Pla mitjà d'un presumpte terrorista gihadista amb el rostre cobert per una caputxa sent detingut per la Guàrdia Civil i amb les dones posades
SUCCESSOS

Catalunya concentra gairebé el 30% de les detencions gihadistes des del 2015

Experts asseguren que cal saber diferenciar entre musulmà, islamista i gihadista

Des que fa sis anys es perpetressin els atemptats de Barcelona i Cambrils, la paraula gihadisme ha anat quedant lluny del focus mediàtic. Tot i això, el terrorisme continua sent una de les preocupacions més grans de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

El 5 d'agost, la Guàrdia Civil va detenir els joves Hugo Cortina i Salim Harchi Sabraoui, a València i Zamora, respectivament, implicats en "l'estructura gihadista més gran coneguda a Espanya".

Segons les dades del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, entre el 2015 i el 2022, al nostre país s'han detingut 429 persones per gihadisme. El 28% dels detinguts, és a dir, 124 persones, es van registrar a Catalunya. Les comunitats autònomes que la segueixen són Madrid, amb 127 persones detingudes, i el País Valencià, amb 37.

L'Observatori Internacional d'Estudis sobre Terrorisme (OIET) indica que el 2022 es van efectuar 27 operacions policials contra el gihadisme a Espanya. Catalunya va ser present a 12. Dels 46 detinguts, 18 eren de nacionalitat marroquina i 15 eren espanyols amb orígens marroquins o algerians.

Que Catalunya sigui la comunitat autònoma on més es fan aquest tipus d'operacions es relaciona, en part, amb el nombre de persones immigrades del Marroc.

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el gener del 2022 hi vivien 235.278 marroquins a Catalunya, el 26,6% de tots els que habiten a Espanya.

Diverses dones vestides amb niqab caminant pels carrers de Catalunya amb un home al costat

Tot i això, la nacionalitat no és un factor que influeixi en la radicalització d'una persona. El seu entorn immediat i el context personal de cadascú, sí.

Àfrica, el focus de l'activitat gihadista

La situació que presenta el continent africà fa que sigui el que presenti un índex d'activitat gihadista més gran.

La pèrdua del territori ocupat per l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq els darrers anys ha provocat que la seva activitat s'hagi expandit cap a altres territoris com l'Àsia Meridional o l'Extrem Orient.

Així i tot, la regió del Magrib, la més propera a Espanya, ha mostrat una evolució positiva en els darrers temps. I és que des de fa dos anys no hi ha hagut cap atemptat gihadista al Marroc.

Internet, el gran aliat de l'ISIS

El 2013, quan va sorgir l'ISIS, van utilitzar Internet i les xarxes socials com a eina per reclutar joves a causa seva.

José María Gil, codirector de l'Observatori Internacional de Seguretat i Coordinador d'Operacions d'Emergències a la Unitat de Protecció Civil de Múrcia, assegura que Internet ha estat un gran problema.

Plànol detall d'una mà amb un mòbil encès

"La gran fallada de tot això va ser que no hem sabut utilitzar les xarxes ni les tecnologies de la informació i la comunicació per establir mesures de prevenció", assegura.

Entre el 2017 i el 2022, els detinguts per activitats relacionades amb el gihadisme a Espanya van ser imputades per delictes de reclutament, propaganda o enaltiment, finançament i preparació d'atemptats.

Separar terrorisme i religió

Tot i que les noves generacions tenen un concepte de l'islam creat a partir dels atemptats de l'11-S i de l'11-M, a l'hora d'esplendor d'Al-Qaida, té poc a veure amb la realitat musulmana.

"Ser musulmà és una identitat que nosaltres hem volgut veure com a política, quan realment no ho és, és una identitat religiosa i cultural. Ser musulmà no et situa en un pla polític diferent", explica Ana Planet, catedràtica en Sociologia de l'Islam a la Universitat Autònoma de Madrid.

Imatge d´un dels trens afectats per l´11M a Madrid

Mohammad Said, estudiós de la realitat de l'islam a Espanya i que va arribar a estar amenaçat per l'ISIS entre el 2016 i el 2017, assegura que les raons de la radicalització dels joves és ben diversa.

Tot i això, Said assegura que el factor principal de la radicalització no és la religió, sinó la crisi d'identitat. "El fet de no sentir-se d'on són. Termes com a primera generació o segona generació no ajuden", assegura.

Musulmà, islamista i gihadista

Per a aquestes qüestions, cal saber diferenciar entre musulmà, islamista i gihadista. Aquests tres termes relacionats amb l'islam no signifiquen el mateix.

"Cal trucar a cada grup amb el seu nom: terrorisme internacional, terrorisme religiós, terrorisme d'Al-Qaida... Per què estigmatitzaràs a tots? Truca'l amb el seu nom i ja està", assegura Mohammad Said.

Tot i el declivi mediàtic que està patint el gihadisme, molts països continuen mantenint un nivell alt d'alarma antiterrorista.

I encara que la presència del gihadisme a l'escena internacional s'ha vist eclipsat per altres conflictes geopolítics, la ideologia radical continua sent una amenaça per a la ciutadania europea.

➡️ Successos

Més notícies: