Jordi Évole intenta tirar d'èpica a les xarxes i s'endú un 'zasca' èpic
El periodista català rep una allau de crítiques després de la promoció del seu últim programa de 'Salvados'
Jordi Évole es va voler posar la medalla. El seu 'Salvados', de La Sexta, és la seva particular trinxera i allà s'hi pot recrear amb el que li plagui. L'última programa, dedicat als jubilats i als 40 anys del naixement del programa Imserso, n'és un exemple.
Évole, fent l'habitual promoció del programa a les seves xarxes, no es va tallar ni un pèl. Els volia fer un homenatge i tirar d'èpica. "Hi ha una generació a Espanya, que no va gaudir de cap Erasmus. Ni de l'interrail, ni del carnet jove, ni del bo cultural. Que no va poder estudiar perquè va haver de treballar. Una generació generosa. Que va conquistar drets. Que va lluitar pel públic . La generació de ferro", va dir.
El que no s'esperava Évole, però, va ser l'allau de crítiques que va rebre després del comentari a Twitter. Un d'aquests, dràstic, va recordar-li la seva relació amb Arnaldo Otegi, líder històric de l'esquerra abertzale vasca.
"Hi ha una generació d'espanyols que no va poder gaudir dels beneficis públics gràcies al seu amic", deia, referint-se a Otegi, un dels àcids comentaris dirigits a la publicació de Jordi Évole. La publicació, molt comentada, va rebre més de 900 republicacions, 5.000 likes i un centenar de comentaris.
Évole, a la diana per la seva relació amb Arnaldo Otegi
Tot va començar el 2009. Otegi, cara molt reconeguda de l'esquerra abertzale, era un tipus molt controvertit. Amb un historial previ a la presó, Évole va trencar tota mena de tabús quan va aconseguir entrevistar el líder abertzale basc. Amb cert secretisme, abordant-lo en unes escales després d'un míting, Évole va aconseguir entrevistar-lo per a 'Salvados'.
Va optar per un qüestionari sarcàstic, al més pur estil Jordi Évole. El periodista català va tirar d'enginy. Per exemple, quan Otegi va parlar de "resoldre les coses de manera civilitzada entre l'Estat espanyol i Euskadi", Évole va aprofitar per preguntar-li si això significava donar-li els 12 punts d'Eurovisió a Espanya, en cas que el País Basc s'independitzés.
L'entrevista, preludi de la que vindria posteriorment el 2016 novament entre Évole i Otegi, va ser objecte de severes crítiques. Crítiques que, com es pot veure, persisteixen avui dia.
La seva entrevista amb Ternera, el 15 de desembre
Évole és reincident amb les entrevistes a líders del nacionalisme basc. La darrera mostra? El documental que s'estrenarà el 15 de desembre a Netflix amb Josu Ternera.
De la mà de Jordi Évole, el documental 'No me llame Ternera' oferirà una mirada inèdita des de dins a la banda terrorista ETA i abordarà diversos moments decisius de la banda fins a dissoldre's definitivament el 2018. La seva presentació, al festival de cinema de San Sebastià, ja va ser molt controvertida i criticada.
I és que, sense anar més lluny, Luis Martínez, periodista d'El País, va definir el film com "una pel·lícula mediocre". "Fa més impressió que per a 'No me llame Ternera' és més important assenyalar la innocència del que pregunta que la culpabilitat del que respon", va dir.
Més notícies: