Borràs fa aigües: el seu sector dins de Junts s'enfonsa

A Laura Borràs li encaixa com a anell al dit l'expressió llatina 'sic transit gloria mundi'. La locució assenyala que els moments de glòria solen ser efímers i normalment transcorren amb certa rapidesa. I això és exactament el que ha passat a Borràs dins del partit que encara presideix: ha passat de ser pràcticament la seva 'alma mater' a veure com el seu àmbit d'influència s'ha reduït a la pràctica inexistència.

No fa tant de temps que Borràs era un dels pilars vertebradors de la nova formació de Carles Puigdemont. Tot i que la seva relació amb l'expresident és complicada des de ja fa anys, Puigdemont era conscient de l'ascendència que Borràs mantenia entre les bases de la formació. Per això no hi va haver guerra oberta quan l'expresidenta del Parlament es va postular per liderar el partit internament i externament.

Laura Borràs, de la primera línia al no-res

El 2021 va ser elegida candidata de Junts a la presidència de la Generalitat i, un any més tard, presidenta del partit. Borràs i el seu sector d'acòlits han representat el vessant més activista i menys polític de Junts. Defensaven una tendència política propera a la socialdemocràcia i una priorització de l'eix nacional —inqüestionable suport a la independència—, allunyada del pragmatisme i de l'aferrament a la gestió i a la política del dia a dia.

La família antagònica era la liderada per Jordi Turull i que procedia, majoritàriament, de l'antiga Convergència. Línia política de centredreta, defensa de la independència, però sense oblidar la importància del poder quotidià, i política tradicional, allunyada de l'activisme. És el sector que s'ha acabat imposant a Junts i dominant completament la seva estructura, amb el suport tàcit de Carles Puigdemont.

I si això ha passat és per múltiples causes, entre les quals hi ha la condemna d'inhabilitació a Laura Borràs per falsedat documental i prevaricació. La sentència, publicada fa un any, va fer que Borràs desaparegués progressivament de la primera línia política. Tant, que des del 23-J Junts ha pres un protagonisme inèdit pel seu acord i posteriors picabaralles amb el PSOE, i, malgrat això, no hi ha hagut rastre de la presidenta del partit.

Jaume Alonso-Cuevillas, la darrera dimissió

La condemna a Borràs i la seva desaparició de la primera línia han anat de la mà de l'enfonsament de diverses cares que li eren fidels. El seu entorn més immediat, la guàrdia pretoriana de Laura Borràs —fins i tot des d'abans que fos elegida presidenta del Parlament— ha protagonitzat polèmiques que han desgastat profundament el perfil individual, però també el de la família política. Tant és així que, ara com ara, el totpoderós sector Borràs es pot donar pràcticament per liquidat.

L'última deserció l'ha protagonitzat el fins ara diputat de Junts, Jaume Alonso-Cuevillas, que ha abandonat el seu escó. La raó oficial de la dimissió és laboral, però el cert és que Cuevillas era un dels diputats 'juntaires' alineat amb el minoritari sector Borràs. La divisió amb la majoria del grup, més proper al 'turullisme' que propugnen els seus líders Albert Batet i Mònica Sales, s'ha fet evident els últims mesos.

Els diputats 'borrasistes', doncs, constitueixen una minoria absolutíssima al grup parlamentari. La fragmentació es va fer explícita primer amb la polèmica d'Aurora Madaula i, més tard, amb l'abandó de Cristina Casol.

Madaula obre la guerra i Casol dimiteix

Les dues diputades, de l'òrbita de Laura Borràs, han estat les cares de la divisió interna del grup parlamentari. A finals de novembre, Madaula, que també és secretària de la mesa del Parlament, va denunciar “violències silencioses” al seu grup parlamentari. Diversos diputats van esclatar contra la seva companya de grup, que va estar de baixa laboral fins fa poques setmanes.

El cas és investigat internament pel partit i per l'Oficina d'Igualtat del Parlament. En paral·lel, fa unes setmanes es va arxivar una denúncia de la diputada Cristina Casol (JxCat) per assetjament dins del grup. Després de no donar credibilitat a allò que denunciava, el partit la va expulsar del grup parlamentari i és, a hores d'ara, diputada no adscrita.

Aquest és avui el mapa de l'òrbita 'borrasista': amb Cuevillas fora del Parlament, Casol fora del grup parlamentari i Madaula a dins, però enfrontada a la majoria de diputats 'juntaires'. Puigdemont, via Turull —i Batet i Sales al Parlament—, ha aconseguit ordenar els sectors que convivien al seu partit i reduir a mínims la influència de Laura Borràs.

Dalmases, l'escuder de Borràs posat en dubte després de la seva polèmica a 'FAQS'

Entre els diputats de Junts per Catalunya propers a Laura Borràs hi ha un nom destacat: el de Francesc de Dalmases. Fidel escuder de Borràs —sol acompanyar-la a tots els actes públics a què assisteix—, Dalmases ha mantingut un perfil baix a les polèmiques de Madaula i Casol. La seva alineació amb totes dues i Borràs, però, és indiscutible, i la seva distància amb la línia oficialista del partit ve de lluny.

Concretament, a l'estiu del 2022 va protagonitzar una sonora bronca a una periodista al programa 'FAQS' de TV3. Això va causar una investigació interna a Junts, després del malestar de diversos lloctinents de la formació, que va concloure que Dalmases havia intimidat la periodista. Tot va acabar amb la seva dimissió com a vicepresident del partit la tardor del 2022, cosa que va suposar un primer cop al sector Borràs.

Des de llavors, la distància entre Dalmases i el gruix del grup parlamentari és evident. Cuevillas, Dalmases, Casol i Madaula són l'exemple flagrant de la pèrdua de pes del sector borrasista. Altres diputats -Pere Albó, Ester Vallès, Joan Canadell o Antoni Castellà-, sovint considerats propers a la família política de l'expresidenta del Parlament, mantenen alhora un peu a la línia oficialista davant l'enfonsament.

A la vista d'aquest panorama esfereïdor, el recorregut polític de Laura Borràs sembla condemnat a l'ocàs. La presidència del partit, un càrrec que ara com ara sembla més nominal que efectiu, és un últim clau al qual es pot agafar qui va sostenir durant anys les masses de Junts. Encara que res és descartable en política, i menys al món 'processista', el 'borrasisme' dona evidents senyals de dissolució.