Alegria per a molts: El que podria passar amb les hipoteques a partir del 2024

Els hipotecats continuen pendents de l'evolució dels tipus d'interès. Després d'un cicle de pujades importants, l'octubre passat comprovaven com es frenava aquesta escalada.

Des del Banc Central Europeu (BCE) s'atreveixen a posar data a la primera retallada, cosa que esperen amb molta expectació els que tenen un préstec.

Com era de preveure, encara caldrà esperar fins al 2024, en concret fins a mitjans del pròxim any. El representant grec al Consell de Govern del BCE, Yannis Stournaras, va avançar, a més, el que ha de passar.

La condició imprescindible perquè es rebaixin els tipus implica aconseguir una inflació per sota del 3%. Aquesta caiguda ha de ser "permanent i sostenible", sosté en una entrevista al diari alemany Handelsblatt. El governador del Banc Central de Grècia creu que ja han tocat sostre.

El discurs que proclama difereix força respecte al d'algun dels seus companys. Altres membres de l'organisme central prefereixen mantenir-se cauts i recorden que les retallades trigaran encara a arribar. La presidenta Christine Lagarde apuntava recentment que es tracta d'"un debat prematur".

Stournaras apunta que en aquests instants “ens trobem en territori restrictiu, es miri per on es miri”. Té clar que les pujades dels tipus han afectat de manera important l'economia. De fet, incideix que "és molt més feble del que pensàvem al setembre".

Missatges menys optimistes per als hipotecats

El seu homòleg letó, Martins Kazaks, no es mostra tan optimista. Assenyala que el BCE necessitaria apreciar "un canvi molt dràstic" a les perspectives econòmiques del territori europeu per dur a terme la baixada de tipus. Segons la seva opinió, hi hauria d'haver un increment de la desocupació o una caiguda de l'activitat per considerar aquesta opció.

Confirma que "hem vist una forta davallada de les taxes d'inflació, però continuen estant molt per sobre del 2%". Pretén ser prudent amb el missatge sobretot perquè hi ha "riscos que la inflació es torni persistent en nivells més alts".

El representant letó afegeix que seria "incoherent" reduir els costos d'endeutament durant el primer semestre del 2024. Sobretot amb les actuals "perspectives macroeconòmiques".

Més caut es mostra en el discurs el governador francès, François Villeroy de Galhau. Explica que “l'estat de l'economia justifica la interrupció de la sèrie de pujades de tipus”. Afegeix que la política monetària "s'ha de guiar a partir d'ara per la confiança i la paciència".

Els analistes no ho tenen gaire clar

Hi ha indicis que conviden a ser optimistes als que compten amb una hipoteca. L'IPC interanual de l'octubre es va situar al 2,9%, menys d'un punt de l'objectiu del 2% plantejat pel BCE. Això ha estat possible gràcies a la deflació dels preus de l'energia i la moderació de la inflació dels aliments.

També hi va haver una reducció de la inflació subjacent entre els béns i els serveis. "Això concorda amb la creixent debilitat de la demanda a la zona de l'euro", apunta Tomas Dvorak, d'Oxford Economics. Per això sospiten un "gir de la política del BCE abans del previst".

Considera probable que la baixada dels tipus es dugui a terme al començament del segon trimestre del pròxim any. Un altre analista, Jörg Krämer, de Commerzbank, espera que "els tipus d'interès es mantinguin fins al 2024", recull El Economista.

Segons la seva opinió, hi ha moltes possibilitats que "la inflació se situï per sobre de l'objectiu del 2% l'any que ve". Sobretot pel fort increment dels salaris. Per tant, caldrà estar molt pendents de les decisions que adoptin des del Banc Central Europeu els pròxims mesos.