Yolanda Díaz enfada els seus socis

S'excedeixen Yolanda Díaz, Urtasun i Asens en explicitar tant el seu teòric paper fonamental en les negociacions per formar Govern? Al PNB i a ERC creuen que sí. Aitor Esteban, qui sap si pensant en Karlos Arguiñano i el seu ingredient fetitxe, acusava la líder gallega de tenir “ganes de ser el julivert a totes les salses”.

Tot i això, la invectiva de l'advocat bilbaí no arriba sola. A ERC, tampoc estan contents amb la vicepresidenta. En aquest cas, la seva nèmesi ha estat Laura Vilagrà. A la consellera de Presidència li sobra la presentació a Barcelona de l'informe jurídic de la per alguns desitjada Llei d'Amnistia.

Excessos

L'acte públic de Díaz a la Ciutat Comtal juntament amb Asens, Colau i altres companys de partit és per a Vilagrà un excés: “No és la millor manera de contribuir a la negociació. Jo no ho hauria fet”. Així de contundent ha estat la consellera republicana.

Yolanda Díaz, agradi o no als portaveus i càrrecs de govern de PNB i ERC, està actuant com el que és: la munyidora de l'acord. Ho fa, a més, per ordre de Sánchez. Per això, entre altres coses, va ser ella l'elegida per entrevistar-se amb Puigdemont a Brussel·les malgrat que, al principi, el PSOE pensava encomanar aquesta funció a Zapatero. De tota manera, se la veu còmoda amb la missió.

També el President

Tampoc no ha volgut callar el President Aragonès. Ha parlat, en concret, en sortir del Consell Executiu. Ho ha fet per recordar que ell negocia amb el PSOE. Ells -els d'ERC- "tenen una feina", diu Aragonès.

Aquesta tasca no és cap altra que “arrossegar” el PSOE “cap a una Llei d'Amnistia”. En explicar per què fan tal cosa, no ha deixat cap dubte: hi són perquè creuen que “l'1-O no va ser delicte”. A la norma, assenyala Aragonès, li falta poc: està “negociada i pendent de detalls tècnics”.

Què els fa pensar així? Les paraules de Sánchez. Veure el president en funcions verbalitzar el concepte d'amnistia públicament fa que no en tinguin dubtes. Què acabarà passant? Doncs, aquí, tampoc no convé dubtar: el que a Pedro Sánchez li acomodi més quan arribi l'hora. Això, millor que ningú, ho sap Díaz.