Els casos en què els bancs no tornen els diners que puguin estafar-te

Si encara no hi havíeu reparat, ser víctima d'una estafa mitjançant SMS o trucada, per exemple, no vol dir que el vostre banc hagi de pagar per això. Les darreres sentències donen tota la raó a les entitats bancàries. Queda clar que no estan obligades a pagar els diners als clients que han patit una d'aquestes estafes.

El cas és que, encara que una persona pugui acceptar un missatge d'un estafador que us arribi per alguna de les vies estàndard, no us eximeix de responsabilitat. Així ho ha posat de manifest la sentència del Jutjat de Primera Instància número 53 de Barcelona per a un client del BBVA que va patir una estafa.

Els bancs se'n surten amb la seva en cas d'estafa: diverses sentències els avalen

Parlem de suplantacions d'identitat amb què els estafadors aconsegueixen robar les nostres dades personals i bancàries. Tenen l'objectiu de treure'ns tots els diners possibles del nostre compte.

Una sentència que explica que els bancs, fins i tot obligats a defensar el més possible els clients d'aquest tipus d'estafa, no són responsables de les seves accions. No són responsables que caiguin al parany.

Les entitats no han de tornar aquests diners als clients que els han demanat a manera de reclamació una vegada estafats. La sentència en qüestió versa sobre un client del BBVA que havia estat estafat i volia que el banc li tornés tots aquests diners perduts.

Un client del BBVA exigia els 1.980 € d'una estafa: donen la raó al banc

Estem parlant de 1.980 € que va acabar perdent a través d'una trucada de telèfon on els malfactors es van fer passar per un treballador del BBVA. A aquest client li van demanar que confirmés dues compres mitjançant un codi de validació per seguretat.

Aquest hi va accedir i la sentència és clara. “Encara que el demandant es posés nerviós en rebre els missatges per SMS, WhatsApp i la trucada telefònica”, no li treu responsabilitat de llegir aquests missatges.

A la sentència es recull que el BBVA no té responsabilitat pel que fa al telèfon del client que identifiqués el número d'aquesta trucada com si fos del banc. “Si el demandant, nerviós per la situació, va facilitar els codis OTP tot i que al missatge se li indicava que era per confirmar les compres i no per anul·lar-les, ha d'assumir les conseqüències dels seus actes”, exposa.

Acaba la sentència advertint que "amb independència que l'operació fos fraudulenta i el demandant incorregués en un error en facilitar les seves claus, convertint-se així en víctima de l'anomenat phishing, el que ha passat no es pot qualificar d'incompliment contractual de la demandada".

"La demandada, actuant segons el previst a la clàusula quarta del contracte, va donar estricte compliment al pactat". Ho va fer "en rebre una ordre validada i verificada pels codis prèviament establerts per les parts", finalitza.