Europa Press, Rcphotostock El nou motiu pel qual la Seguretat Social pot concedir la incapacitat laboral
Una jutgessa avala un trastorn alimentari per atorgar-li la incapacitat a un treballador de 59 anys
Un jutjat de Girona ha estimat la demanda presentada per un administratiu de 59 anys que pateix bulímia nerviosa. Parlem d'un trastorn alimentari pel qual es pateixen episodis repetits d'ingesta exagerada de menjar a curt termini. A més, un dels símptomes és una preocupació extrema pel control del pes.
Aquest jutjat ha declarat la seva incapacitat permanent en un grau absolut per fer qualsevol activitat professional, tal com ha publicat El Periódico. La magistrada del cas sentenciava que l'Institut Nacional de la Seguretat Social li ha de pagar la pensió d'invalidesa a aquest home.
La representant del seu despatx d'advocats, Ámbar Zambrano, exposava "la particularitat d'aquesta sentència. A més de reconèixer la bulímia com una malaltia incapacitant, s'aplica a un home adult. Col·lectiu que és poc habitual que estigui relacionat amb aquest greu problema social", diu la lletrada de Vosseler Advocats .
Sentència a favor d'atorgar la incapacitat laboral a un treballador amb bulímia
Cal assenyalar que la proporció d'homes que presenten aquest tipus de trastorns alimentaris és d'un per cada nou dones. María de las Flores Gadea, jutgessa de reforç del Jutjat Social número 2 de Girona, ha retret la decisió de l'INSS de rebutjar la incapacitat a aquest home.
En aquesta sentència, es posa de manifest la patologia del demandant des dels 42 anys. Es tracta d'una "bulímia nerviosa persistent de llarga evolució", a més d'un trastorn depressiu, entre d'altres malalties que pateix aquest ciutadà.
A més a més, s'exposa que l'afectat pateix una "alteració de l'estat anímic" amb atacs de pànic. I la bulímia li genera "vòmits, unes dues vegades al dia" sense haver menjat gaire. Alhora, pateix problemes amnèsics, fatiga i dificultats lexico-semàntiques per simultaniejar tasques o en la comprensió lectora.
L'afectat s'ha considerat incapacitat per desenvolupar qualsevol professió
Aquest home, segons la sentència, també pateix una "merma important per orientar la seva conducta amb una finalitat determinada de manera independent", discalcúlia (discapacitats específiques de l'aprenentatge) i ansietat.
La jutgessa del cas explica que aquestes patologies i seqüeles "incapaciten d'una manera essencial" l'afectat. I no pot fer una feina "amb els mínims que li són exigibles en el més simple dels oficis. El quadre cronificat i irreversible de mal pronòstic repercuteix en tasques de responsabilitat i risc".
També passa en la presa de decisions o en les relacions interpersonals. I no li permet fer feines que "requereixin un mínim esforç físic i psicològic ni posseeix la capacitat residual per a tasques sedentàries o lleugeres".
Aquesta resolució assenyala una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que apunta que es pot accedir a la invalidesa permanent absoluta quan "es comprovi una situació patològica de greu alteració de la salut. Una que anul·li radicalment qualsevol possibilitat d'actuació al món laboral" .
Així doncs, estem parlant d'una sentència que es pot convertir en clar precedent per a d'altres de similars. I és que, casos com aquest, s'han vist pocs, però podria haver arribat el principi d'un nou motiu per concedir una incapacitat.
Més notícies: