El Banc d'Espanya llança una advertència als que comparteixin un compte bancari
Les operacions que pugui realitzar un dels titulars pot arribar a afectar la resta de persones que apareixen incloses al compte
Els comptes conjunts també comporten una sèrie de riscos | 
Pexels, Robert Kneschke
Pexels, Robert Kneschke SOCIETAT
Compartir un compte bancari és molt habitual, sobretot entre familiars o socis d'una empresa. Els diferents titulars inclosos hi tindran accés. Tot i això, el Banc d'Espanya ha volgut llançar una advertència als usuaris que operin sota aquesta modalitat.
Ningú no posa en dubte el fet que es tracta d'una opció molt còmoda. Sobretot per gestionar les despeses i els ingressos que hi hagi en comú entre dues o més persones.
En aquest sentit, el Banc dʻEspanya aclareix que és possible disposar dʻun règim de disposició indistint o de disposició conjunta. La primera proposta facilita que qualsevol dels propietaris pugui fer tràmits sense que sigui necessària l'autorització de la resta de titulars. Això garanteix un moviment molt més ràpid i senzill.
Res a veure amb les condicions que requereix un compte de disposició conjunt. En aquest sentit, sol·licitaran, abans de fer qualsevol operació, que aquesta tingui el vistiplau de totes les persones incloses al compte.
El problema del compte conjunt, segons el Banc d'Espanya
En general, el règim de disposició indistint és molt habitual al nostre país. Però com apunten des del Banc d'Espanya també té els seus inconvenients, arribant a ser un problema seriós per a alguns dels titulars. Sobretot quan un genera un deute o sol·licita un crèdit sense el permís de la resta.
Asseguren que si això passa, ells no podrien actuar, i els afectats (la resta de persona incloses en el compte) es veurien en l'obligació de recórrer als tribunals. L'organisme bancari explica que "no compten amb tota la informació necessària per valorar adequadament la informació". Per això no s'atreveixen a atendre possibles reclamacions.
Les excepcions que es contemplen
De vegades, el Banc d'Espanya pot entendre que l'actuació de l'entitat en qüestió no és la més correcta. Consideren que els mètodes aplicats no s'ajusten a allò que s'entén com a bones pràctiques.
Per això hi ha situacions en què es puguin posicionar a favor dels perjudicats. Per exemple, quan la targeta o el préstec pertanyen a un únic titular o la part "innocent" desconeix les domiciliacions dels pagaments. També quan el contracte del compte no inclou la possibilitat de descoberts en aquestes circumstàncies.
Expliquen que els contractes de les targetes o dels préstecs només obliguen els qui el van signar. Per això, quan els bancs accepten descoberts per ells estan convertint la resta de titulars en avalistes del finançament. I tot això sense tenir el consentiment de la resta de propietaris.
Per això el Banc d'Espanya no considera propici que les firmes financeres reclamin el saldo deutor del compte a la resta de cotitulars. Creuen que no tenen res a veure amb els contractes subscrits i esmentats anteriorment.
