Juan Ramón Rallo alerta de les conseqüències de la rebaixa de la jornada laboral
L'economista ha alertat dels canvis que suposarà treballar mitja hora menys al dia
El popular economista Juan Ramón Rallo ha volgut donar la seva opinió sobre la darrera decisió acordada pel PSOE i Sumar. Es tracta de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, una mesura que no sempre resultarà beneficiosa per a tothom. L'expert revela en un vídeo al seu canal de YouTube algunes de les conseqüències que podria tenir això.
Es pregunta, en primer lloc, si aquesta posició pot arribar a ser viable. Si es disminueix l'horari de treball i “no es redueix el sou del treballador, el que tenim és un increment del salari per hora”. Però també es pot interpretar com un augment del "cost per hora de tenir contractat un empleat".
Al cobrar el mateix "per treballar 37,5 hores que per 40, el que passa és que el salari s'ha incrementat a tots els llocs". Eleva aquesta pujada fins al 6,6%. Suposarà un avantatge per a la majoria dels assalariats, però aquesta postura pot comportar una sèrie de contratemps per a les empreses.
N'hi haurà algunes que ho "tindran fàcil" per assumir aquesta despesa més gran perquè "gaudeixen de beneficis extraordinaris". Però també "n'hi haurà d'altres que no seran capaces de fer front d'aquest augment per hora treballada i fins i tot acabin tancant".
¿Cuáles serán los efectos de rebajar la jornada laboral en España hasta las 37,5 horas semanales?
Juan Ramón Rallo sosté que “els salaris han d'anar de la mà de la productivitat”. Explica que les companyies poden "absorbir aquest increment del cost laboral per hora treballada" per dues vies. La primera seria elevant "els salaris menys del que s'incrementa la productivitat", mentre que l'altra possibilitat seria incrementant els salaris nominals per "sota la inflació".
Juan Ramón Rallo deixaria que cada treballador pogués decidir
L'economista creu que seria adequat "respectar l'autonomia de les persones. Per decidir si volen treballar menys a canvi d'un salari potencial més baix o més a canvi d'un salari potencial més alt". Considera que "la llei de reducció forçosa de l'horari laboral" suposa un mal per a tothom.
Aquells que vulguin aconseguir uns ingressos més grans, es veuran empesos en alguns casos a la pluriocupació. Però "no sempre és factible combinar dues feines" guanyant el mateix per hora de feina. Fins i tot de vegades pot arribar a resultar deficitari pels costos que implica, per exemple, els desplaçaments.
Incideix que l'obligatorietat de la jornada de 37,5 hores setmanals té "guanyadors i perdedors". Els primers seran els que “prefereixin treballar menys a costa de guanyar menys del que podrien aconseguir”. Per la seva banda, els perdedors serien "aquells que no es voldrien treballar menys per poder guanyar més".
Assenyala que seran partidaris de treballar menys els que tinguin una "economia folgada, sense dificultat per arribar a final de mes". Es tracten en general de "classes mitjanes, mitjanes-altes".
Per part seva, el problema el trobaran els que "no vulguin intercanviar més temps lliure per un menor salari". Serien els empleats amb "més dificultats per arribar a final de mes o que tenen un tren de vida alt".
L'exemple del que ha passat a França
A França es va decidir fa uns anys rebaixar la jornada laboral de 39 a 35 hores setmanals. Amb el canvi es va detectar "un augment de la pluriocupació". Però també una “migració dels treballadors de les grans empreses a les petites, que no estaven obligades a oferir la jornada reduïda”.
Juan Ramón Rallo insisteix que "no és raonable imposar aquest tipus de decisions". Aquestes són algunes de les conseqüències que comportarà aquesta modificació laboral.
Diu que a curt termini "disminueix la jornada, es manté la despesa i per tant el cost laboral per hora s'incrementa". Això pot desencadenar una "més destrucció d'ocupació, una menor construcció d'ocupació o una substitució de treballadors".
Els que més guanyin seran reemplaçats per altres "barats que estaven a l'atur". Els empresaris "optaran per acomiadar, reduint costos". Però això no suposarà una "destrucció neta de l'ocupació", ja que se substituiran treballadors "més cars per altres de més barats".
Més notícies: