Europa Press Vox es divideix: els dos fronts que batallen pel partit
La dimissió d'Espinosa de los Monteros aireja un secret de domini públic: el sector ultracatòlic domina internament Vox
Vox trontolla. La formació liderada per Santiago Abascal passa de moment més complicat de la seva història. I no directament pel resultat de les darreres eleccions generals, amb la pèrdua de 19 escons.
El daltabaix de Vox, una conseqüència de la seva divisió interna
Vox corre el risc de trencar-se, però la desfeta electoral és només una minúcia davant el problema real del partit. És, fins i tot, una conseqüència: la desconnexió de Vox respecte al seu electorat és la principal causa del desgast. Què passa a les entranyes del partit perquè s'hagi produït aquesta situació?
L'adéu d'Espinosa de los Monteros, un problema més per a Abascal i Vox. | Europa Press
La dimissió, aquesta mateixa setmana, d'Iván Espinosa de los Monteros, evidencia que les aigües internes de Vox són tèrboles. Tot i mantenir les formes públicament, les discrepàncies entre el fins ara portaveu de Vox al Congrés i el seu partit han estat creixents els últims mesos. Tot és producte duna lluita pel poder; de l'ascens d'un corrent ultracatòlic del partit que, progressivament, l'ha anat copant fins a dominar plenament la seva cúpula.
Vox, auge i caiguda del partit de Santiago Abascal
El desembre del 2018, Vox va ser la sorpresa a les eleccions andaluses, irrompent amb força al Parlament regional. Els seus escons van ser essencials per aconseguir l'impossible a Andalusia: un govern de dretes a la Junta. Era l'inici de l'època d'or del partit, que va aconseguir representació a centenars d'ajuntaments, així com parlaments autonòmics i, per descomptat, a les Corts Generals.
Vox, amb Santiago Abascal al capdavant, seguia una línia decididament liberal; desenfadadament de dretes. Javier Ortega Smith, Iván Espinosa de los Monteros i Macarena Olona eren la guàrdia pretoriana d'un Abascal a qui tot li somreia. Però les eleccions andaluses del 2022 van començar a torçar-ho tot.
Ortega Smith, Espinosa de los Monteros i Olona: les tres cares visibles de Vox que han desaparegut de la primera línia. | Europa Press
L'adéu de Macarena Olona, enfrontada amb les estructures de poder del partit, ja en va ser un símptoma. Ortega Smith va ser apartat de la primera línia en favor del líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga. I aquesta setmana s'ha sumat a aquesta nòmina la dimissió d'Iván Espinosa de los Monteros.
El sector ultracatòlic, amb un poder creixent a Vox
Si algun factor vincula aquestes dimissions, és el creixement exponencial que, internament, ha tingut el sector més ultracatòlic del partit. Amb l'eurodiputat i ideòleg en cap de Vox, Jorge Buxadé, al capdavant, aquesta família de la formació ha anat dominant les estructures de poder del partit. Ho ha fet fins a l'extrem a què hem arribat els darrers mesos: acabar amb les cares més visibles de Vox fins ara, d'índole més moderada.
A Jorge Buxadé se li sumen altres noms amb un pes intern creixent. El mateix Ignacio Garriga, líder de Vox a Catalunya i actual secretari general del partit; l'assessor d'Abascal, Kiko Méndez-Monasterio, o altres noms com Enrique Cabanas o Ignacio Hoces.
Sobre Vox i especialment sobre aquesta facció del partit, pesen les acusacions de vinculació amb El Yunque. Es tracta d'una societat secreta d'origen mexicà que, des de fa anys, intenta influir en la política espanyola des de les posicions més ultraconservadores. Està demostrat el nexe d'El Yunque amb associacions com Hazte Oír o Profesionales por la Ética, col·lectius molt bel·ligerants contra l'esquerra al nostre país.
Amb vincles directes o sense amb El Yunque, el cert és que el sector ultraconservador sembla dominar internament la formació, cosa que ha arraconat els que eren, fins ara, les cares visibles del partit.
Buxadé i Garriga són dos dels membres destacats del nucli dur d'Abascal. | Europa Press, E-Noticies
El sector liberal de Vox es dilueix
L'ascens al poder de l'entorn de Buxadé no només ha coincidit amb la purga d'Olona, Espinosa i Ortega Smith. Són altres els noms destacats dels quadres interns de Vox que han estat relegats en els darrers mesos. Un d'aquests noms és el de l'exdiputat per Badajoz, Víctor Sánchez del Real, apartat de les llistes del 23-J malgrat haver comptat amb un pes intern destacat a Vox.
Pertanyent a l'ala liberal, Sánchez del Real ha defensat públicament aquesta setmana Espinosa dels Monteros i carregava contra el partit. En declaracions a 'El Mundo', era molt clar. "A hores d'ara, els que defensaven unes determinades idees se n'han anat de forma voluntària i d'altres estan fora sense saber per què", manifestava, en clara referència al seu sector.
Altres exdiputats de la mateixa línia s'han manifestat de manera similar els últims mesos. Noms com Rubén Manso, exparlamentari per Màlaga; o Víctor González, exdiputat per Salamanca i exvicepresident econòmic del partit, encarnen també aquest sector injuriat de Vox. La renúncia a recollir l'acta per part de José Luis Steegmann, substitut d'Espinosa dels Monteros, s'entén en el mateix sentit.
Abascal, un equilibrista que ho té cada cop més complicat
Davant d'aquesta clara divisió, Santiago Abascal ha exercit els últims temps d'equilibrista i ha intentat cosir les dues ànimes del partit. L'agreujament de la situació viscut aquesta setmana no fa res més que complicar la situació del líder de Vox. Sense els seus clàssics escuders al costat, Abascal ara sembla venut al desig del sector ultracatòlic, que domina de ple la formació.
Serà capaç de reconduir la situació i de tornar a unir les famílies de Vox? El repte principal d'Abascal passa per reunificar el partit i reconnectar-lo amb les bases. Qualsevol moviment que no suposi un gir a la situació actual significarà perpetuar una crisi que, per ara, sembla que Vox no sap com resoldre.
Més notícies: