Què van votar els 'indepes' el 23J? El vot útil guanya l'abstenció massiva

L'actualitat política dels darrers dies a Espanya ha estat marcada pels resultats de les eleccions generals de diumenge passat. La victòria insuficient del PP, la caiguda de Vox o la resistència de Pedro Sánchez han estat algunes de les idees que han ocupat notícies, anàlisis i tertúlies. En clau catalana, el paper decisiu que l'aritmètica parlamentària atorga a Junts no amaga el gran titular: el desastre en vots i escons dels partits processistes.

L'independentisme perd 700.000 vots

Abans d'entrar a analitzar-ne les causes, repassem els números que evidencien el desastre. A les eleccions de novembre de 2019, els tres partits independentistes amb representació al Congrés van obtenir, aproximadament, 1.652.000 vots. ERC va aconseguir tretze escons; JxCat, vuit (posteriorment es van subdividir entre Junts i el PDeCAT); i la CUP, dos.

Diumenge passat, la sagnia en vots va ser clamorosa: les tres forces van sumar 952.000 sufragis. ERC va reduir a la meitat la seva representació (de tretze a set escons), JxCat va baixar de vuit a set i la CUP va quedar sense escons a les Corts Generals. La pèrdua de vots processistes va ser molt significativa: 700.000 vots.

Els 700.000 vots processistes perduts

El catastròfic resultat independentista permet fer una anàlisi evident de les fugues de vot. Els sectors més radicals de l'independentisme promovien una abstenció massiva a les generals, però els números canten. Només es van abstenir 156.000 electors més que el 2019: encara que tots fossin exvotants 'indepes', uns 541.000 vots més van migrar del processisme a altres formacions.

El politòleg Jordi Crisol ho explicava fa uns dies a través del seu compte de Twitter:

La força del vot útil

Sembla evident, doncs, que la immensa majoria de l'exvotant independentista va optar per donar suport a partits nacionals, sobretot, com és lògic, al PSOE i a Sumar. Més enllà del mer resultat de diumenge, aquesta és una tendència que va agafant força a Catalunya després del fracàs del procés. La mobilització del vot independentista cau i ho fa encara més el nivell de compromís del votant ideològicament secessionista amb les formacions del procés.

Després d'anys de mobilitzacions i cites amb les urnes, l'independentisme social sent decepció amb les forces processistes. El fracàs del 2017, la manca d'estratègia i les disputes constants especialment entre ERC i JxCat han portat a la desvinculació de gran part de l'electorat 'indepe' en relació amb els seus partits.

Però n'hi ha més: el PSOE, i en menor mesura Sumar, de Yolanda Díaz, han sabut fer brandar de manera adequada el 'fantasma' de Vox. Les constants apel·lacions a un govern del PP amb els d'Abascal, i les vinculacions d'aquest possible pacte amb una "tornada al passat", en paraules de Sánchez, han sorgit l'efecte. La conseqüència ha estat clara: la idea de vot útil progressista cap al PSOE i Sumar s'ha materialitzat.

Vot dual?

Les properes cites electorals permetran constatar si aquesta és una tendència que es pot perpetuar. Tindran especial interès les properes eleccions autonòmiques a Catalunya que, encara que estan previstes per al 2025, podrien avançar-se al proper any. Si els partits processistes aconseguissin mantenir la seva majoria, com ha passat els anys anteriors, es confirmaria el retorn de l'anomenat 'vot dual' a Catalunya.

S'aplica aquest concepte a l'elector que opta pel vot a un partit nacional a les generals, però que manté el seu suport a formacions nacionalistes a les autonòmiques, generant resultats electorals dispars entre aquests comicis. Només el temps permetrà determinar si aquesta situació es manté, encara que les causes del desastre processista a les generals hi apunten clarament. El procés, el seu fracàs i la posterior desorientació han portat els seus partits a viure el seu daltabaix electoral més gran en quinze anys.