Salvador Illa executa un gir en Acció Exterior: dos 'ambaixadors' fulminats

El PSC ha tingut molta cura de marcar una continuïtat respecte a l'anterior govern d'ERC per assegurar-se el suport dels republicans aquesta legislatura. Ho ha fet en algunes àrees ideològiques com ara Igualtat, Habitatge, Economia i Transició Ecològica. Però en departaments que considera claus com a Interior o Acció Exterior, el govern de Salvador Illa ha marcat una clara disrupció.

Un dels nomenaments que més granellats va provocar a l'independentisme va ser el de Jaume Duch com a conseller d'Unió Europea i Acció Exterior. Duch era director de Comunicació del Parlament Europeu quan Salvador Illa li va proposar agafar les regnes d'Acció Exterior. El seu objectiu era tornar a connectar Catalunya amb Brussel·les, i posar límit als excessos dels governs anteriors en l'acció exterior.

Una de les primeres estructures en què es va fixar Duch va ser la de les delegacions catalanes a l'exterior, conegudes també com a 'ambaixades'. Aquesta va ser la gran aposta del processisme per internacionalitzar el conflicte durant els anys pròspers del Procés. En el seu procés de "normalització" de Catalunya, Illa pretén ara, a través de Jaume Duch, anar despolititzant aquestes 'ambaixades' per aprofitar les seves potencialitats sense haver-les de desmantellar necessàriament.

Fulminats dos ambaixadors del procés

Això és el que ha passat aquesta setmana, amb la fulminació dels delegats als Estats Units i als Balcans. Es tracta d'Isidre Sala, que va ser nomenat delegat als Estats Units i al Canadà després d'haver ostentat la direcció general d'Afers Globals de la Generalitat. I d'Eric Hauck, que va ser elegit delegat per als Balcans el 2017 en ple apogeu del Procés, destituït per l'article 155 i restituït pel Govern de Quim Torra.

ERC va establir al pacte d'investidura amb el PSC l'obligació de mantenir les 21 delegacions catalanes a l'exterior. Els socialistes ja van anunciar que no desmantellaran cap d'aquestes delegacions, però ha iniciat un canvi de rumb: les ambaixades ja no serviran per promocionar la independència de Catalunya a l'exterior, sinó per afavorir la promoció econòmica a l'exterior amb lleialtat a l'Estat. Constitució i Estatut. En altres paraules, que deixin de ser ambaixades per ser realment delegacions a l'exterior.

Tot i que el PSC ha promès mantenir les delegacions, i fins i tot es proposa ampliar-les, el canvi d'orientació contradiu l'esperit dels governs anteriors. Pere Aragonès va fer de l'acció exterior un dels pilars del seu govern, i solia vanagloriar-se de ser “la nació sense estat amb més presència internacional”. Però les ambaixades han estat sempre al punt de mira, i fins i tot van arribar a estar sota sospita de la justícia espanyola per malversació.

Més diners per a ONG

Si el canvi de sentit de les delegacions catalanes a l'exterior es pot veure com un canvi, en altres aspectes el PSC manté el mateix esperit de la política exterior del Govern Aragonès. Per exemple, la voluntat de mantenir i fins i tot ampliar les subvencions a les ONG als pressupostos de 2025. Caldrà veure quin pes tindran aquestes despeses en els propers comptes, tenint en compte que Acció Exterior va ser una de les partides que més va créixer als darrers pressupostos -de 65 a 77 milions entre 2022 i 2023.

El mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat recentment al Parlament la necessitat que Catalunya segueixi aportant a les oenagés i organitzacions de drets humans. Fins i tot quan aquestes, com l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA), han estat objecte de polèmica i criticades per un partit com a Aliança Catalana. Des de l'inici del conflicte el govern de Pere Aragonès va destinar gairebé 2 milions d'euros a ajudes per a Palestina, i caldrà veure si es mantenen o fins i tot s'amplien als pressupostos del 2025.