Els 3 contratemps que apropen Pedro Sánchez a l'abisme

La nit electoral del 23-J, davant l'escepticisme del seu cercle proper, Pedro Sánchez va llançar un missatge clar: hi hauria acord amb Junts. El seu convenciment partia d'una premissa clara, i és que el “sanchisme” només es pot sostenir en el poder. Per tant, qualsevol opció de sobreviure passava per reeditar el govern de coalició.

L'acord de legislatura PSOE-Junts va desfermar l'eufòria a Ferraz, però el pessimisme s'ha anat estenent aquests dies fins a contagiar el mateix Sánchez. El president del Govern i líder absolut del PSOE s'ha acostumat a nedar a contracorrent. Però els obstacles que es troba aquesta vegada són massa, fins i tot per a algú tan resilient com ell.

El rebuig de Junts a la llei d'amnistia va ser el primer cop a la mandíbula d'un Sánchez a qui els resultats de les eleccions gallegues han enviat la lona. El president intenta aixecar-se per seguir al ring, però davant seu es presenta ara un nou perill. La competència entre PNB i Bildu amenacen de trencar definitivament els fràgils equilibris del bloc de legislatura.

1. Sense poder territorial

Pedro Sánchez va prendre una arriscada decisió en vigílies de les eleccions generals del 23-J: va desafiar els barons territorials confeccionant ell mateix les llistes i va assumir a l'esquena tot el pes de la responsabilitat. Els resultats i l'acord amb Junts el van salvar inicialment, però els resultats de les gallegues han destapat la crisi del PSOE.

Els socialistes controlaven set autonomies quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, i ara només tenen Astúries, Castella-la Manxa i Navarra. Això dóna ales a l'oposició interna a la deriva sanchista del partit. Sánchez pot seguir al Govern, però sense poder territorial el seu poder absolut queda francament qüestionat.

Els sectors crítics aposten per abandonar l'aliança amb l'esquerra radical i els independentistes i forjar la Gran Coalició amb el PP. El PSOE passaria a ser el soci minoritari del Govern, però a canvi mantindria la confiança dels electors i podria iniciar un procés de reconstrucció fins a les properes eleccions. Però per a això hauran d'esperar primer que el “sanchisme” caigui, i Pedro Sánchez presenti la seva renúncia.

2. El problema del PNB

Un altre contratemps és la guerra oberta entre el PNB i l'EH Bildu a les portes de les eleccions basques (21 d'abril). Un dels èxits del sanxisme ha estat incorporar el PNB a l'òrbita del Govern de coalició progressista. Els jeltzales comparteixen més coses amb el PP que amb un PSOE arrossegat per Podem, però han tancat les portes a qualsevol pacte amb Feijóo mentre aquest vagi de la mà de Vox.

El problema és que EH Bildu s'ha convertit des de fa temps en el soci preferencial de Pedro Sánchez, i el PNB s'acosta al perill d'un sorpasso a les eleccions basques. Els abertzales donen per fet que si hi ha una victòria per la mínima, el PSE els haurà de donar el govern, manant el PNB a l'oposició. Això allunya els d'Andoni Ortuzar i Aitor Esteban del PSOE i els acosta al PP.

Hi ha un altre factor preocupant, i és que el PNB dóna per fet que el Govern de coalició no arribarà ni al cap de dos anys i comença a explorar alternatives. Els d'Ortuzar, que acaben de reconstruir els ponts amb Junts, han plantejat a Puigdemont els riscos de seguir al vaixell de Pedro Sánchez. Això obre les portes a una moció de censura en què podrien votar junts el PNB i Junts amb el PP de Feijóo.

3. L'embolic de l'amnistia

Això lliga directament amb el problema de l'amnistia, perquè el suport de Junts depèn exclusivament de l'aprovació o el naufragi d'aquesta llei. En realitat, la debilitat en què es troba el PSOE és una bona notícia per a Puigdemont, que pot utilitzar la desesperació per imposar les seves condicions. El PSOE ja va avançar que el terrorisme i la traïció eren línies vermelles que no estaven disposats a creuar, però l'escenari ha canviat.

Ara mateix Sánchez ha de perdre més que Puigdemont si l'amnistia no prospera, així que el PSOE està obligat a fer passos que no volia fer. A Ferraz creuen que si la llei tira endavant, donarà estabilitat al Govern de coalició fins al final de la legislatura. Però per altra banda, caldrà veure quins efectes electorals té a Catalunya.

I això és fonamental, perquè Salvador Illa és l'última bala que queda a Sánchez per conservar una mica de poder territorial. Si el PSC guanya les eleccions a Catalunya i pot formar govern, el sanxisme sortirà reforçat. En cas contrari, Sánchez haurà perdut el poc crèdit que tenia, i quedarà en una posició de debilitat que podran aprofitar forces com el PNB per capgirar la situació al Congrés.