Victòria parcial dels agricultors: la UE recula i ajorna la signatura del tractat amb el Mercosur

La pressió dels agricultors ha tingut efecte i la UE ha ajornat unes setmanes més l'acord de lliure comerç amb els països de Mercosur. Aquest acord, que facilitarà l'entrada de productes sud-americans a un preu més baix, seria la sentència de mort d'un sector ja molt tocat. Són les conseqüències, una vegada més, de les nefastes polítiques de l'elit globalista europea emmascarades de bonisme ideològic.

L'ajornament de l'acord ha estat possible finalment per l'oposició de França i Itàlia. Emmanuel Macron ja havia mostrat fa dies el seu rebuig al pacte, pressionat per les protestes camperoles que tenen mig país gal bloquejat. Faltava per conèixer la posició de Giorgia Meloni, que havia mostrat reserves i que finalment ha sol·licitat uns dies més per prendre una decisió.

També hi ha contribuït la macroprotesta que va tenir lloc aquest dijous, amb 7.000 treballadors del camp reunits a les portes del Parlament Europeu. En aquest sentit, l'ajornament és un triomf parcial d'un sector primari en peu de guerra contra l'elit buròcrata europea.

Els pagesos catalans han celebrat l'ajornament però han demanat a la Comissió Europea que vagi més enllà i tombi finalment l'acord. Adverteixen que la firma els col·locaria en una situació de clar desavantatge, incapaços de competir amb el producte sud-americà. A més, això revertiria en un encariment de la cistella de la compra i una dependència més gran de mercats estrangers.

Malgrat l'oposició dels agricultors espanyols, Pedro Sánchez continua sent un dels majors defensors del tractat de lliure comerç amb Mercosur. El Gobierno espanyol ha restat gravetat a l'ajornament, però ha insistit en la necessitat de tancar-lo com més aviat millor. Sánchez reitera que és necessari per diversificar el mercat europeu i enfortir la posició de la UE en el mercat americà.

Qui millor ha explicat el que suposarà l'acord per als agricultors europeus és Viktor Orbán. El president d'Hongria ha mostrat el seu rebuig perquè suposarà una sobrerregulació que augmentarà els costos per als productors locals, mentre els condemna a la competència desigual amb productors estrangers. És una batalla entre el globalisme i el proteccionisme, entre l'elit comunitària i el sobiranisme.

Agricultors contra el burocratisme

El sector primari està liderant ara mateix la rebel·lió de les classes mitjanes i treballadores europees contra les imposicions ideològiques de la UE que els empobreixen. Un exemple és el dels pescadors, als quals la UE limita els dies per feinejar i els condemna a competir de manera desigual amb productors estrangers. Un altre exemple és el de les Zones de Baixes Emissions (ZBE), que amb l'excusa de l'ecologisme limita la mobilitat d'aquells que no es poden permetre comprar-se un cotxe nou.

En el pla polític, això es tradueix en l'auge dels partits de la nova dreta que reclamen tornar la sobirania als països membre. Que les decisions no es prenguin des de Brussel·les amb criteris ideològics, sinó des de cada país atenent les seves pròpies necessitats.