El viratge radical d'ERC: del rebuig total al PSC al pacte habitual amb Illa

El 'procés' independentista i, sobretot, les conseqüències de l'1-O i la posterior declaració d'independència al Parlament van dinamitar el tauler polític a Catalunya. Hi ha, sens dubte, un abans i un després en les relacions polítiques i els pactes després del que va passar l'octubre del 2017. No obstant això, el pas dels anys és inexorable i acords que fa sis anys haurien suposat gairebé una heretgia són avui part de la realitat.

N'hi ha molts exemples, d'aquests pactes: podríem parlar del recent 'sí' de Junts a Sánchez o dels acords d'altres partits independentistes amb forces oposades. No obstant això, hi ha un acostament cada cop més constant que crida l'atenció per la contundència amb què es rebutjava fa no tant de temps. ERC, la mateixa força política que semblava situar el PSC pràcticament als seus antípodes, torna a ser soci habitual dels socialistes.

Res no ha canviat internament en la formació republicana, que segueix presidint Oriol Junqueras. Ell mateix, des de la presó o ja indultat, insistia en l'estratègia d'ERC: el pacte amb el PSC era inviable. Avui, el partit que continua dirigint fa exactament el contrari.

ERC, anys de menyspreu al PSC

Ens situem al 2021, en plena campanya electoral dels últims comicis autonòmics. El president d'ERC, Oriol Junqueras, encara estava complint pena de presó pels fets del 'procés'. Tot i això, va fer ús de diversos permisos penitenciaris ordinaris per participar en alguns actes de campanya.

Un d'aquells dies, va concedir una entrevista a 'El programa de Ana Rosa', de Telecinco, on va ser especialment clar respecte al seu postulat sobre el PSC. Junqueras assegurava que arribar a acords amb els socialistes catalans era impossible:

Mesos abans, i en la mateixa línia, el president d'ERC ja havia estat molt contundent en negar qualsevol tipus d'acord postelectoral amb el PSC. "Tindran feina per aguantar-me la mirada, perquè ells han aplaudit la repressió i han aplaudit la meva presó", va dir en una entrevista a TV3.

També el 2020, a 'La Sexta' i encara des de la presó, Oriol Junqueras assegurava: “Sempre recordaré el PSC que ha aplaudit la meva presó i la dels meus companys”. “Un pacte amb el PSC és impossible”, comentava, i diferenciava la relació d'ERC amb el PSOE de la que mantenia amb el PSC: “Sánchez no em coneixia de res i Iceta sí i, per tant, si algú sap que som innocents és el que més ens coneix”.

Més enllà d'això, el mantra d'ERC era clar: després d'un pas endavant important a escala electoral el 2019, la pretensió era substituir el PSC com a força hegemònica de l'esquerra a Catalunya. Després de cooperar les darreres dècades amb els socialistes catalans, l'estratègia d'ERC passava per competir a cara descoberta amb el PSC i, per tant, evitar de totes maneres qualsevol acord que cedís poder als socialistes.

Un primer apropament al PSOE i la moneda de canvi del Parlament

El suport a la investidura de Pedro Sánchez a principis del 2020, a través d'una abstenció, va ser un primer pas cap al desglaç. Certament, era un acord amb el PSOE i no directament amb el PSC, però ERC protagonitzava així un acostament als socialistes. Tot i això, res uneix més que la necessitat mútua, i això es va poder veure a partir de l'arribada d'ERC, en la persona de Pere Aragonès, a la presidència de la Generalitat.

Després d'un any i mig d'abrupte 'matrimoni', Junts abandonava el Govern i deixava ERC, amb només 33 diputats, al capdavant de Palau. El repte per als republicans no era menor si el que volien era esgotar la legislatura. Ara, a un any per als comicis, l'objectiu continua sense estar assegurat, però sembla que se situa molt a prop de l'abast dels republicans.

I tot això gràcies a l'imprescindible suport del PSC. La força política que ERC volia substituir i amb què pactar era “impossible” ha estat el soci més fiable dels republicans en l'actual mandat. L'octubre del 2022, Junqueras va vetar el pacte dels pressupostos del 2023 amb el PSC, que es van acabar aprovant amb el suport socialista: un viratge en tota regla en qüestió de mesos.

La necessitat mútua —dels socialistes a Madrid i els republicans a Barcelona— ha obligat a entendre's a les dues forces. Tot i la rotunda posició de Junqueras, aquesta mateixa setmana ERC i PSC han fet públic l'acord que prolonga el seu 'affaire' pressupostari també per al 2024.

D'assenyalar Junts a pactar obertament amb els socialistes el 2023

Més enllà d'acords puntuals com els pressupostaris, ERC vetava el suport al PSC a governs locals o supramunicipals. El mandat 2019-2023, va ser constant la crítica d'ERC a Junts per votar alcaldies socialistes. Però el centre de totes les mirades republicanes era la Diputació de Barcelona, que presidia el PSC gràcies al suport dels de Puigdemont.

Certament, ERC havia pres alcaldies a Junts gràcies al PSC (com Figueres o Sant Cugat del Vallès). Els republicans al·legaven que no eren casos comparables perquè “l'alcaldia seguia sent independentista, en canvi la presidència de la Diputació, no”. Però després de les eleccions municipals del mes de maig passat, es va obrir la veda i ERC va contradir tot el relat.

Els republicans van emular Junts el 2019 i van pactar amb el PSC, a qui van donar la presidència de la Diputació de Barcelona. De competir electoralment amb el PSC i voler substituir-lo a ser la seva necessària crossa al segon ens públic en importància a Catalunya. Del rebuig total al PSC a empassar-se el relat i lliurar poder als qui pocs mesos abans eren grans rivals.

Després del pacte a la Diputació el viratge ja era un fet. Alcaldies com Tortosa o les Franqueses del Vallès es van tenyir de vermell socialista gràcies al suport d'ERC i malgrat el triomf de Junts. Els republicans també van pactar governs locals amb el PSC a municipis com Manresa, Llinars del Vallès, el Masnou, Castelló d'Empúries o Torredembarra.

Propera parada: un nou tripartit?

Amb el viratge consumat i el canvi radical del relat d'ERC dut a la pràctica, la lògica condueix a una sola qüestió. Falta un any com a màxim per a les eleccions catalanes i un acord de govern entre republicans i socialistes –en l'ordre de prelació que dictaminin les urnes– és perfectament factible. És possible fins i tot la reedició dels tripartits del 2003-2010?

La resposta la té només el temps, encara que ERC podria donar pistes. Recentment, el viceconseller Sergi Sabrià va assegurar que el pacte amb el PSC “en cap cas no està sobre la taula”. La negació d'ERC podria ser, una vegada més, un avanç del que pugui passar en tan sols uns mesos.