L'actualitat política dels darrers dies a Espanya ha estat marcada pels resultats de les eleccions generals de diumenge passat. La victòria insuficient del PP, la caiguda de Vox o la resistència de Pedro Sánchez han estat algunes de les idees que han ocupat notícies, anàlisis i tertúlies. En clau catalana, el paper decisiu que l'aritmètica parlamentària atorga a Junts no amaga el gran titular: el desastre en vots i escons dels partits processistes.
Abans d'entrar a analitzar-ne les causes, repassem els números que evidencien el desastre. A les eleccions de novembre de 2019, els tres partits independentistes amb representació al Congrés van obtenir, aproximadament, 1.652.000 vots. ERC va aconseguir tretze escons; JxCat, vuit (posteriorment es van subdividir entre Junts i el PDeCAT); i la CUP, dos.
Diumenge passat, la sagnia en vots va ser clamorosa: les tres forces van sumar 952.000 sufragis. ERC va reduir a la meitat la seva representació (de tretze a set escons), JxCat va baixar de vuit a set i la CUP va quedar sense escons a les Corts Generals. La pèrdua de vots processistes va ser molt significativa: 700.000 vots.
El catastròfic resultat independentista permet fer una anàlisi evident de les fugues de vot. Els sectors més radicals de l'independentisme promovien una abstenció massiva a les generals, però els números canten. Només es van abstenir 156.000 electors més que el 2019: encara que tots fossin exvotants 'indepes', uns 541.000 vots més van migrar del processisme a altres formacions.
El politòleg Jordi Crisol ho explicava fa uns dies a través del seu compte de Twitter:
Sembla evident, doncs, que la immensa majoria de l'exvotant independentista va optar per donar suport a partits nacionals, sobretot, com és lògic, al PSOE i a Sumar. Més enllà del mer resultat de diumenge, aquesta és una tendència que va agafant força a Catalunya després del fracàs del procés. La mobilització del vot independentista cau i ho fa encara més el nivell de compromís del votant ideològicament secessionista amb les formacions del procés.
Després d'anys de mobilitzacions i cites amb les urnes, l'independentisme social sent decepció amb les forces processistes. El fracàs del 2017, la manca d'estratègia i les disputes constants especialment entre ERC i JxCat han portat a la desvinculació de gran part de l'electorat 'indepe' en relació amb els seus partits.
Però n'hi ha més: el PSOE, i en menor mesura Sumar, de Yolanda Díaz, han sabut fer brandar de manera adequada el 'fantasma' de Vox. Les constants apel·lacions a un govern del PP amb els d'Abascal, i les vinculacions d'aquest possible pacte amb una "tornada al passat", en paraules de Sánchez, han sorgit l'efecte. La conseqüència ha estat clara: la idea de vot útil progressista cap al PSOE i Sumar s'ha materialitzat.
Les properes cites electorals permetran constatar si aquesta és una tendència que es pot perpetuar. Tindran especial interès les properes eleccions autonòmiques a Catalunya que, encara que estan previstes per al 2025, podrien avançar-se al proper any. Si els partits processistes aconseguissin mantenir la seva majoria, com ha passat els anys anteriors, es confirmaria el retorn de l'anomenat 'vot dual' a Catalunya.
S'aplica aquest concepte a l'elector que opta pel vot a un partit nacional a les generals, però que manté el seu suport a formacions nacionalistes a les autonòmiques, generant resultats electorals dispars entre aquests comicis. Només el temps permetrà determinar si aquesta situació es manté, encara que les causes del desastre processista a les generals hi apunten clarament. El procés, el seu fracàs i la posterior desorientació han portat els seus partits a viure el seu daltabaix electoral més gran en quinze anys.