El vot exterior obliga Pedro Sánchez a fer els primers regals a Puigdemont

Aquest divendres, dia 28 de juliol, comença el recompte del vot exterior (CERA) de les passades eleccions generals. Els sufragis dels espanyols residents a l'estranger no haurien de canviar gaire el panorama polític que ens va deixar el 23J. Fins i tot podria ser que no hi hagués absolutament cap canvi respecte als resultats de diumenge passat. Però només que un escó passi del PSOE al PP, podria representar una reformulació de les estratègies dels principals partits, començant pels socialistes.

Anem per passos. Encara que el CERA sumi un diputat als populars després de prendre-li al PSOE, la situació continuaria sent la mateixa. És a dir, Alberto Núñez Feijóo tindria extremadament complicat tirar endavant una investidura, mentre que Pedro Sánchez necessitaria Frankenstein (amb Puigdemont) per reeditar l'actual govern. Una altra cosa és la presidència del Congrés, que sí que es pot decidir pel que acabi passant amb el sufragi exterior.

En joc la presidència del Congrés, amb Puigdemont d‟àrbitre

En aquests moments, el PSOE podria aconseguir la presidència del Congrés gràcies al sí de Sumar, Bildu, PNB, ERC i BNG. Tots ells sumen 172 escons i no caldria el suport de Junts. Però compte, perquè el PP tindria el suport de 171 diputats si Vox, PNB, UPN i Coalició Canària voten a favor dels populars. Recordem que aquest càrrec es defineix per majoria simple en segona votació.

Què vol dir aquesta situació? Que si el PP pren un escó al PSOE a Madrid (un escenari plausible), els socialistes passarien a tenir 171 vots a favor pels 172 que passarien a tenir els populars. I, davant aquest escenari, sí que caldria que Junts per Catalunya donés el suport al PSOE perquè Meritxell Batet pogués mantenir la presidència de la cambra.

Primeres cessions a Puigdemont

Davant el temor que el PP els prengui un escó i, per tant, una possible majoria per aconseguir la presidència del Congrés, el PSOE ha començat a moure fitxa. La votació per decidir aquest càrrec es farà el 17 d'agost i els socialistes no volen perdre aquesta quota de poder. En conseqüència, ja han començat a fer concessions a Junts per Catalunya per aconseguir el suport de cara a aquesta votació.

Pedro Sánchez volia dilatar al màxim les negociacions amb els de Puigdemont. Volia primer arribar a un acord amb Bildu, Esquerra i PNB per, després, pressionar Junts. Però davant d'aquest panorama, s'ha vist obligat a canviar l'estratègia i oferir els primers regals als processistes.

El més llaminer és la possibilitat que ERC i Junts formin, cadascun, un grup parlamentari propi. Tot i que amb els respectius 7 diputats (i no arribant al 15% dels sufragis) els dos processistes no podrien tenir-lo, el PSOE està disposat a cedir i permetre que el formin. En què es transforma això? Més temps d'intervenció al Congrés i, el més important: més ingressos econòmics.

D'aquesta manera, Pedro Sánchez obre la negociació per convèncer els processistes amb la mateixa tàctica que ha utilitzat amb pensionistes o joves. És a dir, regalant diners públics a canvi del seu suport. El PSOE no vol dependre del sufragi exterior per retenir la presidència del Congrés. I sembla disposat a tot per aconseguir-ho.