Muntatge d´un noi pensant i dubtant i de fons una imatge d´una taula de formatges i altres aliments

SOCIETAT

Soc nutricionista i et diré per què no existeixen els aliments prohibits

Possiblement més d'una vegada has sentit alguna cosa relacionada amb un aliment prohibit, però t'explicaré, com a nutricionista, per què no crec que sigui la solució

Milers de vegades m'he trobat a consulta, pacients que ja han acudit a un altre dietista o nutricionista, però pel que sigui, no els ha funcionat. La majoria d'aquests m'expliquen les dietes tan restrictives que han passat, l'exigència de les dietes passades, i els llistats d'aliments prohibits.

Perquè sí, hi ha professionals d'aquest àmbit que es dediquen a etiquetar certs àpats com a prohibits. N'hi ha d'altres que es limiten i d'altres que es poden consumir lliurement.

Doncs deixeu-me dir-vos que, com a nutricionista, penso que els aliments prohibits no existeixen. La clau de l'alimentació no és treure aliments i ja, la clau és tenir una alimentació variada i equilibrada, amb suficients macronutrients i micronutrients, i podent tenir els teus capricis.

Més que prohibir-los, cal mirar el context. I això és molt fàcil d'explicar, veureu com ràpidament m'entendreu.

Com a nutricionista, no crec en els aliments prohibits

Seguint el que us comentava, hi ha aliments que s'etiqueten com a “aliments prohibits”. Doncs bé, un aliment que fàcilment trobarem en aquesta llista és un donut, per exemple. És clar, i pensareu que és evident que es prohibeixi un donut, ja que és brioixeria amb moltíssim sucre.

Aquest donut no ho aconsellarem a una persona amb un objectiu de pèrdua de greix, ja que no li resultarà beneficiós. Ara bé, canviarem totalment l'exemple.

Ara penseu en un esportista, un ciclista que, per exemple, ha de fer una cursa de 8 hores de durada. Entremig, a aquest ciclista li anirà genial el donut pel xut de sucre que li aportarà.

Per què no hem de prohibir cap aliment?

Tornem al primer exemple que us he posat anteriorment, a aquella persona que no aconsellem que es mengi un donut si està en pèrdua de greix. Com us he dit, no us recomanarem que es mengi aquest brioix, ja que per al seu objectiu ens interessa més aviat poc.

Ara bé, i si us dic que és l'únic ultraprocessat que menja aquesta persona en tota la setmana? Doncs aquí sí que els ho aconsellaria.

Hem de tenir equilibri i, almenys jo, prefereixo que algú es mengi un donut a la setmana i li doni plaer i el motivi a seguir amb el canvi d'hàbits que haver-lo de treure del tot.

De vegades pensem que ajudem els nostres pacients, però hem de mirar el context. La part psicològica és importantíssima en un canvi d'hàbits, i a vegades treure un donut setmanal pot donar molts més problemes dels que ens pensem, començant per ansietat.

Com sempre dic als meus pacients, cal mirar dins dels nostres pecats alimentaris que fem, quins podem eliminar sense problema i amb quins hem de ser una mica més flexibles.

El més important, com us deia, és la base de l'alimentació, ja que si portem uns bons hàbits amb menjar saludable, un donut no ens farà ni pessigolles. Per això, contacta amb un professional de la salut adequat si vols fer un canvi d'hàbits.