plataformes en les quals la gent es connecta. Veuen coses a Youtube, a les plataformes, a canals petits, a la TDT, tens el Movistar Plus... Llavors, cap programa tornarà a aquests índexs d'audiència. Tornaran a aquests índexs d'audiència els esdeveniments. Un esdeveniment generar-lo amb un Barça - Madrid és fàcil, un esdeveniment generar-lo amb una entrevista no és tan fàcil. Segueixo pensant que tenim la sort que encara hi ha molta gent que, amb nosaltres, la cita del diumenge a les 9 i mitja és com una missa, una missa dominical que toca veure.

També ens estem trobant amb molta gent que deuen tenir 20 i escaig o 30 anys i m'encanta quan em trobo gent jove que em diu: "Ja tio, jo m'havia de tragar 'Salvados'. Quin conyàs, havia de veure-ho amb els meus pares a les 9 i mitja els diumenges i a més m'obligaven a veure-ho. I jo amb el temps m'he acostumat a aquest tipus de programa, a aquest tipus de llenguatge i ara em fa moltíssima il·lusió ser jo el que li digui al meu pare o a la meva mare: 'Avui ve al programa d'Évole Morad. No saps qui és, veritat? Ja t'ho explico jo'". És molt bonic haver traspassat generacions i haver convertit l'espai en una cosa molt transgeneracional.

En la teva faceta com a productor, quina valoració fas dels primers programes de 'Al cielo con ella'? Creus, com diu la pròpia Henar Álvarez, que el programa hauria de tenir espai en televisió i no només en la plataforma?

Estic molt feliç que siguem els productors del primer programa que fa Henar Álvarez en televisió. Que hagi apostat la cadena pública per ell a mi em sembla una molt bona notícia. Crec que Henar representa alguna cosa que no existia i que és un programa exclusivament per a dones, o enfocat a les dones sense que els homes no hàgim de veure-ho. Jo veig el programa de Henar i m'ho passo molt bé.

Ojalà que hi hagi aquest salt a alguna cadena nacional més enllà de RTVE Play, però jo no tindria pressa. Jo li diria a Henar que poquet a poquet. Crec que els programes és bo que es rodin, que tinguin la seva evolució. Mira el que ha passat ara amb Marc Giró, que va començar a RTVE Play, després va anar a La 2 i ara ha passat a La 1. Però porta, entre pitos i flautes, tres temporades. Un programa rodat, que és una mica també el que li hem vist a Broncano. David Broncano arriba a TVE amb un programa que portava vuit temporades a Movistar. És a dir, ha arribat amb el cul peladíssim per fer aquest programa.

Jo voldria que Henar arribés, quan toqués, el moment de fer el salt a la cadena, amb el programa rodat i que tingui les regnes. Els programes és molt fàcil que t'acabin portant ells, els programes a vegades comencen a córrer i tu ja no dones abast i vas amb les regnes dient: "No puc". A mi això em va passar a vegades amb 'Salvados'. És bo tenir el programa controlat i que vagi al teu ritme. Soc molt del foc lent, del poquet a poquet.