Sense rastre d'Alberto des de fa 50 anys: la desaparició més longeva d'Espanya

Alberto Pérez Elvira tenia 13 anys quan va desaparèixer a Lanzarote, aquell 2 de juliol de 1973. Avui tindria 63 anys.

La seva desaparició és la més longeva de què es té constància a Espanya. La seva família fa mig segle que no en sap res.

Belén Elvira, la seva germana, posa veu a la desaparició d'Alberto.

Cinquanta anys sense Alberto

El 2 de juliol de 1973, Alberto sortia del col·legi de la localitat de Sant Bartomeu, a Lanzarote. El nen, que llavors tenia 13 anys, tornava a casa amb la seva bicicleta blava, com cada dia.

Els pares d'Alberto regentaven el restaurant 'El Cazador' i els nens hi passaven cada tarda. “Anàvem allà en sortir de l'escola. Estàvem fins a dos quarts de set i després marxàvem a casa”, explica la seva germana Belén.

Aquell dia, la seva mare, Maria, no havia anat al restaurant, perquè no hi havia gaire feina. Alberto, el gran dels cinc germans, sí que hi anava. “Sempre hi havia encàrrecs per fer: 'Ves per canvi, Albertito'; coses així”, relata Betlem.

Alberto no va arribar al restaurant aquella tarda. A les vuit del vespre tocades, el pare d'Alberto va demanar a un client que anés a casa seva a preguntar a la seva dona si Alberto era a casa.

“Albertito no ha vingut”, va respondre la seva mare. Aleshores van saltar les alarmes.

Els pares d'Alberto van sortir a buscar el fill. “Van ser al moll, per veure si havia sortit algun vaixell, per si se l'havien endut…”, assegura la seva germana, que en aquell temps era un nadó.

Cap a les dues de la matinada, a nou quilòmetres de casa seva, van trobar la bicicleta d'Alberto amb una roda punxada. Però per més que van cridar el nom, el noi no va aparèixer.

La família va anar a la caserna de la Guàrdia Civil a denunciar la desaparició d'Alberto. Betlem lamenta que aquell any, tot era molt precari a les illes. “L'equip de recerca el formava només una persona, es deia Curro, es va encarregar de tot sol ell”, relata.

Un veí de la família, va explicar que aquella tarda va veure Alberto mentre treballava amb el seu taxi. L'home va preguntar a Alberto que on es dirigia. “Vaig cap avall”, va contestar el nen. Però això, mai no es va investigar.

El noi del jersei rosa

“Quan tenia 8 o 9 anys, estava asseguda davant de casa nostra i va passar un noi amb un jersei rosat. Tenia com aquella estopa amb què es netegen els ferrers, a la part del darrere dels pantalons. El noi de rosa es va quedar mirant-me i va passar per davant. Va tornar, va capgirar, i va passar una altra vegada”, recorda Belén

Betlem va trucar a la seva mare, pensant que aquell noi podia ser Alberto, però la seva mare no va arribar a veure el jove.

Un temps després, un home d'Arrecife (Lanzarote) va contactar amb la Maria i li va dir que havia estat amb un noi que treballava en un vaixell francès. “Li va dir que ell era el noi desaparegut”, explica Belén.

L'home assegurava que aquell noi li va dir que estava bé, que tenia diners, i que hi tornaria. Tot i això, també li va dir que hi havia molta gent relacionada amb la seva desaparició i que no podia aparèixer.

Maria li va donar una carta a aquell home perquè li lliurés al noi que deia ser Alberto. “Albertito, suposadament, va llegir la carta. L'home diu que quan va acabar de fer-ho va dir que no podia aparèixer”, recorda Belén.

“Va afegir: 'jo vaig veure la meva mare l'altre dia i una germana'”. La família ho va unir tot. Aquell noi del jersei rosa que va assegurar veure Betlem, podria ser Alberto.

Diverses hipòtesis obertes sobre la desaparició d'Alberto

La família es va bolcar per trobar Alberto, però sense resultats. Van trobar motius i sospitosos, però mai no arribo a res.

Belén recorda que hi havia una persona que anava molt al restaurant dels seus pares, que es va tornar milionària de sobte i va deixar d'anar-hi. “El meu pare sempre va sospitar, el tràfic de persones dona molts diners, deia”, recorda la germana del desaparegut.

El pare d'Alberto també sospitava del sergent de la Guàrdia Civil de Sant Bartomeu. Pel que sembla, la mare del noi va trobar unes cartes on Alberto escrivia a la filla del sergent. Hi planejaven la seva fugida junts, “per viure el seu amor”.

Els pares d'Alberto van parlar amb la dona del sergent per intentar evitar la fugida dels nois. Poc després, Alberto va desaparèixer. La filla del sergent no va desaparèixer.

Dècades després, Maria va saber que havien trobat uns ossos a la muntanya Emina. "A la muntanya Emina Albertito jugava, se n'anava amb la bici perquè hi havia com una mareta, un embassament d'aigua gran", recorda Belén.

Els mitjans van explicar que les restes podien tenir unes tres dècades i que pertanyien a un adolescent. La família, en saber això, va trucar a la Guàrdia Civil i van descobrir que no hi havia cap registre de la desaparició d'Alberto.

“Ens van dir que els ossos eren d'uns guanxes, que tenia cent anys, s'hi va quedar”, lamenta la germana.

Poc abans que el pare de Belén i Alberto morís, ja fa set anys, van anar a la Guàrdia Civil. L'home, en els últims mesos de vida, va voler tenir accés a l'expedient del fill que mai no va deixar de buscar.

"L'únic que consta és: persona que no ha expedit DNI, carnet de conduir, i que no té documentació", explica Belén.

Betlem li ret un homenatge al seu germà

El 2021, Belén, que és mezzosoprano i pupil·la de Plácido Domingo, va acudir al programa Got Talent, on va explicar la història d'Alberto. Allí va interpretar una cançó per a ell.

“Tenir allà la meva mare, les famílies de persones desaparegudes amb els cartells i veure les llàgrimes… va ser molt emocionant”, recorda la cantant.

I és que quan Belén puja a l'escenari, pensa que Alberto podria estar veient-la des d'alguna part i que, per tant, podria estar viu.