Muntatge fotogràfic amb el cub de TV3 i Sílvia Orriols en primer pla

POLÍTICA

Si vols saber si ets d'extrema dreta, posa TV3

El documental 'La xarxa ultra' va assenyalar Vox i Aliança Catalana en un nou exercici de biaix ideològic pagat amb els diners de tots

Algú ho havia de fer, algú havia de destapar l'auge de l'extrema dreta que s'amaga darrere les xarxes socials. I qui millor que un mitjà lliure i independent, sempre en possessió de la veritat, com ara TV3. Aquesta setmana, la televisió pública catalana ens ha il·luminat amb el documental “La xarxa ultra” a l'espai Sense Ficció.

El documental porta el segell de La Manchester, la productora de Ricard Ustrell i la segona que més factura a TV3. La seva comesa era destapar els 'fachatubers' que dominen la guerra cultural a les xarxes i el creixement de la "propaganda ultra" a les plataformes digitals. A partir d'aquí, res de nou: una cohort d'experts pontificant sobre què és i què no és extrema dreta, i assenyalant formacions polítiques.

La tesi del documental és que l'extrema dreta utilitza les xarxes socials perquè tenen menys filtres de seguretat i són el principal canal d'informació per als joves. Experts com Miriam Hatibi i Miquel Ramos destapen que l'extrema dreta fa servir les fake news i la desinformació per arribar a aquests joves. Durant tot el documental, emès al prime time de la tele pública catalana, s'assenyala dos partits, Vox i Aliança Catalana.

'La xarxa ultra' assenyala Sílvia Orriols

"L'extrema dreta introdueix temes que polaritzen i juguen amb l'explotació de la por", adverteix Miriam Hatibi. “Hi ha professionals dels 'bulos' i la desinformació, perquè els digitals tenen publicitat i, com més visites, més diners”, explica Ramos. Per ells, les fake news són el principal mitjà de l'extrema dreta per assolir el poder polític.

La majoria del documental se centra en influencers propers a Vox com InfloVogger o el periodista Javier Negre. Però en un moment donat, Miquel Ramos obre el meló d'Aliança Catalana: “A Catalunya també hi ha una extrema dreta catalanista, i té una alcaldia a Ripoll”. A més, avisa que "fa servir la mateixa estratègia que l'extrema dreta espanyola" i que "molta gent no entén que pots reclamar una pàtria independent igual de racista que la que promou Vox".

Sílvia Orriols va ironitzar que “en lloc de sense ficció aquest programa de TV3 hauria de dir-se ciència ficció”. L'alcaldessa va afegir que “a Ripoll no governa l'extrema dreta, sinó els ripollesos”. El documental serveix no només per veure el biaix ideològic i la deriva woke de TV3, sinó també per entendre l'ocàs dels mitjans tradicionals.

L'ocàs del quart poder

Fins a la irrupció de les xarxes socials, els mitjans de comunicació de masses, pagats per les elits econòmiques, controlaven la informació. Però l'explosió de les xarxes s'ha acabat amb el monopoli dels mitjans tradicionals. Governs com el català segueixen intentant controlar la informació a través de les subvencions i la generosa publicitat institucional, però ja no poden controlar gran part de la informació que arriba sobretot als joves.

Aquest és el principal motiu de la reacció dels progres contra allò que anomenen despectivament la “fachosfera”. L'enfonsament de la influència dels grans imperis mediàtics es reflecteix en la victòria de presidents com Trump, Milei o Bukele contra les elits i els seus terminals. Aquests líders són estigmatitzats amb els adjectius ultra o extrema dreta, però el linxament mediàtic sol acabar tenint l'efecte contrari.

El mateix està passant amb Sílvia Orriols, a qui TV3 va imposar un cordó sanitari des del primer moment. La líder d'Aliança Catalana no sol aparèixer als mitjans públics o subvencionats, i quan ho fa és amb connotacions negatives. Però les idees que defensa són recolzades àmpliament a les xarxes socials, i ha aconseguit trencar el tabú sobre temes com la immigració i la delinqüència.