Blanca Martínez: 'Mariliendre ha estat l'experiència de la meva vida'

El comiat d'una sèrie sempre deixa emocions contradictòries. I si a més es fa des d'un entorn tan vibrant com Desalia, el festival de Ron Barceló que ha convertit Tarragona en l'epicentre de la festa, tot es magnifica. Allà, envoltada de música, piscina i amics, Blanca Martínez posa punt i a part a 'Mariliendre', la sèrie d'Atresplayer que ha conquerit el públic amb una barreja explosiva de desimboltura, música i emocions a flor de pell.

Parlem amb la Blanca entre balls i postes de sol, amb l'eufòria del festival encara vibrant a l'aire.

Com has viscut l'acollida del públic amb 'Mariliendre'? Esperaves aquest tipus de reacció?

Ha estat molt bonic. Ja vam veure a Màlaga que la gent estava molt bolcada i que ens van donar moltíssim amor, moltíssima rebuda. Ara està sent preciós veure-ho setmana a setmana —és la primera vegada que estreno una sèrie amb emissió setmanal— i veure aquests debats del dilluns: volen un personatge, la setmana següent l'odien, després el perdonen... He rebut molts missatges molt bonics.

La sèrie té una energia molt particular, hi ha molta música, molta desimboltura. Com va ser el rodatge? Hi va haver tanta festa dins com fora de càmeres?

El set tenia un ambient increïble. L'equip que va fer la sèrie era el millor; fins i tot els elèctrics o els de producció es posaven a ballar darrere de les càmeres perquè era contagiós. Després, personalment, ha estat el meu primer protagonista i ha estat una sèrie molt exigent. A més de totes les hores al set, després venien els assajos i tot... Va ser llarg.

I què t'emportes tu personalment d'aquesta experiència? Creus que tindrà continuïtat?

M'encantaria. Crec que poden quedar moltes coses a l'aire, hi ha moltes històries dels personatges que es poden desgranar i jo seria feliç de fer-ne una segona temporada. El que m'emporto del personatge és que, fins ara, ha estat l'experiència de la meva vida pel que fa a una sèrie.

Ara ets a Desalia, el paradís de la festa organitzat per Ron Barceló. Com és la Blanca Martínez de festa? Te'n vas aviat o t'hi lliures fins a la matinada?

M'hi lliuro fins a la matinada. La meva mare sempre em diu que no cal marxar l'última, però no ho puc evitar. Ahir vaig dir “en prenem una i marxem” i al final en va ser alguna més…

Com van ser les teves primeres festes? Tens alguna anècdota adolescent que ara et faci riure o vergonya?

En tindria moltíssimes, però a mi, per exemple, el que m'encanta són les festes de Jaca, les patronals. No hi ha res que m'agradi més que una revetlla, una xaranga, menjar amb amics i després una partida de bingo.

A l'hora de muntar un pla, ets de les que ho organitza tot o prefereixes que et sorprenguin?

Prefereixo que em sorprenguin perquè t'estalvies molts embolics, però és veritat que després no ho puc evitar i acabo organitzant: els viatges amb la meva família o les escapades amb amics…

Quin és el teu Kit de Supervivència per a una bona nit de festa?

Ui, jo el lip combo a la bossa, ibuprofèn sempre, i unes sabates còmodes perquè soc de les que perreja fins a terra i balla moltíssim.

Amb quines cançons et tornes boja?

Tot el que sigui Bad Gyal, com 'Fiebre', i Ladilla Rusa, com més mamarraxo, millor. M'encanta.

Hi ha alguna cosa que la gent doni per suposat de tu que en realitat sigui el contrari?

Doncs no m'ha passat. Crec que em passa al revés. De moment, els personatges que m'han tocat han estat divertits, molt simpàtics, i tenen aquesta sensació de mi.

Quina cançó defineix el teu estat vital actual?

'Señoras bien, señoras fetén'.

Estàs enyorant el Martín aquests dies? Sembla que després de la sèrie continueu sent inseparables...

És per estimar-lo i cuidar-lo per sempre. És un somni de company, d'amic. És increïble. Hem fet pinya. No hi ha el Martín amb mi, però sí que m'he endut l'Álvaro Jurado, que sabia que li encantaria. Les amistats que he fet a la sèrie s'han quedat. Ens hem cuidat moltíssim, ha estat un rodatge molt fort per a tots. Són amistats molt fortes.

Entre comiats i nous inicis, Blanca Martínez demostra que està vivint un moment daurat. La seva entrega, dins i fora del set, la seva energia desbordant i la seva connexió real amb el públic la converteixen en una de les veus més prometedores de l'audiovisual espanyol. Si alguna cosa queda clara després de 'Mariliendre' i el seu pas per Desalia, és que la festa —i el talent— continuen.